Dirigí el taller d'argenteria del seu pare des del 1885. Abandonà els estudis de jesuïta i es doctorà en dret, i fou catedràtic d'institut a Ciudad Real, Lleida i Reus.
La seva bibliografia abasta uns vint-i-cinc títols, entre poesia i prosa. A més, col·laborà a publicacions com La Bandera Catalana, L'Aureneta (Buenos Aires) i La Patria Catalana, i a La Vanguardia. Participà diverses vegades als Jocs Florals de Barcelona, guanyant diversos premi i essent fou proclamat Mestre en Gai Saber l'any 1905. A més, traduí sovint en català i estudià els clàssics grecollatins, i dirigí la part literària de l'Enciclopedia Espasa. Traduí al català el Hamlet de Shakespeare i les tragèdies d'Èsquil.[2] Va deixar inèdita una traducció en vers de tota la Ilíada, que sembla haver-se perdut, llevat de cent setze versos de la Patroclia («La mort de Patrocle»).[3]
Recull de poesies d'Artur Masriera, publicat per la Ilustració Catalana dins la col·lecció Lectura Popular Biblioteca d'autors catalans, cap a l'any 1915Poesies líriques, històriques, bíbliques i populars (1879)
Alberich, Joan. «Artur Masriera i Colomer (1860-1929)». A: La nissaga catalana del món clàssic. Barcelona: Auriga, 2011, p. 189-190.
Pòrtulas, Jaume. «Homeristes a l'Acadèmia». A: El palau de l'humanisme. Cent anys de bones lletres al Palau Requesens. comanegra, 2017, p. 98-104. ISBN 9788416605897.
PDF
