Vés al contingut

Antònia Ferreras Bertran

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Antonia Farreras Betran)
Plantilla:Infotaula personaAntònia Ferreras Bertran

Feminal, juliol de 1910 (1910) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Antònia Ferreras Betran Modifica el valor a Wikidata
13 juny 1873 Modifica el valor a Wikidata
Lleida Modifica el valor a Wikidata
Mort21 novembre 1953 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Superior de Belles Arts de Sant Jordi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintora, il·lustradora, artista visual Modifica el valor a Wikidata
GènerePintura floral Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Flors, cap a 1935. Museu Jaume Morera.

Antònia Ferreras Bertran (Lleida, 13 de juny de 1873 - Barcelona i Lleida, 21 de novembre de 1953) va ser una pintora i il·lustradora catalana. Coneguda per les seves pintures de flors, va destacar pel tractament del color, d'una gran sensibilitat i profunditat.[1][2]

Biografia

[modifica]

Formada a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, va ser una pintora de flors. Va pintar amb diferents tècniques com l'oli o l'aquarel·la, i va experimentar amb tota mena de formats, de vegades apaïsats. També va pintar sobre ras. Va aprofitar la seva formació i va anar més enllà: es va professionalitzar i va compatibilitzar la seva carrera artística amb la vida familiar i una intensa i compromesa activitat social.[3]

A finals del segle xix va participar en la segona, tercera i quarta edicions de l'Exposició General de Belles Arts de Barcelona, organitzades per l'Ajuntament de la ciutat, que es van presentar al Palau de Belles Arts.[4] En la tercera edició (1896) hi va presentar l'oli titulat Flores[5] i en la quarta (1898) les obres Claveles i L'ultim servey.[6] Durant aquells anys també va ser una de les artistes de les exposicions femenines que la Sala Parés va organitzar entre 1896 i 1900. En la primera d'elles, l'any 1896, va mostrar un pom de crisantems i una natura morta de fruites.[7] En aquesta mateixa sala, junt amb les pintores Visitació Ubach i Júlia Puiggarí, va exposar l'abril de 1896.[8]

Paral·lelament, va participar a l'Exposició Hispano-Francesa de 1895, en la que va ser guardonada amb la medalla de plata, a l'Exposició d'Arts i Indústries de Mèxic l'any 1896, on també va obtenir medalla, i a l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1897, en la qual va presentar dues pintures de flors: Flores de Abril i Claveles.[9][10]

Durant les primeres dècades del segle xx i fins als inicis de la Guerra Civil, fou força activa a nivell expositiu. Va presentar diverses exposicions individuals, com la del 1910 al Faianç Català, i va participar en exposicions col·lectives. Així, en l'Exposició Internacional d'Art de Barcelona del 1907 va presentar l'obra Flores[11] i el 1911 va mostrar una aquarel·la titulada Delicias a la VI Exposició Internacional d'Art de Barcelona.[12] El 1912 va participar a l'Exposició d'Artistes Lleidatans,[9] i els anys 1918 i 1919 va prendre part a l'Exposició d'Art de Barcelona.[4] En l'edició de 1918 hi va presentar una obra titulada Abril[13] i en la de 1919 l'obra Flors.[14] També va exposar pintures de flors en el saló de floricultura que tenia el Sr. Batlle al carrer de Pau Claris el 1919, a les Galeries Laietanes el 1920, i els anys 1921 i 1928 va prendre part en les exposicions col·lectives organitzades per les Galeries El Siglo.[8]

En aquells anys formava part del cercle d'artistes i intel·lectuals properes a la revista Feminal. Amb les pintores Lluïsa Vidal, M. Lluïsa Güell i Pepita Texidor va organitzar una protesta per a poder exposar a les sales que, fins aleshores, estaven monopolitzades pels artistes.[15] Va ocupar el càrrec de secretària del Comitè Femení Pacifista de Catalunya (CFPC), una organització antibèl·lica creada l'any 1915, presidida per Carme Karr i del qual eren vocals les pintores Lluïsa Vidal i M. Condeminas de Rosich. El seu objectiu era unir les veus de les dones d'Espanya amb les de les afectades pel conflicte bèl·lic i va esdevenir el primer comitè pacifista espanyol.[15]

Amb molt bona acollida, el mateix 1919 va exposar una selecció de dinou obres al Saló Sabater de Terrassa. Dos anys més tard, cedia tres ventalls pintats amb motius florals per a ser subhastats entre les alumnes de l'Escola d'Economia Domèstica de la mateixa ciutat.[16]

El 1920 exposava individualment a les Galeries Laietanes[17] i el 1924 al Saló Nancy de Madrid, on el Museu d'Art Modern, la família reial i nombrosos col·leccionistes van adquirir les seves taules. El 1926 va participar a l'exposició celebrada a la Sala Parés[9] i el març de 1928 de nou va presentar una exposició individual a les Galeries Laietanes.[18] El 1929 va prendre part en l'Exposició Internacional d'Art de Barcelona i el 1930 va mostrar la seva obra altre cop a la Sala Parés, juntament amb els artistes Eveli Palá i Vicenç Solé Jorba. El 1934 va fer una altra exposició individual a la Federació Industrial i Mercantil de València.

Com a dibuixant col·laborà en revistes barcelonines i també elaborà postals per l'empresa vienesa Nodomanski.[19] A part de la seva carrera artística, va exercir el càrrec de presidenta de l'associació benèfica Amparo maternal (1930) i de l'escola de l'assistència social per a la dona.[20]

Es conserva obra de Ferreras al Museu d'Art Jaume Morera (Lleida), al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) i al Museo del Prado (dipositada al museu municipal de Màlaga).[9][16]

Obres destacades

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antònia Ferreras Bertran
  • Nadal Gaya, Joan Manuel. Diccionari de pintors, escultors, gravadors i dibuixants. L'art a la Lleida del segle xx. Lleida: Pagès, 2003. ISBN 84-7935-998-6. 
  • Antolín Paz, Mario. Diccionario de pintores y escultores españoles del siglo xx. Madrid: Forum Artis, 1994. 
  • de Diego, Estrella. La mujer y la pintura en la España del siglo XIX. Mujeres pintoras en Madrid: 1868-1910 (tesi doctoral), 1987. 
  • Rius Vernet, Núria (coord.). Dels fons a la superfície : obres d'artistes catalanes contemporànies anteriors a la dictadura franquista. 1a ed.. Barcelona: Centro de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, 2008, p. 23, 66. ISBN 9788461220045. 

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Antònia Farreras Bertran». Índex d'artistes del Museu d'Art Jaume Morera. Francesc Gabarrell. [Consulta: 18 gener 2013].
  2. ↑ «Edición del domingo, 22 noviembre 1953, página 22 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en castellà), 22-11-1953. [Consulta: 10 abril 2018].
  3. ↑ Mellado, Judith «La dama dels clavells: Antònia Farreras Bertran, de Lleida al Museu del Prado». Shikar. Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià, núm. 5, 2018, pags 100-105 [Consulta: 24 setembre 2019].
  4. ↑ 4,0 4,1 Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, LIX, 2002, p. 64, 68, 72, 113, 116 i 174. ISBN 84-7283-661-4. 
  5. ↑ Catálogo ilustrado de la tercera exposición de bellas artes e industrias artísticas (en castellà). Ayuntamiento Constitucional de Barcelona. Barcelona: Imprempta J. Thomas, 1896, p. 61, cat. 195. 
  6. ↑ Cuarta exposición de Bellas Artes e Industrias Artísticas (en castellà). Ayuntamiento Constitucional de Barcelona. Barcelona: Imprenta de Henrich y Cia, 1898, p. 35, cat. 39-40. 
  7. ↑ Casellas, Raimon «El arte femenino en el Salón Parés». La Vanguardia, 24-12-1896, p. 4.
  8. ↑ 8,0 8,1 Coll i Mirabent, Isabel. Diccionario de mujeres pintoras en la España del siglo XIX. Barcelona: Centaure Groc, 2001, p. 100-101. ISBN 84-931852-1-3. 
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 «Ferreras Bertrán, Antonia» (en castellà). Museu del Prado. [Consulta: 24 setembre 2019].
  10. ↑ Catálogo de la Exposición General de Bellas Artes 1897 (en castellà). Madrid: Celestino Apaolaza, 1897, p. 93, cat. 590. 
  11. ↑ V Exposición Internacional de Bellas Artes e Industrias Artísticas: catálogo ilustrado. Barcelona: Imprenta de Henrich y Cia, 1907, p. 165. 
  12. ↑ VI Exposición internacional de arte : catalogo ilustrado (en castellà). Ajuntament de Barcelona. Barcelona: Establecimiento gráfico Thomas, 1911, p. 98, cat. 827. 
  13. ↑ Exposició d'art: catàleg il·lustrat 1918. Ajuntament de Barcelona. Barcelona: Establecimiento gráfico Thomas, 1918, p. 20, cat. 88. 
  14. ↑ Exposició d'art: catàleg il·lustrat: 1919. Ajuntament de Barcelona. Barcelona: Imprenta de Henrich y Cia, 1919, p. 21, cat. 103. 
  15. ↑ 15,0 15,1 Dels fons a la superfície. Obres d'artistes catalanes contemporànies anteriors a la dictadura franquista. Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, 2008, p. 21 i 66. ISBN 97884612-2004-5. 
  16. ↑ 16,0 16,1 Dona i artista. La col·lecció del Museu de Terrassa. Terrassa: Ajuntament de Terrassa, Museu de Terrassa, 2019, p. 245-249. 
  17. ↑ Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, LI, 1999, p. 139, cat. 1021. ISBN 94-7283-444-1. 
  18. ↑ «Edición del sábado, 17 marzo 1928, página 10 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 11 gener 2021].
  19. ↑ Nadal Gaya, Joan Manuel. Diccionari de pintors, escultors, gravadors i dibuixants. L'art a la Lleida del segle xx. Lleida: Pagès, 2003, p. 132 [Consulta: 18 gener 2013]. 
  20. ↑ «mujeres pintoras».
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 «Museus en línia: Obra d'Antònia Ferreras Bertran als museus catalans». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 novembre 2019].
  22. ↑ «Claveles rojos». Museo del Prado, 23-12-2016. [Consulta: 20 novembre 2019].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antònia_Ferreras_Bertran&oldid=32410559»