Alt-Aragonès Medieval

Alt-Aragonès Medieval

Tipus	llengua i dialecte
Ús
Estat	Aragó A la Vall de Tena, Jacetània, Sobrarb i Ribagorça
Situació respecte a l'aragonès medieval
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües iberoromàniques navarrès-aragonès aragonès medieval
Característiques
Dialectes	Conté trets de l'Aragonès occidental, Navarrès i de la parla de transició amb el castellà.

L'Alt-Aragonès Medieval o Aragonès medieval de l'Alt Aragó és el conjunt de varietats del navarrès-aragonès que es van parlar a l'edat mitjana a l'Alt Aragó.

Als segles en els que a l'Alt Aragó s'escrivien els noms en llatí, els textos presentaven elements romanços que es corresponen amb la fonètica, morfologia, sintaxi aragoneses o que les precedien, (Ad Galino Acenarece era lorika, ero cabalo, elles espasa).

Als textos romanços escrits a l'Alt Aragó per un regular no diferencien dels textos escrits a l'Ebre des de l'instant quan es va fixar a scripta medieval aragonesa. No obstant els caràcters de l'aragonès medieval de l'Alt Aragó que continuen fent-les servir avui i que no eren inclosos en a scripta medieval es reflecteixen esporàdicament en aquells textos.

Encara al segle XVI a la Vall de Tena s'escrivia textos notarials en aragonès. En aquests textos es documenta microtoponims amb una fonètica que respon la l'actual aragonès centre-occidental.

Fonètica

En algunes àrees del Pirineu Axial i Prepirineu la -L·L- geminada llatina presentava una evolució per fonemes o al·lòfons comparables a l'actual che vaqueira i que avui es manifesten en paraules amb -ch-, -t- o -s- sonora que en aragonès general presenten -ll-, (Gricha), i sobre tot en topònims:

• Cotata correspon a "collada".
• Castiecho, Castieto, Castieso correspon fonèticament a "Castell".
• Lacuniacha correspon fonèticament a "laguniella".
• Vachato correspon fonèticament a "vallau".

Morfologia

El sistema d'articles definits que es veuen als textos escrits és el, el, los, la, los d'acord amb a scripta medieval aragonesa. No obstant altres sistemes com el, lo, los, la, los o ja sense consonant com o, os, a, as també es troben en casos aïllats. Per exemple en una versió del segle xiii del "Fur de Chaca" trobem algun cas aïllat de os.:

«

muytos infanzons a(n) castiellos e villas en os quals terminos...

»

Evolució històrica de l'aragonès-navarrès-riojà

Precedint els usos actuals es feien servir indefinits que no es detecten en l'Aragonès de la Vall de l'Ebre com algun, alguna (que quasi no es documenten en textos medievals), i cama (que no es documenta en textos medievals).

Els passats imperfectes d'indicatiu que ensenyen els textos són quasi sempre en -aba o -ía, però esporàdicament trobem en els textos les formes genuïnes en -aba, -hi havia, -anava que persisteixen en l'aragonès actual. Per exemple en una versió aragonesa del segle xiii del "Fur de Chaca" veiem que fan servir quasi sempre imperfectes en -ía per les segona i terceres conjugacions (dezían), però es troben casos aïllats d'ús de la forma genuïna en -anava (exiua, passat imperfecte de exir o "eixir").

Els participis que es representen en els textos són en -ado, -ido. Els participis en -ato, -anat de l'actual aragonès central no es fan servir en els textos escrits, però en la zona central els vam veure en microtoponims que nomenen en aquests textos standardarizaus, (vachato). A la Ribagorça occidental l'apocopen de la l'en -ado, -edo, -ido va conduir la formes en -ad,-ed i -id que vocalitzen en -au, -eu, -anat, que es troben avui en ribagorçà i especialment en benasquès.

Bibliografia

• Àngel Conti et al: L'aragonès: Identitat i problemática d'una lengua. Llibreria General (1982).
• Chesús Vázquez Obrador: Sobre fonética històrica de l'aragonès. Publicacions del Consell de la Parla Aragonesa. (2012).
• Prengués Navarrès Prengués: Documents lingüísticos de l'Alt Aragó. Syracuse, New York, Syracuse University Press, (1957).
• Manuel Alvar: Estudios sobre el dialecte aragonès #[sic#]". Institució Fernando el Católico. (1987).