Vés al contingut

Arecàcies

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuArecàcies
Arecaceae Modifica el valor a Wikidata

cocoter Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font depalm wood (en) Tradueix i palma Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreArecales
FamíliaArecaceae Modifica el valor a Wikidata
Bercht. i J.Presl, 1820
Tipus taxonòmicAreca Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Palmae Modifica el valor a Wikidata

Les arecàcies (Arecaceae) formen una família de plantes monocotiledònies amb flor dins de l'ordre Arecales. Arecaceae també és coneguda com la família de les palmeres (Palmae).

Evolució de l'únic cotiledó d'una palmera (un margalló) després de tres setmanes de la seva emergència

La seva distribució està restringida a zones amb clima subtropical o tropical. Als Països Catalans, l'única espècie autòctona de palmera és el margalló (Chamaerops humilis), que és també la palmera que arriba més al nord de tot el món (43º de latitud); però, conreades, n'hi prosperen moltes més espècies com la palmera datilera o la palmera de Canàries.

Són característiques de la majoria d'espècies de la família de les arecàcies els estípits o troncs de les palmeres sense branques i les fulles sempre verdes compostes, situades al capdamunt. Tenen una inflorescència amb flors menudes en panícula o en raïm. Els fruits són normalment una drupa amb una única llavor (per exemple, el dàtil).

La família té uns 202 gèneres amb prop de 2.600 espècies en total i és un grup monofilètic; és a dir, totes tenen un origen comú. La subfamília Arecoideae és la més gran subfamília amb 100 gèneres; Coryphoideae es troba molt diversificada, les espècies tenen fulles palmades. Calamoideae inclou gèneres que tenen la forma de liana; Nypoideae té un sol gènere i una única espècie Nypa fruticans, de tija amb branques. Les palmeres de la subfamília Ceroxyloideae tenen flors amb tres carpels units. Finalment, Phytelephantoideae és monoica, amb fruits amb diverses llavors cadascú.

Un lloc plantat de palmeres és un palmerar, palmar[1] o millor hort de palmeres.[2]

La palmera en la cultura

[modifica]

La palmera es considera l'arbre de la vida en moltes cultures d'Orient Mitjà.[3] La palmera datilera representa l'hospitalitat en els països àrabs.[4]

La seva fulla és símbol de victòria, com el llorer, i per aquest motiu es va usar per rebre Jesús el Diumenge de Rams, tradició que perviu en la palma i el palmó que porten els nens en aquesta data. Aquesta victòria es va acabar assimilant al triomf de la fe sobre l'error o de l'ànima sobre la carn, significat que tenen les fulles de palma que apareixen en les representacions artístiques de molts màrtirs.[5]

Taxonomia

[modifica]

Segons National Center for Biotechnology Information (19 abr. 2010):

Alguns gèneres destacats

[modifica]
Palmera de Palmira o palmera de sucre (Borassus flabellifer)
Cocoter

Galeria

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ DCVB
  2. ↑ La documentació turística espanyola dels 1960 va introduir el neologisme local: palmeral. A la primeria dels 1980 un tècnic de turisme a l'ajuntament d'Elx fou un dels grans culpables de la introducció catalana de "palmerar" com diem "terongerar" o "llimonar", a InfoMigjorn
  3. ↑ Bruce Mitford, M., Enciclopedia de signos, Diana, Mèxic, 1997
  4. ↑ Tess Dawson. Whisper of Stone: Natib Qadish: Modern Canaanite Religion. John Hunt Publishing, 2009, p. 252–. ISBN 978-1-84694-190-0. 
  5. ↑ Víctor Balaguer. Poesías catalanas con la traducción castellana en prosa ó verso. Espasa y comp., 1891, p. 295–. 
  6. ↑ DEL CAÑIZO PERATE, JOSÉ ANTONIO. Palmeras. Todos los géneros y 565 especies. Mundi-Prensa Libros, 1 gener 2011, p. 1100–. ISBN 978-84-8476-399-4. 
  7. ↑ Umberto Quattrocchi. CRC World Dictionary of Medicinal and Poisonous Plants: Common Names, Scientific Names, Eponyms, Synonyms, and Etymology (5 Volume Set). CRC Press, 19 abril 2016, p. 76–. ISBN 978-1-4822-5064-0. 
  8. ↑ Oswald comte de Kerchove de Denterghem. Les palmiers: histoire iconographique, géographie--paléontologie--botanique--description--culture--emploi, etc., avec index général des noms et synonymes des espèces connues .... J. Rothschild, 1878, p. 251–. 
  9. ↑ F. S. Duplessy. Des végétaux résineux tant indigenes qu'exotiques, ou description complète des arbres, arbrisseaux, arbustes et plantes qui produisent des résines.... Chez Delalain fils, 1802, p. 19–. 
  10. ↑ Dennis Victor Johnson. Palms: Their Conservation and Sustained Utilization : Status Survey and Conservation Action Plan. IUCN, 1996, p. 2–. ISBN 978-2-8317-0352-7. 
  11. ↑ Subramanian Senthilkannan Muthu; Miguel Angel Gardetti Sustainability in the Textile and Apparel Industries: Sustainable Textiles, Clothing Design and Repurposing. Springer International Publishing, 6 abril 2020, p. 77–. ISBN 978-3-030-37929-2. 
  12. ↑ Jules Janick; Robert E. Paull The Encyclopedia of Fruit and Nuts. CABI, 2008, p. 154–. ISBN 978-0-85199-638-7. 
  13. ↑ DEL CAÑIZO PERATE, JOSÉ ANTONIO. Palmeras. Todos los géneros y 565 especies. Mundi-Prensa Libros, 1 gener 2011, p. 1129–. ISBN 978-84-8476-399-4. 

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arecàcies
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arecàcies&oldid=32885216»