Vés al contingut

Unitat perifèrica d'Argòlida

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Argolis)
Plantilla:Infotaula geografia políticaUnitat perifèrica d'Argòlida
Imatge
Tipusunitat perifèrica de Grècia Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 37° 40′ N, 22° 50′ E / 37.67°N,22.83°E / 37.67; 22.83
EstatGrècia
Entitat territorial administrativaadministració descentralitzada del Peloponès, Grècia Occidental i les illes Jòniques
RegióRegió del Peloponès Modifica el valor a Wikidata
CapitalNàuplia Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població98.554 (2011) Modifica el valor a Wikidata (45,75 hab./km²)
Geografia
Superfície2.154 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud97 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació2011 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal21x xx Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic275x Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2GR-11 Modifica el valor a Wikidata

Argòlida (en grec antic Ἀργολίς[a]) o també Argeia (ἡ Ἀργεία[b]) o simplement districte d'Argos era el territori dominat per la ciutat d'Argos a l'antiga Grècia. Limitava amb Fliunt, Cleones i Corint al nord; Epidaure a l'est (separat per les muntanyes Aracnaon, amb la ciutat de Lessa a la frontera); el golf Argòlid i Cinúria al sud; i Arcàdia a l'oest (separat per les muntanyes Artemision). Els dos rius del districte eren l'Inacos i l'Erasinos.

Actualment forma la unitat perifèrica d'Argòlida (en grec Νομός Αργολίδας), que fins a l'1 de gener del 2011 era una de les 51 prefectures de Grècia.

Inicialment la formaven diverses ciutats independents, les principals eren Micenes, uns 10 km al nord d'Argos, i Tirint (Tiryns) uns 8 km al sud-est, però a la guerra del Peloponès ja apareix tot el districte sotmès per Argos.

Les ciutats del districte eren:

Notes

[modifica]
  1. Segons Heròdot
  2. Segons Tucídides i Estrabó

Referències

[modifica]
  1. Smith, William (ed.). «Argos». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 15 juny 2021].

Vegeu també

[modifica]