Província d'Ararat
Արարատի մարզ (hy) | |||||
Tipus | marz d'Armènia | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Armènia | ||||
Capital | Artaxata | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 260.367 (124,58 hab./km²) | ||||
Idioma oficial | armeni | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 2.090 km² | ||||
Punt més alt | Spitaksar (en) | ||||
Creació | 7 novembre 1995 | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 0601–0823 | ||||
ISO 3166-2 | AM-AR | ||||
Lloc web | ararat.mtad.am |
Ararat és una de les deu províncies (marz) d'Armènia. És al sud del país, fronterera amb Turquia i l'Azerbaidjan. La capital n'és Artaxata. Té una superfície de 2.090 km², i l'any 2013 tenia 261.400 habitants.[1]
Geografia
[modifica]Ararat ocupa l'oest de la part central de l'actual Armènia. Pel nord, fa frontera amb les províncies d'Armavir, Erevan i Kotayk. Per l'est, amb Geghark'unik i Vaiotx Dzor. Per l'oest, limita amb la província de Tsolakert, de Turquia, i pel sud amb la República Autònoma de Nakhtxivan, de l'Azerbaidjan.
La província és situada al sud-oest de la plana d'Ararat, envoltada de les muntanyes de Yeranos, al nord, les muntanyes de Geghama, Dahnak i Mzhkatar per l'est, les muntanyes d'Urts pel sud i el riu Araxes per l'oest. Al centre de la província hi ha les muntanyes de Yerakh. Només el 30% de la província és pla.
El punt més alt n'és el cim Spitakasar, de les muntanyes de Geghama, amb 3.560 m. El punt més baix es troba a 801 m, a la vall de l'Araxes. La hidrografia està marcada pels rius Araxes, Hrazdan, Azat i Vedi.
És formada pels districtes o raions d'Ararat, Artshat i Masis.
Cultura
[modifica]Fortaleses i jaciments arqueològics
[modifica]- Jaciment d'Artaxata, capital del Regne d'Armènia entre 185 ae i 120 de
- Jaciment de Dvin, antiga ciutat del s. IV de la dinastia nakharar
- Fortalesa de Kakavaberd, del segle iv, amb vista sobre el riu Azat.
- Fortalesa de Tapi, del s. X, prop d'Urtsazdor[2]
- Mausoleu dels emirs de Qara Qoyunlu a Argavand, construït el 1413. Els Qara Qoyunlu, turcs, governaren Armènia entre 1375 i 1468
Esglésies i monestirs
[modifica]- Monestir d'Aghjots Vank, del s. XIII
- Monestir d'Hovhannes Karapaet, prop de Shaghap, del s. XIII[3]
- Monestir de Khor Virap, del segle XVII[4]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Statistical yearbook of Armenia. General Description» (pdf). [Consulta: l'1 maig 2014].
- ↑ «Tapi Berd Fortress». Ministry of culture of the Republic of Armenia, 01-05-2014. Arxivat de l'original el 2017-05-22. [Consulta: 20 juny 2017].
- ↑ «Hovhannes Karapet Monastery». hushardzan.am/en/, 01-02-2012. Arxivat de l'original el 2017-08-24. [Consulta: 20 juny 2017].
- ↑ «Khor Virap Monastery». Armenian Travel Bureau. [Consulta: 20 juny 2017].