Toquí olivaci
Arremonops rufivirgatus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Pes | 2,99 g |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22721392 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Emberizidae |
| Gènere | Arremonops |
| Espècie | Arremonops rufivirgatus Lawrence, 1851 |
| Distribució | |
 Zona de distribució | |
.svg){kind=icon}
El toquí olivaci[1] (Arremonops rufivirgatus) és una espècie d'ocell de la família dels passerèl·lids (Passerellidae) que habita el bosc caducifoli i matolls del sud de Texas, Mèxic, al vessant del Pacífic i del Golf de Mèxic, Península del Yucatán i Chiapas, Guatemala, Belize i nord-oest de Costa Rica.[2]
Descripció
[modifica]Pardal d'uns 15cm de mida i poc vistós que es troba als matollars. Majorment gris amb l'esquena més verda, plomes inferiors de la cua beix i ratlles color cafè al cap. Cua força llarga. No presenta dimorfisme sexual. Els juvenils són més beix i estriats. Comú a Mèxic, però amb rang limitat als Estats Units.[3]
Normalment s'observa movent-se tranquil·lament pel sotabosc. Té un comportament amagadís i el reclam és suau, sovint passa desapercebut en la majoria de les estacions; a la primavera, però, el cant amb «xip» accelerats pot ser conspicu.[4] Malgrat el nom en anglès “Olive sparrow”, aquest ocell probablement està més relacionat amb els toquís dels gèneres Pipilo o Melozone que amb els pardals.[5]
Habitat
[modifica]Bosc i sotabosc, matolls de males herbes. Al sud de Texas, viu al sotabosc de boscos densos i baixos i en zones de brolles natives baixes. Més al sud, als tròpics, habita boscos més secs i matolls semioberts, evitant el bosc tropical humit.[5]
Comportament
[modifica]Posta
[modifica]Pon de 3 a 5 ous, normalment 4. Són de color blanc brillant, sense marques. El període d'incubació i els papers dels pares en la incubació no són ben coneguts.[5]
Poll
[modifica]Probablement els dos pares alimenten els cries. Les parelles probablement fan dues postes per any.[5]
Alimentació
[modifica]La major part de la cerca d'alimentació la fa a terra, sota matolls densos o prop de les vores. Sovint s'alimenta com un toquí, gratant amb els peus entre la fullaraca. Els membres d'una parella poden buscar menjar junts.[5]
Dieta
[modifica]Probablement insectes i llavors. Es creu que la dieta són principalment insectes (incloses les erugues) i en menys quantitat, plantes silvestres.[5]
Nidificació
[modifica]Poc se sap dels hàbits de nidificació. Els ocells poden romandre en parelles o en petits grups durant l'hivern, separant-se en parelles aïllades a la primavera. Els mascles canten a la primavera per defensar els territoris de nidificació. El lloc del niu es troba en matolls densos, generalment col·locats en arbusts o cactus, normalment a 60 o 90 cm sobre terra, però de vegades fins a 1,5 mt d'alçada. El niu és gran per a la mida de l'ocell, una copa voluminosa amb una cúpula a sobre, de manera que l'entrada és lateral; fet de tiges de males herbes seques, herba, branquetes, fulles, tires d'escorça, folrat d'herba fina i de vegades amb pèl.[5]
Taxonomia
[modifica]Segons l'autoritats taxonòmica que es consulti, reconeixen vuit subespècies [6] o nou:[7]
- A. r. rufivirgatus (Lawrence, 1851) sud de Texas i nord-est i est de Mèxic. Inclou A. r. ridgwayi (Brush, 2013).[6]
- A. r. crassirostris (Ridgway, 1878) sud-est de Mèxic.
- A. r. rhyptothorax (Parkes, 1974 nord de la península del Yucatán (sud-est de Mèxic.)
- A. r. verticalis (Ridgway, 1878) Tabasco i sud de la península del Yucatán (sud-est de Mèxic), Guatemala i Belize.
- A. r. sinaloae (Nelson, 1899) oest de Mèxic.
- A. r. sumichrasti (Sharpe, 1888) sud-oest de Mèxic.
- A. r. chiapensis (Nelson, 1904) sud de Mèxic.
- A. r. superciliosus (Salvin, 1865) oest de Costa Rica.
Referències
[modifica]- ↑ «Toquí olivaci». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/02/2023(català)
- ↑ Navarro, Adolfo G; Hernandez, Blanca E; Benitez D, Hesiquio. «LISTADOS FAUNISTICOS DE MEXICO» (en anglès). IV. LAS AVES DEL ESTADO DE QUERETARO, MEXICO p. 45. Museo de Zoologia "Alfonso L. Herrera", Departamento de Biologia, Facultad de Ciencias, UNIVERSIDAD NACIONAL AUTONOMA DE MEXICO. [Consulta: 14 abril 2024].
- ↑ «Toquí olivaci». eBird. [Consulta: 14 abril 2024].
- ↑ UV, Departamento de Prensa. «Egresado de Neuroetología estudió canto del gorrión oliváceo» (en castellà), 08-01-2021. [Consulta: 14 abril 2024].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 «Olive Sparrow» (en anglès). Audubon Field Guide. [Consulta: 14 abril 2024].
- ↑ 6,0 6,1 Gill, Frank; Donsker, David. «Sparrows – IOC World Bird List v13.2g» (en anglès americà). IOC, 2023. [Consulta: 9 gener 2024].
- ↑ «Arremonops rufivirgatus superciliosus (Olive Sparrow (superciliosus))» (en anglès). Avibase. [Consulta: 14 abril 2024].
