Antoni de Gironella i Aiguals

Antoni de Gironella i Aiguals

Portada de "La Odisea" traduïda al castellà per Antoni de Gironella (1851) (1851)
Biografia
Naixement	juny 1789 Barcelona
Mort	5 setembre 1855 (66 anys) París
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Dades personals
Activitat
Ocupació	polític, escriptor, advocat
Nom de ploma	A. G.
Obra
Obres destacables (1851) La Odisea de Homero (trad. Antonio de Gironella)
Família
Parents	Erasme de Janer i de Gònima, cunyat

Antoni de Gironella i Aiguals (Barcelona, juliol de 1789 — París, 4 de setembre de 1855), fou un polític liberal, comerciant i escriptor català de la primera meitat del segle xix.

Vida

Era fill del comerciant Josep de Gironella i Ramoneda. Es dedicà al comerç. Es va casar amb Maria Dodero, filla d'Antonio Dodero, de la família de comerciants genovesos d'aquest cognom. I a través d'ells va emparentar amb els Sagnier i els Vilavechia.

En la seva joventut col·laborà a la revista revolucionària “El Propagador de la libertad”. El 1821 fou un dels fundadors dels comuners (espècie de lògia maçònica) a Catalunya, dels quals arribà a ésser gran castellà de Catalunya, i va tenir enfrontaments amb la Lògia del Gran Oriente Español.

A 1822 durant el Trienni liberal fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona i va pertànyer a les diputacions en el grup radical. L'1 de novembre de 1823 va signar en nom dels ciutadans de Barcelona, juntament amb Josep Elias, el tractat de capitulació d'aquesta ciutat i l'ocupació de les places militars de Barcelona, Tarragona i Hostalric pels Cent Mil Fills de Sant Lluís, document signat a Sarrià que era el quarter general dels francesos ocupants. Els altres signants van ser el Mariscal Rotten, i els tinents coronels José de la Torre i Ramon Galí. El 1827 fou nomenat vocal de la Junta de Comerç i cònsol primer del Tribunal de comerç de Barcelona, del qual el 1835 fou jutge i prior. Militant del partit liberal, fou president de la Junta Provisional Superior Governativa del Principat de Catalunya, creada després de la revolució del 1835, i també comandant del 6è batalló de la milícia urbana i col·laborà amb el diari "El Vapor". Firma els documents en nom de la Junta de Barcelona. Acusat dels fets de 1835 és deportat a Canàries fins 1838. Tot això no li impedia la seva gran fortuna ja que a gener de 1836 apareix com un dels mes gran contribuents de Barcelona. A 1838 es presenta a senador amb la candidatura del progrés amb Juan A. Llinas i Pere Felip Monlau, que seran uns dels grans defensors de la modernització de Barcelona fent enderrocar les muralles. Els últims anys de la seva vida els va passar a París.

Activitat literària

Entre el 1832 i el 1838 portà a l'escena, al teatre de la Santa Creu, de Barcelona, moltes obres teatrals (una d'elles Cristina o el triunfo del talento, 1832), convertint-se en un dels més destacats cultivadors del melodrama moralista.

És autor de la novel·la en vers Los odios (París, 1840), d'una traducció de l'Odissea al castellà (1851) i de Délassements d'un Visigoth. Macédoine polyglotte (París, 1853), recull de poesies en castellà, francès, anglès, llatí i italià, i una en català, Lo penitent, publicada el 1858 a Los trobadors nous.

Bibliografia

Obra pròpia

• 1832 : Gironella y Ayguals, Antonio de. Cristina, o, El triunfo del talento : comedia en tres actos y en verso (en castellà). Barcelona: Imprenta de A. Bergnes, 1832. 
• 1836 : Gironella, Don Antonio de. Manifiesto de Don Antonio de Gironella, primer Comandante del 6º Batallón de línia de la Guardia Nacional de Barcelona; en demostración de la pureza de su conducta en los movimientos populares que en los días 4 y 5 de Enero del presente año ocurrieron en aquella Ciudad (en castellà). Santa Cruz de Tenerife: Imprenta de Vicente Bonet, 12/03/1836, p. 11 pàgs. [Consulta: 28 setembre 2016]. 
• 1840 : A.G.. Los odios, novel·la épica en seis cantos (htlm) (en castellà). París: Librería estrangera y oriental de Girard Hermanos, 1840, p. 338 [Consulta: 29 setembre 2016]. 
• 1851 : Homer; Gironella, A. de (trad.). La Odisea de Homero (en castellà). Barcelona: Imprenta y Libreria Politecnica de Tomás Gorchs, 1851. 
• 1853 : Gironella, Antonio de. Délassements d'un visigoth: macèdoine polyglotte (en castellà, francès, italià i català). París: Imprimerie de Madame de Lacombe, 1853, p. 216 [Consulta: 29 setembre 2016]. 

Obres de referència

• Raull, Francisco. Historia de la conmoción de Barcelona en la noche del 25 al 26 de julio de 1835; causas que la produjeron y sus efectos hasta el día de esta publicación (htlm) (en castellà). 2ª ed.. Barcelona: Impr. de A. Bergnes, 1835 [Consulta: 29 setembre 2016]. 
• Manifiesto de las operaciones principales de la Junta de Barcelona creada en 10 de agosto y disuelta en 22 de octubre de 1835 (htlm) (en castellà). Barcelona: Imprenta de Tomás Gaspar [Consulta: 28 setembre 2016]. 
• Roca Vernet, Jordi. La Barcelona revolucionària i liberal: exaltats, milicians i conspiradors (pdf). Barcelona: Fundació Noguera, 2011. ISBN 9788499751696 [Consulta: 28 setembre 2016].  Arxivat 2020-12-02 a Wayback Machine.
• Ruiz Jiménez, Marta. «Lista de comuneros - Gironella Ayguals, Antonio». A: El liberalismo exaltado. La confederación de comuneros españoles durante el Trienio Liberal (en castellà). Madrid: Editorial Fundamentos, 2007, pàg. 228. ISBN 9788424511128 [Consulta: 28 setembre 2016]. 
• Margenat Padrós, Joaquim «La finca de Can Gironella». El poble de Sarrià entre 1800 i 1900 (web).
• Ghanime, Albert «Antonio de Gironella y Ayguals». Diccionario Biográfico Español. Real Academia de la Historia.

Enllaços externs

• «Escritura de capitulos matrimoniales duplicada para poderse registrar entre Antonio de Gironella y Maria Virginia Dodero.» (en català i castellà). Servidor Documental de Julio-Carlos García Castrillón. Arxivat de l'original el 2019-01-12 [Consulta: 11 gener 2019].
• «Escritura de apertura de testamento de Antonio de Gironella y Ayguals» (en castellà). Servidor Documental de Julio-Carlos García Castrillón. Arxivat de l'original el 2019-01-12 [Consulta: 11 gener 2019].