Arroyo Catalán
| ||||
| Tipus | riu  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Entitat territorial administrativa | Departament d'Artigas (Uruguai) | |||
| Localització | Cuchilla de Belén | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Departament d'Artigas (Uruguai) | |||
| Localització | Riu Cuareim | |||
| ||||
| Afluents | ||||
| Conca hidrogràfica | Conca de la Plata | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 150 m | |||
Arroyo Catalán, o simplement El Catalán, és el nom amb què es coneix un grup de cursos fluvials que s'estenen pel nord i el nord-oest de l'Uruguai que aboca les seves aigües al Riu Cuareim, afluent del riu Uruguai,[1] i està format pel Catalán Grande, el Catalán Chico, el Catalán Seco, el Tres Cruces i el Cuaró; situats al seu torn al vessant de les cuchillas o cadenes de turons de Yacaré Cururú, Belén i Catalán.
Arroyo Catalán Grande
[modifica]L'arroyo Catalán Grande és un rierol del nord de l'Uruguai, ubicat al departament d'Artigas. Forma part de l'arroyo Catalán. S'estén al llarg de la Cuchilla de Belén, a l'oest del Cerro Vichaderos, del rierol Sepulturas i de l'Arroyo Catalán Seco. És un afluent de l'extrem esquerre del riu Cuareim i de l'Arroyo del Catalancito.[2] La zona és rica en minerals i pedres precioses. Es troba a gairebé 600 quilòmetres al nord de Montevideo, la capital del país, i a pocs quilòmetres de la capital del departament d'Artigas, la ciutat homònima.
El riu va ser batejat per població colonitzadora de la corona d'Espanya durant l'època colonial i va ser destinat, per ordres del Rei el 1750, a la recerca i l'extracció d'àgates i ametistes per a finançar la Caixa de Potosí. Cent anys després, uns músics alemanys van descobrir un important jaciment de minerals a les aigües del riu. A partir d'aquest moment, el Catalán seria un centre d'excavació i explotació de recursos amb destinació a Europa, a càrrec de Nicolás Eifler, i després de la ciutat de Salto, fins a la creació del departament d'Artigas. El 1817 hi tingué lloc la batalla del Catalán.
Etimologia del nom Catalán
[modifica]No queda clar l'origen del nom Catalán per a aquests rius. En tot cas, el nom ja estava vigent durant la batalla de 1817, per la qual cosa queda descartat que provingui del pedagog Josep Català i Codina, que va arribar a Uruguai l'any 1820 i, òbviament, del seu fill Carlos Catalá Martínez. Una altra hipòtesi per a mirar d'explicar el topònim ens porta fins a l'àrea de naixement de l'Arroyo Catalán i del riu Cuareim, una zona de turons a la cruïlla entre els departaments d'Artigas, Salto i Rivera amb el Brasil. A pocs quilòmetres hi ha el poble de Masoller, que podria rebre el nom d'una família catalana instal·lada en el lloc.[3]
Arqueologia
[modifica]El 1955 un grup d'investigadors encapçalats per Antonio Taddei[4] van descobrir eines de pedra primitives, les quals van donar lloc a nombroses teories sobre l'existència de pobles prehistòrics sobre la riba del Catalán. Aquests pobles són sovint coneguts com els homes del Catalanense.[5][6]
Referències
[modifica]- ↑ Guía judicial. Acali Editorial, 1982.
- ↑ Mapa i llista de rius i rierols de l'Uruguai a la pàgina web de l'INE Arxivat 2012-05-18 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ «El Catalán: un rierol uruguaià amb molta història». [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ Ibarra Grasso, Dick Edgar. Las culturas paleolíticas suramericanas (en castellà). Centro de Estudios Arqueologicos y Antropológicos Americanos, 1964, p. 4.
- ↑ Pàgina web de la Presidència de l'Uruguai[Enllaç no actiu] (castellà)
- ↑ «Hallan cuevas que remitirían a ocupaciones humanas más antiguas del continente americano» (en castellà), 31-10-2009. [Consulta: 6 maig 2011].