Vés al contingut

Arthur C. Clarke

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Arthur Charles Clarke)
Plantilla:Infotaula personaArthur C. Clarke
Imatge
(1965) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Arthur Charles Clarke Modifica el valor a Wikidata
16 desembre 1917 Modifica el valor a Wikidata
Minehead (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 març 2008 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Colombo (Sri Lanka) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
SepulturaKanatte Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaSri Lanka (1956–2009) Modifica el valor a Wikidata
ReligióAgnosticisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióKing's College de Londres
Richard Huish College, Taunton (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCiència-ficció i literatura de ciència ficció Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióinventor, explorador, escriptor, físic, escriptor de ciència-ficció, guionista, novel·lista, escriptor de no-ficció Modifica el valor a Wikidata
Activitat1946 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
GènereCiència-ficció, divulgació científica i utopia Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaCharles Willis
E.G. O'Brien Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarRoyal Air Force Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeMarilyn Mayfield (1953–1964), divorci Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Lloc webarthurcclarke.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0002009 TMDB.org: 241
Musicbrainz: 0dba1485-2e95-42e7-a7cd-2b473095001c Discogs: 767150 Goodreads author: 7779 Find a Grave: 25361500 Modifica el valor a Wikidata

Sir Arthur Charles Clarke, més conegut com a Arthur C. Clarke (Minehead, Anglaterra, 16 de desembre de 1917 - Colombo, Sri Lanka, 19 de març de 2008),[1] fou un escriptor i científic anglès.[2]

Fou autor d'obres de divulgació científica i de contes i novel·les de ciència-ficció, entre les quals trobem traduïdes al català La fi de la infantesa (1953), 2001, una odissea a l'espai (1968) i Encontre amb Rama (1972). Fou també coguionista de la pel·lícula de Stanley Kubrick del 1968 2001, una odissea a l'espai. És considerat un dels millors escriptors de ciència-ficció, juntament amb H. G. Wells, Philip K. Dick, Robert A. Heinlein i Isaac Asimov.[3]

Clarke va ser un escriptor de ciència-ficció, divulgador dels viatges espacials i un futurista d'una habilitat distingida. Va escriure molts llibres i assaigs per a revistes populars. El 1961 va rebre el Premi Kalinga, un premi de la UNESCO per la divulgació de la ciència. Els escrits de ciència i ciència-ficció de Clarke li van valer el sobrenom de "Profeta de l'Era Espacial".[4] En particular, els seus escrits de ciència-ficció li van valer diversos premis Hugo i Nebula, que juntament amb un gran nombre de lectors, el van convertir en una de les figures més importants del gènere. El seu relat The Star, publicat el 1955 a la revista Infinity, va guanyar el Premi Hugo al millor relat curt un any després.

Clarke va emigrar a Ceilan (actualment Sri Lanka) el 1956, per dedicar-se al submarinisme.[5] Aquell any, va descobrir les ruïnes submarines de l'antic temple original de Koneswaram a Trincomalee. Clarke va augmentar la seva popularitat a la dècada del 1980, com a presentador de programes de televisió, com El món misteriós d'Arthur C. Clarke (Arthur C. Clarke's Mysterious World). Va viure a Sri Lanka fins a la seva mort.[6]

Clarke va ser nomenat Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic (CBE) el 1989 "per serveis als interessos culturals britànics a Sri Lanka".[7] Va ser nomenat cavaller l'any 1998[8][9] i va rebre el més alt honor civil de Sri Lanka, Sri Lankabhimanya, el 2005.[10]

Biografia

[modifica]

Primers anys

[modifica]

Clarke va néixer a Minehead, Somerset, Anglaterra, i va créixer als propers Bishops Lydeard.[11] De nen, vivia en una granja, on gaudia mirant estels, recol·lecció de fòssils i llegint revistes de ciència-ficció nord-americanes. Va rebre la seva educació secundària a l'escola Huish de Taunton. Algunes de les seves primeres influències van incloure les cartes de cigarrets de dinosaure, que va provocar un entusiasme pels fòssils a partir de 1925. Clarke va atribuir el seu interès en la ciència-ficció a la lectura de tres articles: el número de novembre de 1928 d'Amazing Stories el 1929; Last and First Men d'Olaf Stapledon el 1930; i The Conquest of Space de David Lasser el 1931.[12]

En la seva adolescència, es va unir a l'Associació Astronòmica Júnior i va contribuir a Urania, la revista de la societat, que va ser editada a Glasgow per Marion Eadie. A petició de Clarke, va afegir una secció d'"Astròutica", que presentava una sèrie d'articles escrits per ell sobre naus espacials i viatges espacials. Clarke també va contribuir amb peces a "Debates and Discussions Corner", un contrapunt a un article d'Urania que oferia el cas contra els viatges espacials, i també les seves rememoracions de la pel·lícula de Walt Disney Fantasia. Es va traslladar a Londres el 1936 i es va unir a la Junta d'Educació com a auditor de pensions.[13] Ell i alguns companys escriptors de ciència-ficció van compartir un pis a Gray's Inn Road, on va rebre el sobrenom d'"Ego" a causa de la seva absorció en temes que l'interessaven, i més tard va nomenar la seva oficina plena de records com la seva "cambra d'ego".[14]

Segona Guerra Mundial

[modifica]

Durant la Segona Guerra Mundial, entre 1941 i 1946, va servir a la Royal Air Force com a especialista en radars i participà en el sistema de defensa de radars d'alerta primerenca, que contribuí a l'èxit de la RAF durant la batalla d'Anglaterra. Clarke va passar la major part del seu servei de guerra treballant en radar d'aproximació controlada a terra (GCA), com es documenta en la semiautobiogràfica Glide Path, la seva única novel·la de no-ficció. Encara que la GCA no va veure gaire ús pràctic durant la guerra, després de diversos anys de desenvolupament va resultar vital per al pont aeri de Berlín de 1948-1949. Clarke va servir inicialment a les files i va ser instructor corporal en el radar de la 2a Radio School, RAF Yatesbury a Wiltshire. Va ser nomenat oficial de pilot (branca tècnica) el 27 de maig de 1943.[15] Va ser ascendit a oficial de vol el 27 de novembre de 1943.[16] Va ser nomenat instructor en cap de la RAF Honiley a Warwickshire i va ser desmobilitzat amb el rang de tinent de vol.

Després de la guerra

[modifica]

Després de la guerra, va obtenir un títol de primera classe en matemàtiques i física al King's College de Londres.[17][18][19] Després d'això, va treballar com a editor assistent a Physics Abstracts.[20] Clarke va ser president de la British Interplanetary Society de 1946 a 1947 i de 1951 a 1953.[21]

Tot i que no va ser l'autor del concepte de satèl·lits geoestacionaris, una de les seves contribucions més importants en aquest camp va ser la seva idea que serien relés de telecomunicacions ideals. Va avançar aquesta idea en un document que circulava en privat entre els membres tècnics principals de la British Interplanetary Society el 1945. El concepte es va publicar a Wireless World l'octubre d'aquell any. Clarke també va escriure una sèrie de llibres de no-ficció que descriuen els detalls tècnics i les implicacions socials dels coets i els vols espacials. El més notable d'aquests pot ser Interplanetary Flight: An Introduction to Astronautics (1950), The Exploration of Space (1951), i The Promise of Space (1968). En reconeixement a aquestes contribucions, l'òrbita geoestacionària a 36.000 quilòmetres per sobre de l'equador és reconeguda oficialment per la Unió Astronòmica Internacional com l'òrbita Clarke.[22]

El seu llibre de 1951, The Exploration of Space, va ser utilitzat pel pioner de coets Wernher von Braun per convèncer al president John F. Kennedy que era possible anar a la Lluna.[23]

Després de l'estrena de 1968 de 2001, Clarke va ser molt demanat com a comentarista de ciència i tecnologia, especialment en el moment del programa espacial Apollo. El 20 de juliol de 1969, Clarke va aparèixer com a comentarista per a l'emissió de la CBS News de l'Aterrament lunar de l'Apollo 11.[24][25]

Sri Lanka i busseig

[modifica]

Clarke va viure a Sri Lanka des de 1956 fins a la seva mort el 2008, primer a Unawatuna a la costa sud, i després a Colombo.[26] Inicialment, ell i el seu amic Mike Wilson van viatjar per Sri Lanka, bussejant en les aigües de coral al voltant de la costa amb el Beachcombers Club. El 1957, durant un viatge en picat a Trincomalee, Clarke va descobrir les ruïnes subterrànies d'un temple, que posteriorment va fer popular la regió entre els bussejadors.[27] El va descriure en el seu llibre de 1957 The Reefs of Taprobane. Aquest va ser el seu segon llibre de busseig després de la publicació de The Coast of Coral el 1956.[28] Tot i que Clarke vivia majoritàriament a Colombo, va establir una petita escola de busseig i una senzilla botiga de busseig prop de Trincomalee. Va anar a viure a Hikkaduwa, Trincomalee i Nilaveli.[29]

El govern de Sri Lanka va oferir a Clarke l'estatus de convidat resident el 1975.[30] Va ser tingut en tan alta estima que quan el seu company escriptor de ciència-ficció Robert A. Heinlein va anar a visitar-lo, la Força Aèria de Sri Lanka va proporcionar un helicòpter per portar-los per tot el país.[31]

A principis dels anys 70, Clarke va signar un acord editorial de tres llibres, un rècord per a un escriptor de ciència-ficció en aquell moment. El primer dels tres va ser Rendezvous amb Rama el 1973, que va guanyar tots els premis de gènere principals i va generar seqüeles que juntament amb la sèrie de 2001 van formar la columna vertebral de la seva carrera posterior.[32]

Clarke rep el Premi de la Beca Internacional Marconi del Príncep Claus dels Països Baixos el 1982

El 1986, Clarke va ser nomenat Gran Mestre pels Science Fiction Writers of America.[33]

El 1988, se li va diagnosticar la Síndrome postpòlio, havent contret originalment la polio el 1962, i va necessitar fer servir una cadira de rodes la major part del temps després.[26] Clarke va ser durant molts anys vice-patró de la British Polio Fellowship.[34]

El 1989, Clarke va ser nomenat Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic (CBE) "pels serveis als interessos culturals britànics a Sri Lanka". El mateix any, es va convertir en el primer canceller de la Universitat Internacional de l'Espai, servint de 1989 a 2004. També va exercir com a canceller de la Universitat Moratuwa a Sri Lanka de 1979 a 2002.

El 1994, Clarke va aparèixer en una pel·lícula de ciència-ficció; es va retratar a si mateix a la pel·lícula Without Warning, una producció nord-americana sobre un escenari apocalíptic alienígena de primer contacte presentat en forma de telenotícies de luxe.

Clarke també va ser actiu en la promoció de la protecció dels goril·les i es va convertir en un patrocinador de l'Organització de Goril·les, que lluita per la preservació dels goril·les.[35] Quan la mineria de tàntal per a la fabricació de telèfons mòbils va amenaçar els goril·les el 2001, va prestar la seva veu a la causa.[36] La botiga de busseig que va instal·lar continua operant des de Trincomalee a través de la Fundació Arthur C Clarke.[37]

Publicacions

[modifica]

Selecció d'obres

Novel·les

[modifica]

Històries curtes

[modifica]

No-ficció

[modifica]
  • Interplanetary Flight: an introduction to astronautics. Londres: Temple Press, ISBN 0-425-06448-4, 1950
  • The Exploration of Space, Nova York: Harper & Brothers, 1951
  • The Exploration of the Moon, amb R. A. Smith, Nova York: Harper Brothers, 1954
  • The Coast of Coral (1955)
  • Boy Beneath the Sea (1958) ISBN 0060212667
  • Voice Across the Sea. Nova York: Harper, 1958
  • Profiles of the Future: An Inquiry into the Limits of the Possible (1962)
  • The Treasure of the Great Reef, with Mike Wilson. Nova York: Harper & Row, 1964
  • Voices from the Sky: Previews of the Coming Space Age. Nova York: Harper & Row, 1965
  • The Promise of Space (1968)
  • The View From Serendip, Random House, ISBN 0-394-41796-8, 1977
  • Astounding Days: A Science Fictional Autobiography. Londres: Gollancz, 1989
  • How the World Was One: Beyond the Global Village, Bantam. ISBN 0-553-07440-7. 1992
  • Greetings, Carbon-Based Bipeds!: Collected Essays, 1934–1998. Nova York: St. Martin's Press, i Londres: Voyager, 1999

Referències

[modifica]
  1. ↑ Adéu a l'autor de '2001, una odissea a l'espai'[Enllaç no actiu], Vilaweb, 19 de març 2008 (data d'accés: 19-03-08).
  2. ↑ «Man on the moon». The Guardian, 12-09-1999. Arxivat de l'original el 13 gener 2020 [Consulta: 15 desembre 2014].
  3. ↑ Hoppa, Jocelyn. Isaac Asimov: Science Fiction Trailblazer (en anglès). Enslow Publishers, Inc., 2009, p.6. ISBN 0766029611. 
  4. ↑ Reddy, John «Arthur Clarke: Prophet of the Space Age». Reader's Digest, 9, 4-1969.
  5. ↑ Caiman, Roche. «Remembering Arthur C. Clarke». Nature Seychelles, 20-03-2008. Arxivat de l'original el 20 juny 2008. [Consulta: 27 març 2008].
  6. ↑ ; Bird, Steve«Science fiction author Arthur C. Clarke dies aged 90», 18-03-2008. Arxivat de l'original el 14 maig 2009. [Consulta: 19 març 2008].
  7. ↑ The London Gazette: (suplement) no. 51772. p. 16. 16 June 1989.
  8. ↑ «The new knight of science fiction». BBC News. BBC, 01-01-1998 [Consulta: 26 agost 2009].
  9. ↑ «Arthur C Clarke knighted». BBC News. BBC, 26-05-2000 [Consulta: 26 agost 2009].
  10. ↑ «Government Notification – National Honours». Arxivat de l'original el 24 juliol 2010. [Consulta: 20 octubre 2008]., November 2005. Retrieved 20 October 2008
  11. ↑ «Campaign for Sir Arthur C Clarke memorial in Mineheaddata=25 juliol 2012». [Consulta: 12 febrer 2017].
  12. ↑ Clarke, Arthur C., 1983, Of Sand and Stars: New York Times Book Review, March 1983, reprinted in Clarke, Arthur C., 1984, 1984: Spring / A Choice of Futures: New York, Ballantine Books, p. 151–157.
  13. ↑ «Page 5798 | Issue 34321, 8 September 1936 | London Gazette | The Gazette». [Consulta: 8 agost 2023].
  14. ↑ «"Close to tears, he left at the intermission": how Stanley Kubrick upset Arthur C Clarke». www.newstatesman.com, 08-01-2017. Arxivat de l'original el 21 gener 2020. [Consulta: 15 març 2019].
  15. ↑ «Page 3162 | Supplement 36089, 9 July 1943 | London Gazette | The Gazette». [Consulta: 8 agost 2023].
  16. ↑ «Page 5289 | Supplement 36271, 30 November 1943 | London Gazette | The Gazette». [Consulta: 8 agost 2023].
  17. ↑ «Arthur C. Clarke». Harper Collins. Arxivat de l'original el 13 febrer 2017. [Consulta: 12 febrer 2017].
  18. ↑ Lee. International Biographical Dictionary of Computer Pioneers. Taylor & Francis, 1995, p. 166. ISBN 9781884964473. 
  19. ↑ «King's College London – Notable figures from NMS». www.kcl.ac.uk. Arxivat de l'original el 26 gener 2017. [Consulta: 23 gener 2017].
  20. ↑ «Arthur C Clarke dies at 90». Physics World, 19-03-2008. Arxivat de l'original el 16 juliol 2018. [Consulta: 16 juliol 2018].
  21. ↑ «History». The British Interplanetary Society. Arxivat de l'original el 2 desembre 2017. [Consulta: 18 abril 2018].
  22. ↑ «Clarke Foundation Biography». Arxivat de l'original el 25 juliol 2011. [Consulta: 19 març 2008].
  23. ↑ «Final thoughts». , 20-03-2008 [Consulta: 20 desembre 2020].
  24. ↑ Mondo Cult Presents Walter Cronkite Apollo 11 Interview with Robert A. Heinlein & Arthur C. Clarke a YouTube
  25. ↑ McAleer, Neil. «20». A: Sir Arthur C. Clarke: Odyssey of a Visionary: A Biography. Clarke Project, 2010. ISBN 978-0615-553-22-1. 
  26. ↑ 26,0 26,1 «Sri lanka's underwater ruins». , 18-03-2008 [Consulta: 19 març 2008].
  27. ↑ «Sri lanka's underwater ruins». Ceylon digest. Arxivat de l'original el 21 setembre 2018. [Consulta: 21 setembre 2018].
  28. ↑ «Book review – Reefs of Taprobane». www.kirkusreviews.com/. Kirkus Book Reviews. Arxivat de l'original el 21 setembre 2018. [Consulta: 21 setembre 2018].
  29. ↑ «Underwater safaris – company details». Arxivat de l'original el 12 juny 2017. [Consulta: 21 setembre 2018].
  30. ↑ «Sir Arthur Clarke dies at age 90». The Arthur C. Clark Foundation, 19-03-2008. Arxivat de l'original el 10 juliol 2010. [Consulta: 21 març 2012].
  31. ↑ Pournelle, Jerry «The Osborne 1, Zeke's New Friends, and Spelling Revisited». , 4-1982 [Consulta: 19 octubre 2013].
  32. ↑ «Clarke, Arthur C.». The Locus Index to SF Awards: Index of Literary Nominees. Locus Publications. Arxivat de l'original el 20 setembre 2012. [Consulta: 24 març 2013].
  33. ↑ «SFWA Grand Masters». Arxivat de l'original el 21 juny 2009. [Consulta: 4 gener 2013].
  34. ↑ «British Polio Fellowship». www.britishpolio.org.uk. Arxivat de l'original el 25 Maig 2012. [Consulta: 4 gener 2013].
  35. ↑ «Gorilla Organization mourns loss of patron Sir Arthur C Clarke – a true champion for gorillas». Gorilla Organization, 27-03-2008. Arxivat de l'original el 13 abril 2011. [Consulta: 5 maig 2010].
  36. ↑ «Campaign for gorilla-friendly mobiles – News – This is London». Arxivat de l'original el 26 juny 2009. [Consulta: 20 març 2008].
  37. ↑ «Diving at Trncomalee». www.underwatersafari.org. Underwaer safaris. Arxivat de l'original el 25 de febrer 2021. [Consulta: 21 setembre 2018].
  38. ↑ «1973 Award Winners & Nominees». Worlds Without End. [Consulta: 30 juny 2009].
  39. ↑ «1974 Award Winners & Nominees». Worlds Without End. [Consulta: 30 juny 2009].
  40. ↑ «1979 Award Winners & Nominees». Worlds Without End. [Consulta: 30 juny 2009].
  41. ↑ «1980 Award Winners & Nominees». Worlds Without End. [Consulta: 30 juny 2009].

Vegeu també

[modifica]
A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Arthur C. Clarke
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arthur C. Clarke
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arthur_C._Clarke&oldid=34222311»