Arquitectura i urbanisme

Arquitectura i Urbanisme fou una revista fundada per Ramon Puig Gairalt i publicada per l'Associació d'Arquitectes de Catalunya entre els anys 1931-1935^[1] i pel Sindicat d'Arquitectes de Catalunya entre els anys 1936-1937. En la qual es publiquen fotografies de construccions o edificis de l'època. Els arquitectes i altres col·laboradors es dedicaven a analitzar-los a més de incloure altres fragments d'interès.

Tenia com editor fundacional el Sindicat d'Arquitectes de Catalunya. La Biblioteca del COAC va digitalitzar la revista Arquitectura i Urbanisme.

“És la publicació oficial de I'ASSOCIACIÓ D'ARQUITECTES DE CATALUNYA. Com a tal, adreça una afectuosa salutació a totes les publicacions especialitzades en els afers inherents a la professió de i'Arquitecte, i també a aquelles que presenten una secció dedicada a l'Arquitectura o a l'Urbanisme.”

“Especialment s'honora en saludar la revista “Arquitectura” que de tan bella faisó publica a Madrid la “Sociedad Central de Arquitectos” i les dues editades a Barcelona, i redactades essencialment per catalans.Ens interessa justificar la raó de la seva existéncia. Les esmentades publicacions editades a Barcelona, no s'estenen a totes les modulacions i activitats de l'Arquitecte.”

“És una agrupació oberta a tots els arquitectes catalans, amb cárrec municipal o sense, el portantveu de la única entitat general d'arquitectes catalans.”

Període Localitat

1931-1937 Barcelona

Matèria Autors

Arquitectura Associació d'Arquitectes de Catalunya^[1]

Urbanisme Puig Gairalt, Ramon

 Sindicat d'Arquitectes de Catalunya

Llengua Biblioteca i Institució

Català Col·legi d'Arquitectes de Catalunya

Periodicitat 1936-1937 Periodicitat 1931-1933

Bimestral amb irregularitats Irregular

Periodicitat 1934-1935

Trimestral

Drets

The Public Domain Mark (PDM): http://creativecommons.org/publicdomain/mark/1.0/

Tipus de publicació

Diaris i Revistes

Domini

Públic

Preu

2,5 pessetes núm 01-02

5 pessetes núm 03

4 pessetes núm 04 fins al núm 015

Subscripció un any (6 números) des del núm 016

• Barcelona. ……….30 pessetes número sol 6 pessetes

• Península. ……….34 pessetes número extraordinari o doble 10 pessetes

• Estranger………....40 pessetes

1ra època

Any 1931 → Octubre núm 01

Any 1932 → Març núm 02

Any 1933 → Gener núm 03

 Octubre núm 04

2a època Any 1936→ Febrer núm 010

Any 1934 → Abril núm 01 Abril núm 011

 Juny núm 02 Juny núm 012

 Setembre núm 03 Agost núm 013

 Desembre núm 04 Octubre núm 014

Any 1935 → Març núm 05 Desembre núm 015

Juny núm 06 Any 1937→ Gener núm 016

Setembre núm 07 Juny núm 017

Novembre núm 08 Agost núm 018

Història

Des de començaments del segle XX i fins al 1939, a Barcelona i a Catalunya s'havien anat forjant una ciutat industrial i un proletariat urbà entés com a protagonista modern de la història, amb el lògic desenvolupament del moviment sindical-polític dels treballadors urbans i l'existència igualment important d'una sèrie d'intel·lectuals capaços de reflexionar sobre aquest tema. És important remarcar, però, que cap d'aquests pressupòsits es donaria sense la existència prèvia d'un projecte político-econòmic per a transformar Barcelona en ciutat industrial-capitalista. Els nexes entre el projecte industrialista i el de la nova economia urbana es manifesta a molts nivells com per exemple el nivell de la planificació urbana territorial.

L'agost de 1936 amb la publicació del número 013 es va realitzar una confiscació de la revista.

El número 8 (nov.1935) va ser dedicat al II Congrés d'Arquitectes de Llengua Catalana.

Al 1937 van publicar un doble volum (016-017)

Al febrer de 1971 el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya realitza una primera exposició-homenatge al grup d'arquitectes GATEPAC. L'asesor artístic del col·legi, José Corredor-Matheos havia iniciat anys abans una labor de recuperació de totes aquelles figures i esdeveniments artístics que el règim franquista havia postrat en el silenci. Les Galeries Dalmau, ADLAN, Rafael Alberti, i la que ens ocupa constituïen una primera pedra des de la qual reclamar la cultura dels exiliats i els oblidats com memòria militant. El factor comú en totes era la censura.

La revista recull diverses tendències de l'arquitectura catalana d'aquella època, des de les obres més acadèmiques i originals fins a l'arquitectura moderna i avantguardista. També va realitzar una anàlisi teòrica del nou paper de l'arquitecte i de l'entitat que el representa i va destacar la importància de prestar atenció als edificis d'escoles i hospitals de Catalunya.

Es parlaven i es discutien temes com els següents:

Sobre la política urbanista del moment ; la cerca de bases per a una leí d'urbanisme, per a les ordinacions municipals de ciutats, bases per a les ordinacions municipals de pobles.

La política sanitária on es tracten les condicions de salubritat indispensables a l'habitació mínima o de mitjans per a substituir convenientment les cases d'insuficient salubritat.

La creació de barriades obreres relacionades amb la política social.

Termes sobre política pedagógica com l'ensenyament professional i les Escoles del Treball.

I finalment les relacions entre els municipis i els arquitectes tractant la política municipal.

Final

La realització de la revista va finalitzar per l'execució d'un nou projecte d'ensenyament d'arquitectura, encapçalat pels mateixos partícips.

Relació de directors i col·laboradors

Sota els auspicis de la Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament de Barcelona

Directors

Ramon Puig-Gairalt (1931-1937)
Josep M. Capdevila (1934-1937)
Josep M. Junoy a direcció de les seccions "Revista de Revistes", i el "Correu de les Lletres i de les Arts" (1935-1937)

Redactors i col·laboradors

Associació d'Arquitectes de Catalunya
Sindicat d'Arquitectes de Catalunya
Jaume Mestres Fossas (1931-1934)
N. M.~ Rubió, arq. (1932)
P. Collaso Gil, arquitecte (1932)
Discurs del President de lA. A. de C. (1932)
Sr. A. Soler March, arq. (1932-1934)
Manuel Galindez (1932)
Bonaventura Bassegoda i Musté, arq. (1932-1936)
Amadeu Llopart (1932-1937)
Josep Danés i Torras (1932-1937)
Eduard Fernàndez i Díaz (1932-1937)
R. Giralt Casadesús (1932-1937)
Arquitecte F. Monravà (1933)
Clarà (1933)
N.Rubió arq. (1933)
Adolf Florensa Ferrer (1933-1936)
Vilaseca (1933)
Emili Canosa Gutiérrez (1934)
Jaume Mestres Fossas (1931-1934)
Pere Benavent (1934-1935)
Carles Soldevila (1934)
Lluis Bonet Garí (1934)
Damià Ribas Barangé (1934-1935)
Nicolau Maria Rubió (1934-1936)
Carles Cardenal Pujals (1935)
Ramon Argilés Bifet (1935)
Joan Cortés (1935)
Josep M. Pericas (1935)
Josep M. Barrenys (1935)
Jeroni Martorell (1935)
Joan Sacs (1935)
Josep F. Ràfols (1936)
G. Busquets Vautravers (1935)
Josep Puig i Cadafalch (1935)
Manuel Brunet (1936)
Francesc Ubach (1936)
Albert del Castillo (1936)
Joaquim Sellés i Codina (1936)
R. Duran Reynals (1936)
F. Gallard Monés (1937)
Xavier Pla Pujol (1937)
E. Vilanova (1937)
R Sastre (1937)

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Associació d’Arquitectes de Catalunya». A: Gran enciclopèdia catalana.

Bibliografia

La revista Arquitectura i Urbanisme, digitalitzada | COL·LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA. (s. f.). Arquitectura i Urbanisme. https://www.arquitectes.cat/ca/la-revista-arquitectura-i-urbanisme-digitalitzada
ARCA. Arxiu de Revistes Catalanes Antigues. (2020). Accedit 27 desembre 2020, from https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/consulta/registro.do?id=2407
Barcelona, U.-U. A. (s. f.). Servei de Biblioteques - UAB Barcelona. Biblioteca. https://www.uab.cat/biblioteques/
Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI UB). (s. f.). UB. https://crai.ub.edu

[:0-1] 1,0 ^1,1 «Associació d’Arquitectes de Catalunya». A: Gran enciclopèdia catalana.

[1]