Artur II de Bretanya
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 juliol 1261 |
Mort | 27 agost 1312 (51 anys) Château de l'Isle (França) (en) |
Sepultura | convent dels Cordeliers |
Religió | Cristianisme |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata |
Altres | |
Títol | Duc de Bretanya (1305–1312) |
Família | Casa de Dreux |
Cònjuge | Iolanda de Montfort (1294 (Gregorià)–1312), mort de la persona Maria de Llemotges (1275 (Gregorià)–1291), mort del cònjuge |
Fills | Joan III de Bretanya () Maria de Llemotges Guiu de Penthièvre () Maria de Llemotges Pere de Bretanya () Maria de Llemotges Joan II de Montfort () Iolanda de Montfort Beatriu de Bretanya () Iolanda de Montfort Joana de Dreux-Bretagne () Iolanda de Montfort Alícia de Bretanya () Iolanda de Montfort Blanca de Montfort () Iolanda de Montfort Maria de Montfort () Iolanda de Montfort |
Pares | Joan II de Bretanya i Beatriu d'Anglaterra |
Germans | Jean de Bretagne Maria de Bretanya Blanca de Bretanya Eleanor de Bretanya |
Artur II de Bretanya (25 de juliol de 1261 - castell de L'Isle, 27 d'agost de 1312) fou duc de Bretanya del 1305 al 1312, fill de Joan II de Bretanya i de Beatriu d'Anglaterra.
Biografia
[modifica]Fill i successor de Joan II de Bretanya el 18 de novembre de 1305, era net d'Enric III d'Anglaterra, i va aconseguir que el ducat fos reconegut com a independent pels francesos. Va dividir el territori bretó en vuit batllies: Leon, Kernev, Landreger, Penteur, Gwened, Naoned, Roazhon i Sant Malou. El 1309 també convocaria per primer cop els Estats Generals de Bretanya, antecessors del futur parlament bretó, en els quals, per primer cop a la història "francesa", hi tenia representació pròpia l'anomenat "Tercer Estat". Va abaixar els impostos al clergat.
Va morir el 27 d'agost de 1312 al castell de L'Isle i enterrat als germans Menors de Vannes en una tonba de marbre que es va fer construir i que fou vandalitzada durant la revolució. Les restes, utilitzades per empedrar una carretera, foren recuperades i avui dia estan exposades al públic.
Matrimoni i descendència
[modifica]Casat el 1275, a Tours, amb Maria de Llemotges (1260-1290) vescomtessa de Lilemotges, filla i hereva de Guiu VI, vescomte de Llemotges, i de Margarida de Borgonya (morta el 1277), van tenir tres fills:
- El major, Joan III de Bretanya el Bo (1286 – 1341), hereu del ducat de Bretanya
- El segon, Guiu (1287 – 1331), hereu del comtat de Penthièvre i del vescomtat de Llemotges
- Pere (1289 – 1312), senyor d'Avesnes.
Artur va tornar a casar-se el maig de 1294, aquest cop amb Iolanda o Violant de Dreux (també anomenada Iolanda de Montfort) (1263 – 1330), reina vídua d'Escòcia (esposa d'Alexandre III d'Escòcia) comtessa de Montfort, filla de Robert IV, comte de Dreux i de Braine, i de Beatriu de Montfort, comtessa de Montfort. Van tenir sis fills:
- Jean (1294 – 1345), comte de Montfort; pretendent al ducat de Bretanya
- Beatriu de Bretanya (7 de desembre de 1295 – 9 de desembre de 1384), dama d'Hédé, casada el 1315 amb Guiu X de Laval († 1347)
- Joana (1296 – 24 de maig de 1364), casada el 1323 amb Robert de Cassel (Robert de Flandes) († 1331), comte de Marle
- Alix de Bretanya (1297-1377) (1297 – 1377), casada amb Bucard VI, comte de Vendôme († 1354) i de Castres
- Blanca (nascuda el 18 de juliol del 1300), morta jove;
- Maria (1302 – 24 de maig de 1371), religiosa a Poissy.