Vés al contingut

Arquebisbat de Malta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Arxidiòcesi de Malta)
Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat de Malta
Archidioecesis Melitensis o Melevitana
Imatge
Tipusarxidiòcesi metropolitana catòlica romana Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 35° 53′ N, 14° 24′ E / 35.89°N,14.4°E / 35.89; 14.4
Malta Malta
illa de Malta
Parròquies70
Conté la subdivisió
Població humana
Població428.091 (2019) Modifica el valor a Wikidata (1.740,21 hab./km²)
Llengua utilitzadamaltès Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície246
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creaciósegle i
CatedralSant Pau , Sant Joan Baptista (La Valletta) (cocatedral)
Organització política
• Arquebisbe metropolitàCharles Jude Scicluna

Lloc webmaltadiocese.org

X: archdiocese_mt Modifica el valor a Wikidata


La cocatedral de Sant Joan Baptista a La Valletta

L'arquebisbat de Malta (maltès: Arċidjoċesi ta' Malta);[1] llatí: Archidioecesis Melitensis o Melevitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Malta.[2] Al 2020 tenia 361.372 batejats d'un total de 428.091 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe metropolità Charles Jude Scicluna.

Territori

[modifica]

L'arxidiòcesi comprèn l'illa de Malta.

La seu episcopal és la ciutat de Medina, on es troba la catedral de Sant Pau. A La Valletta es troba la cocatedral de Sant Joan. A més, a l'arxidiòcesi es troben les basíliques menors de la Madonna di Porto Salvo e San Domenico i la basílica santuari della Madonna del Carmine alla Valletta, la basílica collegiata de Sant'Elena a Birchircara, la basílica de Cristo Re a Paola, la basílica dell'Assunzione della Beata Vergine Maria a Mosta[3] e la basilica della Natività della Beata Vergine Maria a Senglea.

El territori s'estén sobre 246 km² i està dividit en 64 parròquies

Història

[modifica]

La comunitat cristiana de Malta fou fundada per Sant Pau, que naufragà durant el seu primer viatge a Roma, com es narra al llibre dels Fets dels Apòstols.[4] Segons la tradició, Publi, citat també als Fets, fou el seu primer bisbe, i hauria regit l'església maltesa durant 30 anys fins que l'any 90 es traslladà a la seu d'Atenes, on fou martiritzat el 112. Hi ha una llista complerta de bisbes entre Sant Pau i Constantí el Gran, l'autenticitat de la qual està posada en dubte; de fet, Malta quedà deshabilitada durant dos mesos per la conquesta àrab i l'expulsió de la població romana, sense cap possibilitat de continuïtat.[5]

El 3 de març de 1797, mitjançant la butlla Memores Nos del papa Pius VI, els bisbes de Malta reberen el títol d'arquebisbe de Rodes; posteriorment, Rodes fou erigida prefectura apostòlica el 31 d'octubre de 1897 i l'arquebisbat de Rodes serà restaurat el 28 de març de 1928.

La catedral de l'arquebisbat és la catedral de Mdina. La cocatedral de Sant Joan es troba a La Valletta. Aquesta darrera era originàriament l'església conventual de l'orde dels cavallers hospitalaris de Sant Joan, i esdevingué cocatedral el 1820 quan el bisbe de Malta, que residia a Mdina, rebé l'autorització d'emprar-la com a seu alternativa.

El 1817 la diòcesi de Malta passa a formar part de l'arquebisbat de Palerm, però el 1844 fou declarada immediatament subjecta a la Santa Seu.

El 22 de setembre de 1864 cedí una porció del seu territori a benefici de l'erecció de la diòcesi de Gozo.

La diòcesi de Malta va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana l'1 de gener de 1944 mitjançant la butlla Melitensem Ecclesiam del papa Pius XII.

Cronologia episcopal

[modifica]
  • Sant Publi † (69 - 90 transferit a Atenes)
  • ...
  • Giuliano † (553)
  • Lucillo † (592 - 599)
  • Traiano † (603)
  • ...
  • Giovanni I † (1167 - 1169)
  • Giovanni II † (1211 - 1224 - ?)
  • Ruggerio de Cefalù † (1251)
  • Domenico † (8 de maig de 1253 - ?)
  • Giacomo de Mileto ? † (27 de maig de 1259 - ?)
  • Marino de Sorrento † (1267)
  • Johannes Normandus † (1268)
  • Andrea Bancherini, O.P. † (vers 1270 - ?)
  • Jacobus da Malta, O.F.M. † (1272 o vers 1284 - 1299 mort)
  • Niccolò † (21 de gener de 1304 - ? mort)
  • Alduino † (1330 - ? mort)
  • Enrico da Cefalù, O.F.M. † (10 de gener de 1334 - ? mort)
  • Niccolò Boneti † (27 de novembre de 1342 - ? mort)
  • Ogerio † (27 d'octubre de 1343 - ? mort)
  • Giacomo † (7 de juny de 1346 - ? mort)
  • Ilario Corrado, O.P. † (15 de juny de 1356 - ? mort)
  • Antonio, O.F.M. † (19 d'agost de 1370 - ? mort)
  • Corrado † (3 de setembre de 1371 - ? mort)
  • Antonio de Vulponno, O.S.B. † (15 d'octubre de 1375 - de novembre de 1392 mort)
  • Mauro Cali † (4 de juliol de 1393 - 1408 nomenat bisbe de Catània)
  • Andrea de Pace, O.F.M. † (1408 - 1409 nomenat bisbe de Catània)
  • Antonio † (29 de juliol de 1409 - ?)
  • Andrea, O.P. † (4 de juliol de 1414 - ?)
  • Giovanni Ximenes, O.F.M. † (16 de març de 1418 - ? mort)
  • Mauro de Albraynio † (21 d'agost de 1420 - ? renuncià)
  • Senatore De Mello de Noto † (13 de febrer de 1432 - ? mort)
  • Giacomo Paternò[6] † (21 de desembre de 1445 - ? mort)
  • Antonio de Alagona † (21 de juny de 1447 - ? renuncià)
  • Giovanni Paternò, O.S.B. † (8 de gener de 1479 - 6 de juliol de 1489 nomenat arquebisbe de Palerm)
  • Paolo Della Cavalleria † (10 de febrer de 1491 - 30 de març de 1495 nomenat bisbe de Cefalù)
  • Giacomo Valguarnera † (30 de març de 1495 - 5 de maig de 1501 mort)
  • Antonio Corsetto † (20 de desembre de 1501 - de setembre de 1503 mort)
  • Bandinello Sauli † (5 d'octubre de 1506 - 1509 nomenat bisbe de Gerace)
  • Bernardino da Bologna † (5 d'octubre de 1506 - 23 de gener de 1512 nomenat arquebisbe de Messina)
  • Juan Pujades † (21 de gener de 1512 - 1512 mort)
  • Juan de Sepúlveda † (14 de juliol de 1514 - 1516 renuncià)
  • Bernardino Cateniano † (9 d'abril de 1516 - 23 de maig de 1516 renuncià)
  • Tommaso Bosio, O.S.Io.Hier. † (20 de març de 1538 - 15 d'agost de 1539 mort)
  • Domingo Cubels, O.S.Io.Hier. † (10 de desembre de 1540 - 22 de novembre de 1566 mort)
  • Martín Rojas de Portalrubio, O.S.Io.Hier. † (5 de novembre de 1572 - 19 de març de 1577 mort)
  • Tomás Gargal, O.S.Io.Hier. † (11 d'agost de 1578 - 10 de juny de 1614 mort)
  • Baldassarre Caglieres, O.S.Io.Hier. † (18 de maig de 1615 - 4 d'agost de 1633 mort)
  • Miguel Juan Balaguer Camarasa, O.S.Io.Hier. † (12 de febrer de 1635 - 5 de desembre de 1663 mort)
  • Lucas Bueno, O.S.Io.Hier. † (15 de desembre de 1666 - 7 de setembre de 1668 mort)
  • Lorenzo Astiria, O.S.Io.Hier. † (16 de juny de 1670 - de gener de 1677 mort)
  • Miguel Jerónimo de Molina y Aragonés, O.S.Io.Hier. † (18 d'abril de 1678 - 25 de maig de 1682 nomenat bisbe de Lleida)
  • Davide Cocco Palmeri, O.S.Io.Hier. † (15 de maig de 1684 - 19 de setembre de 1711 mort)
  • Joaquín Cánaves, O.S. † (30 d'agost de 1713 - 3 de juny de 1721 mort)
  • Gaspare Gori Mancini, O.S.Io.Hier. † (1º de juny de 1722 - de juliol de 1727 mort)
  • Paul Alphéran de Bussan, O.S.Io.Hier. † (8 de març de 1728 - 20 d'abril de 1757 mort)
  • Bartolomé Rull, O.S.Io.Hier. † (19 de desembre de 1757 - 19 de febrer de 1769 mort)
  • Giovanni Carmelo Pellerani, O.S.Io.Hier. † (28 de maig de 1770 - 18 de març de 1780 renuncià)[7]
  • Vincenzo Labini, O.S.Io.Hier. † (19 de juny de 1780 - 30 d'abril de 1807 mort)
  • Ferdinando Mattei † (18 de setembre de 1807 - 14 de juliol de 1829 mort)
  • Francesco Saverio Caruana † (28 de febrer de 1831 - 17 de novembre de 1847 mort)
  • Publio Maria Sant † (novembre de 1847 - 4 de desembre de 1857 renuncià)[8]
  • Gaetano Pace-Forno, O.S.A. † (4 de desembre de 1857 - 22 de juliol de 1874 mort)
  • Carmelo Scicluna † (15 de març de 1875 - 12 de juliol de 1888 mort)
  • Pietro Pace † (10 de febrer de 1889 - 29 de juliol de 1914 mort)
  • Mauro Caruana † (22 de gener de 1915 - 17 de desembre de 1943 mort)
  • Michael Gonzi † (17 de desembre de 1943 - 30 de novembre de 1976 jubilat)
  • Joseph Mercieca † (29 de novembre de 1976 - 2 de desembre de 2006 jubilat)
  • Paul Cremona, O.P. (2 de desembre de 2006 - 18 d'octubre de 2014 renuncià)
  • Charles Jude Scicluna, des del 27 de febrer de 2015

Estadístiques

[modifica]

A finals del 2019, la diòcesi tenia 361.372 batejats sobre una població de 428.091 persones, equivalent al 84,4% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 278.000 280.000 99,3 786 402 384 353 670 1.135 50
1970 280.000 294.000 95,2 879 417 462 318 727 1.736 57
1980 288.600 304.400 94,8 881 443 438 327 601 1.470 64
1990 321.000 325.000 98,8 811 369 442 395 560 1.254 64
1999 320.000 340.000 94,1 751 340 411 426 512 1.271 63
2000 330.000 350.000 94,3 776 370 406 425 505 1.236 64
2001 335.000 350.000 95,7 740 329 411 452 504 1.010 64
2002 337.000 353.000 95,5 755 321 434 446 529 966 64
2003 337.500 354.000 95,3 747 316 431 451 523 965 64
2004 337.800 354.900 95,2 736 312 424 458 497 939 64
2013 380.000 413.000 92,0 621 278 343 611 439 882 70
2016 380.000 426.000 89,2 618 270 348 614 424 772 70
2019 361.372 428.091 84,4 581 278 303 621 376 753 70

Notes

[modifica]
  1. «Archdiocese of Malta». [Consulta: 6 desembre 2018].
  2. Morana, Martin. Bejn Kliem u Storja (en maltès). Malta: Books Distributors Limited, 2011. ISBN 978-99957-0137-6. [Enllaç no actiu]
  3. Decreto della Congregazione per el culto divino e la disciplina dei sacramenti, 31 de maig de 2018; Prot. 556/16.
  4. At 27-28
  5. Yosanne Vella, Wettinger has been vindicated, but why do historians still disagree?, Malta Today, 7 July 2015
  6. , 1866. 
  7. Il 19 de juny de 1780 fou nomenat arquebisbe titular de Rodi.
  8. Nomenat arquebisbe titular de Rodi.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]