Arraona

Arraona
	Monument a la vil·la romana d'Arragona, prop del Santuari de la Mare de Déu de la Salut
Tipus	jaciment arqueològic
Localització
Entitat territorial administrativa	Sabadell (Vallès Occidental)
	41° 33′ 47″ N, 2° 07′ 22″ E / 41.56308°N,2.12291°E

Arraona (escrit antigament Arrahona) és un jaciment arqueològic d'època romana, no anterior a la primera meitat del segle i aC, situat a l'actual barri de la Salut de Sabadell. Es va descobrir a principi de segle xx.

El topònim d'Arraona ha perdurat durant segles i se cita per primera vegada en l'itinerari de Cadis a Roma en un dels vasos Apol·linars trobats en les termes de Vicarello a Itàlia.^[1]

Era una vil·la romana coneguda en llatí com a Arragonem o Arragona establerta al cim de la serra de Sant Iscle, a l'indret de l'actual Santuari de la Mare de Déu de la Salut, situat a l'esquerra del riu Ripoll i a l'entitat de població de la Salut. Fou citada als itineraris romans, ja que antigament la Via Augusta havia passat pel Vallès i, per tant era un lloc transitat.^[2] Hi ha restes de la natatio (piscina) de les instal·lacions termals. Es va trobar un mosaic on apareixia una dona (tritonessa) fent el seguici del déu Neptú.^[3]^[4]

Hi aparegueren restes d'objectes de ceràmica com àmfores, doliums, tegulae, etc., així com pedres treballades i indicis de parets. Sota la direcció de Joan Vila Cinca la primera etapa d'excavacions es va fer durant els anys 1912-1916. A aquesta hi seguiren dues més 1931-1935 i la darrera el 1948-1949, sota la direcció de Vicenç Renom. El material trobat es conserva al Museu Arqueològic de Barcelona i al Museu d'Història de Sabadell. El jaciment consta de tres períodes: Ibèric, romà i medieval.

No es considera que el jaciment d'Arraona fos la base de l'actual Sabadell.^{[cal citació]}

Mapa de la Via Augusta

Llegenda

direcció Narbo

Ad Salsulas(Salses?)^[5]

Ad Combustam(?)^[5]

Ruscino(Castellrosselló)^[5]

Ad Stabulum / Illiberis(Elna)^[5]

Ad Centuriones(?)^[5]

Summus Pyreneum(Coll del Pertús?)^[5]^[6]

Deciana(Llançà - La Jonquera)^[5]^[6]

Iuncaria(Figueres)^[5]^[6]

Cinniana(Fellines? -a Viladesens-)^[5]^[6]

Gerunda(Girona)^[5]^[6]

Aquae Voconiae? / Aquae Calidae?(Caldes de Malavella?)^[5]^[6]

Blanda(Blanes)^[5]^[6]

^[6]^[5](Hostalric?)Seterrae

^[6]^[5](Llinars del Vallès)Praetorio

Iluro(Mataró)^[5]^[6]

^[6](Granollers)Semproniana

^[5]direcció Ausa

Baetulo(Badalona)^[5]^[6]

direcció Ègara (Terrassa) ^[6]^[5](Sabadell)Arraona

Bàrcino(Barcelona)^[5]^[6]

Ad Fines(Martorell)^[5]^[6]

Antistiana(La Ràpita?)^[5]^[6]

^[6]^[5](a prop de l'Arboç)Stabulo Novo

Palfuriana(terme del Vendrell)^[5]^[6]

^[6]^[5]direcció Ilerda

Tarraco(Tarragona)^[5]^[6]

Oleastrum(terme de l'Hospitalet de l'Infant)^[5]^[6]

Sub Saltu(al nord del Coll de Balaguer)^[6]

Tria Capita(El Perelló)^[5]^[6]

Dertosa(Tortosa)^[5]^[6]

Intibili(Traiguera?)^[7]

Ildum(terme de Vilanova d'Alcolea)^[7]

Ad Noulas / Sebelaci(?)^[7]

Saguntum(Sagunt)^[7]

València^[7]

Sucro(Albalat de la Ribera?)^[7]

Saetabis(Xàtiva)^[7]

Ad Turres(?)^[7]

(Chinchilla de Monte-Aragón)Saltigi

Ad Ello(Elda)^[7]

(Lezuza)Libisosa

Aspis(Asp)^[7]

(Villanueva de la Fuente)Mentesa Oretana

Illici(Elx)^[7]

(Mengíbar)Iliturgi

Thiar(?)^[7]

(Còrdova)Corduba

Cartago Spartaria(Cartagena)^[7]

(Écija)Astigitana Colònia Augusta Firma

(La Monclova -a Fuentes de Andalucia-)Obucla

(Carmona)Carmo

(Sevilla)Hispalis

(Dos Hermanas)Orippo

(Utrera)Ugia

(Rota)Rotea

(Cadis)Gades

Referències

↑ L Pérez - Espacio, tiempo y forma. Serie I, Prehistoria Espacio, Tiempo y Forma, Serie I, Prehist y Arqueol., t. 7, 1994, pàgs. 357-369.
↑ La vil·la romana de Can Martí
↑ «Descobreix Sabadell. El patrimoni del rodal». Ajuntament de Sabadell. Arxivat de l'original el 12 d’abril 2013. [Consulta: 16 maig 2013].
↑ Imágenes femeninas en los mosaicos de la Hispania alto-imperial
↑ ^5,00 ^5,01 ^5,02 ^5,03 ^5,04 ^5,05 ^5,06 ^5,07 ^5,08 ^5,09 ^5,10 ^5,11 ^5,12 ^5,13 ^5,14 ^5,15 ^5,16 ^5,17 ^5,18 ^5,19 ^5,20 ^5,21 ^5,22 ^5,23 ^5,24 ^5,25 ^5,26 ^5,27 Hurtado, Víctor; Mestre, Jesús; Miserachs, Toni. Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, octubre 1998 (3a edició), p. 38-39. ISBN 84-297-4061-9.
↑ ^6,00 ^6,01 ^6,02 ^6,03 ^6,04 ^6,05 ^6,06 ^6,07 ^6,08 ^6,09 ^6,10 ^6,11 ^6,12 ^6,13 ^6,14 ^6,15 ^6,16 ^6,17 ^6,18 ^6,19 ^6,20 ^6,21 ^6,22 ^6,23 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 77, entrada: "Augusta, via". ISBN 84-297-3521-6.
↑ ^7,00 ^7,01 ^7,02 ^7,03 ^7,04 ^7,05 ^7,06 ^7,07 ^7,08 ^7,09 ^7,10 ^7,11 ^7,12 Borja de Riquer i Permanyer, Borja (director). Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Volum 1. Els temps prehistòrics i antics fins al segle V. Enciclopèdia Catalana, 1996, p. 446 pàgines, p. 303. ISBN 84-7739-979-4.

Notes

↑ Aquest mosaic és una rèplica de l'original que hi havia en aquest lloc i que es va arrencar per traslladar-lo al Museu d'Història de Sabadell, on es pot visitar

Vegeu també

Arraona (revista d'història)
Turó d'Arraona

Enllaços externs

Las excavaciones del poblado de Arragona. Vicente Renom Costa, Lluís Mas i Gomis. Revista d'història Arrahona, n. 1-2, 1950. Revistes catalanes amb accés obert

[2] L Pérez - Espacio, tiempo y forma. Serie I, Prehistoria Espacio, Tiempo y Forma, Serie I, Prehist y Arqueol., t. 7, 1994, pàgs. 357-369.

[3] La vil·la romana de Can Martí

[4] «Descobreix Sabadell. El patrimoni del rodal». Ajuntament de Sabadell. Arxivat de l'original el 12 d’abril 2013. [Consulta: 16 maig 2013].

[5] Imágenes femeninas en los mosaicos de la Hispania alto-imperial

[AtlesVia-6] 5,00 ^5,01 ^5,02 ^5,03 ^5,04 ^5,05 ^5,06 ^5,07 ^5,08 ^5,09 ^5,10 ^5,11 ^5,12 ^5,13 ^5,14 ^5,15 ^5,16 ^5,17 ^5,18 ^5,19 ^5,20 ^5,21 ^5,22 ^5,23 ^5,24 ^5,25 ^5,26 ^5,27 Hurtado, Víctor; Mestre, Jesús; Miserachs, Toni. Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, octubre 1998 (3a edició), p. 38-39. ISBN 84-297-4061-9.

[DiccionariVia-7] 6,00 ^6,01 ^6,02 ^6,03 ^6,04 ^6,05 ^6,06 ^6,07 ^6,08 ^6,09 ^6,10 ^6,11 ^6,12 ^6,13 ^6,14 ^6,15 ^6,16 ^6,17 ^6,18 ^6,19 ^6,20 ^6,21 ^6,22 ^6,23 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 77, entrada: "Augusta, via". ISBN 84-297-3521-6.

[HistòriaVia-8] 7,00 ^7,01 ^7,02 ^7,03 ^7,04 ^7,05 ^7,06 ^7,07 ^7,08 ^7,09 ^7,10 ^7,11 ^7,12 Borja de Riquer i Permanyer, Borja (director). Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Volum 1. Els temps prehistòrics i antics fins al segle V. Enciclopèdia Catalana, 1996, p. 446 pàgines, p. 303. ISBN 84-7739-979-4.

[1] Aquest mosaic és una rèplica de l'original que hi havia en aquest lloc i que es va arrencar per traslladar-lo al Museu d'Història de Sabadell, on es pot visitar

[n. 1]

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]