Anton Reicha

Anton Reicha

Biografia
Naixement	(cs) Antonín Josef Rejcha 26 febrer 1770 Praga (Txèquia)
Mort	28 maig 1836 (66 anys) París
Sepultura	Grave of Anton Reicha (en) cementiri de Père-Lachaise, 7
Formació	Universitat de Bonn
Activitat
Camp de treball	Fuga
Ocupació	compositor, teòric musical, pedagog musical, professor d'universitat, pedagog, escriptor, musicòleg, professor
Activitat	1800 -
Ocupador	Conservatoire de Paris
Membre de	Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France (1835–1836)
Gènere	Òpera i simfonia
Moviment	Música clàssica
Professors	Josef Reicha (en) , Antonio Salieri i Johann Georg Albrechtsberger
Alumnes	Hector Berlioz, Franz Liszt, Napoléon Henri Reber, Narcisse Girard, Eugène Sauzay, César Franck i Alphonse Leduc
Instrument	Flauta
Obra
Localització dels arxius	Col·leccions Especials i Arxius Universitaris de la Universitat de Victoria [ SC448]
Premis
Legió d'Honor

Anton (o Antonín o Antoine) Reicha (o Rejcha) (Praga, 26 de febrer de 1770 – París, 28 de maig de 1836) fou un compositor nascut txec i nacionalitzat francès. Va ser flautista en la seua joventut i un influent teòric. Actualment és especialment recordat per la seua contribució a la música per a quintet de vent, i l'experimentació amb mesures imparelles.

Vida

Va rebre la primera formació musical del seu oncle, Josef Reicha, un virtuós violoncel·lista Reicha va traslladar-se a Bonn amb la seua família el 1785, on va ser intèrpret de flauta a la Hofkapelle sota la direcció del seu oncle i del mestre de capella Andrea Luchesi al costat del llavors jove violista Ludwig van Beethoven, que va esdevenir el seu amic durant tota la vida. Després de cinc anys a Hamburg i dos a París, Reicha va instal·lar-se a Viena el 1801, on va establir amistat amb Haydn, va conrear la relació amb Beethoven, i va prendre lliçons dels millors professors vienesos, Johann Georg Albrechtsberger i Antonio Salieri.

Reicha es va establir permanentment a París el 1808 on va atènyer el 1818 la plaça de professor de contrapunt i fuga al Conservatori de la ciutat. Molts dels compositors capdavanters del romanticisme va tenir infinitat d'alumnes i fou un gran admirador i també alumne i que el lloà molt en Jaques Auguste Delaire. La seua influència es va transmetre més enllà de la seua vida a través dels seus texts, especialment el Traité de haute composition musicale. Durant alguns anys el va substituir en aquesta funció el compositor i teòric de la música, francès, August Barbereau.

Obres

Monument fúnebre a Anton Reicha al cementiri del Père-Lachaise, París

És recordat avui dia per la seua substancial contribució a la literatura per a quintet de vent, vint-i-cinc obres escrites a París entre el 1811 i el 1820, que van gaudir de gran difusió arreu d'Europa. Reicha va reivindicar en les seues memòries que els seus quintets de vent van omplir un buit: "En aquell temps, hi havia una absència de bona música per a quintet de vent, simplement perquè els compositors en desconeixien la tècnica.". Avui dia alguns dels quintets de vent de Reicha s'interpreten regularment i tots han estat gravats.

Va compondre de manera prolífica moltes altres obres, incloent-hi vuit simfonies, algunes amb els moviments connectats des del punt de vista temàtic, set òperes, música per a piano, dos conjunts de variacions i un conjunt de treta-sis fugues; sonates per a violí i trios amb piano, cinc quintets per a vent i corda, 24 trios per a tres trompes (Op.82, publicats a París, 1815); deu quintets de corda, quatre quintets per a violoncel sol i quartet de corda i sis per a quartet de corda i una segona viola; almenys trenta-set quartets de corda, dels quals només tres van ser interpretats durant el Segle XX. Els vuit quartets de corda de Viena (1801-5) es troben entre les seues obres més importants. Tot i ser llargament ignorats després de la seua mort, van ser obres molt influents durant la seua vida, deixant la seua empremta sobre els quartets de Beethoven i Schubert. La primera edició moderna de les partitures dels quartets de Viena va ser publicada en juny de 2006].

Els seus escrits teòrics van ser:

• Traité de mélodie (1814);
• Cours de composition musicale (1818);
• Traité de haute composition musicale (2 vols. 1824–1826; amb traducció alemanya de Carl Czerny apareguda al voltant del 1835). La seua obra principal.
• L'art du compositeur dramatique (4 vols., 1833). Tractat de la composició d'òpera que subministra informació sobre les tècniques d'interpretació del seu temps.

Alumnes d'Anton Reicha

• Emile Douai,
• Henri-Louis Blanchard,
• Louis François Dauprat,
• Henri-Catherine-Camille, Comte de Ruolz,
• Mezerai,
• Franz Liszt,
• Louis Hector Berlioz,
• els parisencs Louise Farrenc, i Eugène Sauzay.
• Charles Gounod breument,
• César Franck,
• Adolphe Vogel,
• el bordelès Jean-Henri Ravina
• el belga Albert Grisar,
• Amédée Méreaux
• Jean-Baptiste Guiraud (1803-1883),
• Alphonse Le Duc (1804 - 1868).

Bibliografia

• (anglès) Olga Šotolová, Antonín Reicha: A Biography and Thematic Catalogue. Deryck Viney, translator. Supraphon, Prague, 1990.

Enllaços externs

• (anglès) Ron Drummond, "Els Quartets de corda d'Anton Reicha"
• (anglès) Breu referència de la música clàssica txeca
• (anglès) Anton Reicha Arxivat 2006-02-18 a Wayback Machine.
• (neerlandès) Klassiekemuziek: Anton Reicha Arxivat 2005-11-18 a Wayback Machine.