Aristarc de Samotràcia
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 217 aC  Samotràcia (Grècia) | ||
| Mort | 144 aC (72/73 anys) Xipre | ||
| Causa de mort | suïcidi | ||
| Director de la Biblioteca d'Alexandria | |||
| ← Aristòfanes de Bizanci | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptor, bibliotecari, crític | ||
| Període | Període hel·lenístic | ||
| Ocupador | Biblioteca d'Alexandria | ||
| Professors | Aristòfanes de Bizanci | ||
| Alumnes | Apol·lodor d'Atenes, Dionisi de Tràcia, Parmenisc i Menecrates of Nysa (en)  | ||
Aristarc de Samotràcia (grec antic: Αρίσταρχος, Arístarkhos, llatí: Aristarchus; Samotràcia, vers 217 aC - Xipre, vers 145 aC) fou un gramàtic i crític alexandrí. Va dedicar la seva vida a l'estudi i crítica dels poetes grecs, especialment d'Homer. És el responsable de la divisió de la Ilíada i l'Odissea en 24 llibres.
Fou el més gran dels filòsofs de l'escola dels alexandrins, deixeble d'Aristòfanes de Bizanci, al qual va succeir com a director de la biblioteca vers el 153 aC. Vers el 145 aC es va exiliar a Xipre i hi va morir poc després. Va morir amb més de 70 anys i va deixar dos fills, Aristàgores i Aristarc.[1][2][3]
La connexió històrica del seu nom amb el criticisme literari ha creat el terme aristarc per denominar algú severament crític.
Referències
[modifica]- ↑ «Aristarc de Samotràcia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Martines, Vicent. L'edició filològica de textos. Universitat de València, 1999, p. 21-22. ISBN 978-84-370-3936-7.
- ↑ Ferraris, Maurizio. Historia de la hermenéutica. Siglo Veintiuno Editores, 1 de gener de 2002, p. 16. ISBN 978-968-23-2329-4.