Tuone Udaina

Tuone Udaina

Biografia
Naixement	27 setembre 1821 Krk (Croàcia)
Mort	10 juny 1898 (76 anys) Krk (Croàcia)
Causa de mort	mort accidental, dispositiu explosiu
Activitat
Ocupació	carter, sexton (en)

Tuone Udaina (1821 - 10 de juny de 1898) fou el darrer parlant de la llengua dàlmata.

Sovint ressenyat pel nom italianitzat d'Antonio Udina o per la versió eslava Twone Udajana, Udaina era un sagristà que va viure tota la seua vida a l'illa de Krk (Veglia en italià, la més gran de la mar Adriàtica, hui dia dins l'estat de Croàcia), i és considerat com el darrer locutor viu d'aquella llengua, sobre la qual va ser interrogat en un parell d'ocasions al llarg de la seua vida: la darrera, poc de temps abans de morir, pel doctorand torinès Matteo Bartoli.

Bartoli, que va publicar la seua recerca l'any 1906 com a tesi doctoral a la universitat de Viena amb el títol alemany de Das Dalmatische: altromanische Sprachreste von Veglia bis Ragusa und ihre Stellung in der Apennino-Balkanischen Romania, descriu en el seu estudi el vell Udaina com un informant poc ideal, atès que el dàlmata (en el seu dialecte vegliota) no era la seua llengua materna -el vènet, en realitat-, sinó la llengua de la seua àvia; de més a més, havia passat vint anys sense parlar-la (d'ençà de l'anterior entrevista, a la dècada dels 70 del segle xix i ja tenia una edat avançada. També cal dir que l'home també havia après l'alemany i l'italià a l'escola i que, per la seua feina com a sagristà, tenia nocions de llatí.

Allò que Udaina va transmetre a Bartoli palesava una llengua altament dialectalitzada, fonèticament polimorfa i influïda pel contacte amb el vènet i el croat; alguns lingüistes actuals han observat una evolució en el sistema verbal del dàlmata que va tenir lloc durant els vint anys compresos entre una recerca i l'altra, no se sap si esdevinguda en l'inconscient d'Udaina o essent part d'un procés encetat anys abans en la llengua ja moribunda però, en qualsevol cas, exclusiva de l'idioma dalmàtic.

Tuone Udaina, de malnom Burbur («barber» en dàlmata), va morir a dos quarts de set —les fonts no coincidixen a dir si del matí o de la vesprada— del 10 de juny del 1898 en calcigar una mina d'origen turc deixada per un anarquista, encara que altres escrits el situen enllitat a l'hora de la mort. El traspàs del vell dàlmata va interrompre de manera dràstica la recerca de Bartoli, i va emmenar l'extinció definitiva d'aquella llengua romànica.