Vés al contingut

Bernat pescaire

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ardea cinerea)
Infotaula d'ésser viuBernat pescaire
Ardea cinerea Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes61 g Modifica el valor a Wikidata
Envergadura1,73 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries3,9 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou27 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22696993 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePelecaniformes
FamíliaArdeidae
GènereArdea
EspècieArdea cinerea Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Tipus taxonòmicArdea Modifica el valor a Wikidata
Distribució

* Verd clar: estiu
  • Verd fosc: tot l'any
  • Blau: hivern

El bernat pescaire, agró gris, agró d'hivern,[1] bernat de s'alga a les Balears,[2] bernat pescador a les Terres de l'Ebre, aïró a l'Alguer[3] [4] i garsa reial o agró blau al País Valencià i auró blau, auró gris i agró reial a les Balears,[5][6] capó d'aigua (a Girona) (Ardea cinerea), és un ocell de grans dimensions de l'ordre dels ciconiformes i de la família dels ardèids.[7] Pot arribar al metre d'alçada i presenta un plomatge grisós que esdevé més lluent durant l'època reproductiva.

En l'actualitat, és una espècie amb molta presència i que es troba en expansió, ja superada una important davallada en molts indrets. Se'n coneixen 4 subespècies:

  • Ardea cinerea cinerea (Linnaeus, 1758). Europa, Àfrica, oest d'Àsia.
  • Ardea cinerea jouyi (Clark, 1907). Est d'Àsia.
  • Ardea cinerea firasa (Hartert, 1917). Madagascar.
  • Ardea cinerea monicae (Jouanin & Roux, 1963). Illes Banc d'Arguin, Mauritània.

Al zoo de Barcelona hi ha una colònia de cria estable amb més de 100 nius.[8]

Hàbitat

[modifica]

Es troba amplament distribuït en multitud de zones humides dels Països catalans (Albufera d'es Grau, Albufera de Mallorca, Albufera de València, delta de l'Ebre, delta del Llobregat, aiguamolls de l'Empordà, mollera d'Escalarre la resta d'Europa, Àsia i Àfrica. Sempre es troba present no gaire lluny de l'aigua, en llocs com aiguamolls, maresmes, estanys, pantans, ribes de rius i llacs.[9] Fa 90 cm d'alçada i quan estira les ales, uns 150 cm.

Comportament

[modifica]

Els bernats pescaires creixen en colònies mixtes en arbres amb altres espècies com l'esplugabous (Bubulcus Ibis) o martinets blancs (Egretta garzetta), a prop de zones humides, o en jonqueres. Fa un niu compacte amb branquetes.[9]

La seva alimentació és principalment de peixos, granotes i insectes, però també poden capturar petits mamífers i ocells.

Fotos de l'animal (galeria)

[modifica]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Llorente, Gustavo. Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Barcelona: Editorial Pòrtic, 1988 (Col·lecció Conèixer La Natura; 6). ISBN 84-7306-354-6. 
  • Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988. ISBN 84-7129-391-9. 

Enllaços externs

[modifica]
  • El bernat pescaire Arxivat 2007-09-26 a Wayback Machine. (català).