Apel·lació a l'autoritat
L'apel·lació a l'autoritat o argumentum ex auctoritate o sovint abreujat com ex auctoritate és una locució llatina que significa «argument per autoritat». Es tracta d'un fenomen discursiu[1] en la retòrica i en discussions jurídiques quan la persona pretén tenir raó, per l'ofici de la seva autoritat o de la seva funció, com ex auctoritate imperatoris (per autoritat de l'emperador) sense haver-hi cap obligació de donar arguments o ex auctoritate legis («per autoritat de la llei»).[2] En lloc de desenvolupar una motivació pròpia per una opinió o una tesi, s'apel·la a un autor o publicació respectada per l'assistència o el lectorat que defensa la mateixa idea.[3][4] En la retòrica, el problema rau en l'acceptança, o no, pel públic de l'autor de l'argument d'autoritat citat, un risc que ja palesa en l'obra de Ciceró.[5] Era un element clau en la filosofia escolàstica i neotomista i ensenya els seus límits quan es troben texts contradictoris d'autoritats aleshores reconegudes com la bíblia o l'obra d'Agustí d'Hipona, una font inexhaurible de discussions bizantines.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Calaforra i Castellano, Guillem. «2. Arguments d'autoritat i noms «científics»». A: Paraules, idees i accions: reflexions "sociològiques" per a lingüistes. volum 48 de la Biblioteca Sanchis Guarner. València: Universitat de València, 1999. ISBN 9788484151050.
- ↑ No Bustamante Bustamante. Locuciones Latinas En Materia Juridica. Palibrio, 21 novembre 2012, p. 75–. ISBN 978-1-4633-4183-1 [Consulta: 16 maig 2013].
- ↑ Egli, Christoph. «Typen der argumentation» (en alemany). Deutsch als Fremdsprache — Wirtschaftsdeutsch p. 1.
- ↑ «Die zentralen Propositionen des Textes». A: Argumentationsanalyse textlinguistisch: Argumentative Figuren für und wider den Golfkrieg (en alemany). volum 268 de Reihe Germanistische Linguistik, 2006, p. 319. ISBN 9783110936070.
- ↑ Tahin, Gabor. «Pro Sex. Roscio Amerino». A: Heuristic Strategies in the Speeches of Cicero (en anglès). Springer Science & Business Media, 2013, p. 113 ss. ISBN 9783319017990.
- ↑ Blakeley, J.E.. Soviet Scholasticism (en anglès). Springer Science & Business Media, 2012, p. 76-78. ISBN 9789401036702.
