Vés al contingut

Antoni de Gironella i Aiguals

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Antoni de Gironella)
Plantilla:Infotaula personaAntoni de Gironella i Aiguals

Portada de "La Odisea" traduïda al castellà per Antoni de Gironella (1851) (1851) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementjuny 1789 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort5 setembre 1855 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
Ocupaciópolític, escriptor, advocat Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaA. G. Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParentsErasme de Janer i de Gònima, cunyat Modifica el valor a Wikidata

Antoni de Gironella i Aiguals (Barcelona, juliol de 1789[1]París, 4 de setembre de 1855[2]), fou un polític liberal, comerciant i escriptor català de la primera meitat del segle xix.[3]

Vida

[modifica]

Era fill del comerciant Josep de Gironella i Ramoneda. Es dedicà al comerç. Es va casar amb Maria Dodero, filla d'Antonio Dodero,[4] de la família de comerciants genovesos d'aquest cognom. I a través d'ells va emparentar amb els Sagnier i els Vilavechia.[5]

En la seva joventut col·laborà a la revista revolucionària El Propagador de la libertad. El 1821 fou un dels fundadors[6] dels comuners[7] (espècie de lògia maçònica) a Catalunya,[8] dels quals arribà a ésser gran castellà de Catalunya,[9] i va tenir enfrontaments amb la Lògia del Gran Oriente Español.[5]

A 1822 durant el Trienni liberal fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona i va pertànyer a les diputacions en el grup radical. L'1 de novembre de 1823 va signar en nom dels ciutadans de Barcelona, juntament amb Josep Elias, el tractat de capitulació d'aquesta ciutat i l'ocupació de les places militars de Barcelona, Tarragona i Hostalric pels Cent Mil Fills de Sant Lluís, document signat a Sarrià que era el quarter general dels francesos ocupants. Els altres signants van ser el Mariscal Rotten, i els tinents coronels José de la Torre i Ramon Galí.[5] El 1827 fou nomenat vocal de la Junta de Comerç i cònsol primer del Tribunal de comerç de Barcelona, del qual el 1835 fou jutge i prior. Militant del partit liberal, fou president de la Junta Provisional Superior Governativa del Principat de Catalunya,[10] creada després de la revolució del 1835,[10][11] i també comandant del 6è batalló de la milícia urbana i col·laborà amb el diari "El Vapor". Firma els documents en nom de la Junta de Barcelona. Acusat dels fets de 1835 és deportat a Canàries[12] fins 1838. Tot això no li impedia la seva gran fortuna ja que a gener de 1836 apareix com un dels mes gran contribuents de Barcelona. A 1838 es presenta a senador amb la candidatura del progrés amb Juan A. Llinas i Pere Felip Monlau, que seran uns dels grans defensors de la modernització de Barcelona fent enderrocar les muralles. Els últims anys de la seva vida els va passar a París.[5][13]

Activitat literària

[modifica]

Entre el 1832 i el 1838 portà a l'escena, al teatre de la Santa Creu, de Barcelona, moltes obres teatrals (una d'elles Cristina o el triunfo del talento, 1832),[14] convertint-se en un dels més destacats cultivadors del melodrama moralista.[3]

És autor de la novel·la en vers Los odios (París, 1840),[15] d'una traducció de l'Odissea al castellà (1851)[16] i de Délassements d'un Visigoth. Macédoine polyglotte (París, 1853),[17] recull de poesies en castellà, francès, anglès, llatí i italià, i una en català, Lo penitent, publicada el 1858 a Los trobadors nous.[13]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Obra pròpia

[modifica]

Obres de referència

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]