Aranshahíkides
Els aranshahíkides (Aranogulları en azeri, Առանշահիկներ [Aranshahiker], Եռանշահիկներ [Yeranshahikner] en armeni) foren la dinastia governant de l'Albània del Caucas a partir d'una data desconeguda i fins a finals del segle vi. El historiador Khorenatsi afirma que "aghu" era un sobrenom donat al príncep Arran, a qui el rei arrani Aran I (Vagharsh I) havia nomenat governador de la província del nord-est fronterera amb Armènia. Segons una tradició llegendària reportada per Khorenatsi, Arran era descendent de Sisak, l'avantpassat de la dinastia siuníkida (o sisàkida).
Els governants esmentats són:[1]
- Arran
- Aray
- Anushavan
- Parat
- Arbag
- Zavan
- Parnas
- Sur
- Havang
- Vashtagh
- Ambakh
- Arnakh
- Shavarsh
- Horay
- Vastamkar
- Harakh
- Hiran
- Anjakh
- Dalagh
- Horai II
- Zarmehr
- Borj
- Arbun
- Bazak
- Khoy
- Yusak
- Khaynakh
- Skaiordu
- Parui
- Pharnavaz
- Pajuj
- Kornak
- Pavus
- Eruand
- Tigran
Branques posteriors
[modifica]No hi gairebé cap informació sobre el príncep Arran i els seus primers successors. Segons la tradició, en el començament del segle vii els mihrànides havien convidat a 60 homes dels aranshahíkides a un banquet i els van matar tots, amb l'excepció de Zarmihr Aranshahik, que s'havia casat amb una princesa mihrànida. Per aquest motiu la família Mihrànida havia esdevingut prínceps de Gardman i com una mena de presidents de tots els prínceps de l'Albània del Caucas o Aghuània. Sahl Smbatean fundador del principat de Khatxèn era un descendent de Zarmihr Aranshahik. D'acord amb Arakel Babakhanian, Esayi Abu Musa era també un membre de la casa dels Aranshahíkides.[2]
A partir de la conquesta musulmana del segle xi els aranshahíkides (que tenien possessions al Khatxèn) es van dividir en dues branques: la primera que eren ishkans de Goroz (Haband oriental) d'ençà el segle x, va dominar Dizak. La segona governava a Khokhanaberd (Gandzasar) i Andaberd. Del 1072 al 116 van governar a Siunia amb Senaquerim Ioan príncep de l'Altra Haband (Haband oriental) i rei nominal d'Aghuània (que va heretar Siunia com a marit de Shahandoukht, la germana i hereva de l'anterior rei Grigor III), i després el seu fill Grigor IV (1094-1116). La filla i hereva d'aquest darrer, Kata, es va casar amb el príncep haykida-hasanjalàlida de Khatxèn, Hasan I el Gran, al que va aportar la Siunia. La dinastia també governava a Balk, fins a la mort del príncep Mamkan que era príncep de Balk (i potser mantenia el nominal títol de rei d'Aghuània) a l'inici del segle xiii, a la mort del qual la seva filla Sempad es va casar amb Jalal I Dawla Hasan II (príncep de Khatxèn després titulat rei d'Artsakh i de Baghk) al qui va aportar Baghk (Balk).
Referències
[modifica]- ↑ «Kaghankatvatsi - La Història dels albanesos caucàsics». Arxivat de l'original el 2012-10-28. [Consulta: 13 novembre 2015].
- ↑ Arakel Babakhanian (Leo). Երկերի ժողովածու (Obres Completes). vol. II. Erevan, Armènia SSR :. Sovetakan Grogh, 1967, pàgs. 446- 449.