Antònia Fontanillas Borràs
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Antònia Margarita Aurora Fontanillas Borràs 9 juny 1917 Barcelona |
| Mort | 23 setembre 2014 (97 anys) Dreux (França) |
| Ideologia | Anarquisme i feminisme |
| Activitat | |
| Ocupació | sindicalista, anarquista, activista pels drets de les dones |
| Partit | Mujeres Libres |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Abel Paz (1952–1958) |
| Fills | Ariel Camacho |
| Parents | Francesca Saperas i Miró, àvia |
Antònia Fontanillas Borràs (Barcelona, 29 de maig de 1917-Dreux, 23 de setembre de 2014)[1] fou una militant anarcosindicalista i lluitadora antifranquista catalana, morta a l'exili.[2]
Biografia
[modifica]Era neta dels militants anarquistes Francesca Saperas i Miró i Martí Borràs i Jover. El 1925 va marxar a Mèxic amb tota la seva família, d'on en foren expulsats el 1933. Quan tornà a Catalunya el 1934 començà a treballar en una litogràfica i es va afiliar a la CNT (de la qual el 1936 fou elegida delegada en la secció d'Arts Gràfiques) i a les Joventuts Llibertàries. Quan esclatà la Guerra civil espanyola intentà allistar-se a les milícies confederals en el desembarcament de Mallorca, però acabà treballant com a administrativa al periòdic Solidaridad Obrera.[3]
En acabar la guerra civil es va quedar a Barcelona, militant clandestinament en les FIJL i la CNT i fins i tot imprimint clandestinament Solidaridad Obrera a casa seva fins a 1945. Després va col·laborar en el clandestí Ruta (1946-1948). Quan el seu company, Diego Camacho Escámez, fou alliberat de la presó el 1953 va marxar a França amb ell, i s'establiren primer a Brezolles i després a Clarmont d'Alvèrnia (1954). A Clarmont milità activament en la CNT i el Moviment Llibertari Espanyol i fou responsable del Boletín Ródano-Alpes (1956-1961) amb Alejandro Lamela i Diego Camacho, alhora que col·laborava amb Quico Sabaté.[2]
El 1958 se separà de Diego Camacho i marxà amb el seu fill a Dreux, on el 1960 es va unir a Antonio Cañete Rodríguez. Va col·laborar en un grup de teatre i edità Surco (1966-1967) en castellà, francès i esperanto.
Després de la mort de Francisco Franco, va participar en tots els congressos de la CNT entre 1979 i 1983, i en els de la Confederació General del Treball (CGT) entre 1983 i 1997. Ha participat en nombroses conferències, exposicions, jornades i presentacions de llibres tant a la Península com a França, Itàlia i Luxemburg. El 2007 va participar en unes jornades de la CGT sobre el moviment Mujeres Libres. També ha estat membre del Centre Internacional de Recerca de l'Anarquisme (CIRA).
Obres
[modifica]- Testigo sobre Germinal Gracia (1992, inèdit),
- Desde uno y otro lado de los Pirineos (1993, inèdit)
- Francisca Saperas (1995, inédito)
- De lo aprendido y vivido (1996, traduït a l'italià per Volontà)
- Mujeres Libres. Luchadoras libertarias (1998)
- Lola Iturbe: vida e ideal de una luchadora anarquista (2006, amb Sonya Torres)
Referències
[modifica]- ↑ Antonia Fontanillas Borrás: In Memoria a kaosenlared.net
- ↑ 2,0 2,1 «Antònia Fontanillas Borràs – CGTCatalunya». [Consulta: 2 abril 2022].
- ↑ Antonia Fontanillas a losdelasierra.info
Bibliografia
[modifica]- Vega, Eulalia «L'esilio francese di Antonia Fontanillas, militante anarchica» (en italià). Deportate, esuli, profughe, n.8, 2008. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. PMID: 1824 - 4483 [Consulta: 14 gener 2015]. Arxivat 3 de març 2016 a Wayback Machine.