Illes de la Reina Elisabet

Illes de la Reina Elisabet

Tipus	grup d'illes
Epònim	Elisabet II del Regne Unit
Localització
Entitat territorial administrativa	Nunavut (Canadà) i Territoris del Nord-oest (Canadà)
80° N, 93° O
Banyat per	oceà Àrtic
Característiques
Altitud	2.616 m
Punt més alt	Pic Barbeau  (2.616 m )
Superfície	419.061 km²

Les illes de la Reina Elisabet, al nord-oest del Canadà (en groc, Nunavut; en rosa, els Territoris del Nord-oest)

Les illes de la Reina Elisabet (en anglès Queen Elizabeth Islands, en francès Îles de la Reine-Élisabeth), abans conegudes com les illes de Parry, són les illes més septentrionals de l'Arxipèlag Àrtic Canadenc, dividides administrativament entre els territoris de Nunavut i els Territoris del Nord-oest, al nord del Canadà. Les coordenades geogràfiques són 78° 0′ N i 95° 0′ W. Les illes de la Reina Elisabet contenen aproximadament el 14% de la superfície global de glaceres i casquets de gel (excloent les plaques de gel de l'interior i la plataforma de Groenlàndia i l'Antàrtida).

Moltes de les illes d'aquest arxipèlag es compten entre les més grans del món, i la principal n'és l'illa d'Ellesmere. Entre les altres illes es poden destacar, per ordre alfabètic, les d'Amund Ringnes, Axel Heiberg, Bathurst, Borden, Cornwall, Cornwallis, Devon, Eglinton, Ellef Ringnes, Mackenzie King, Melville i Príncep Patrick.

En conjunt, l'arxipèlag té una superfície de 419.061 km². La majoria estan deshabitades, tot i que tenen importància industrial a causa de les extraccions de petroli. Els municipis més poblats són els llogarets de Resolute, a l'illa de Cornwallis, i Grise Fiord, a Ellesmere.

Descobertes pels europeus el 1616, les illes de la Reina Elisabet no foren totalment explorades i cartografiades fins a les expedicions britàniques del pas del Nord-oest i la posterior noruega, totes dues al segle xix. Moltes foren explorades per William Parry, el qual va donar nom a l'arxipèlag fins al 1953, any de coronació d'Elisabet II com a reina del Canadà, en honor de la qual foren rebatejades oficialment.

Geografia

Les illes, juntes fan 419.061 km² a la zona, van ser rebatejades com a grup per Elisabet II del Regne Unit en la seva coronació com a reina del Canadà el 1953. Les illes cobreixen una àrea aproximadament en forma de triangle rectangle, limitada per l'estret de Nares a l'est, el Canal de Parry al sud i l'oceà Àrtic al nord i a l'oest. La majoria estan deshabitades tot i que el Sector de Ciències de la Terra (ESS) del Programa de Geociència del Canvi Climàtic de Recursos Naturals del Canadà té monitors a les illes. El 1969 Panarctic Oils, que ara forma part de Suncor Energy, va començar a operar pous de petroli d'exploració a les conques Franklinian i Sverdrup i va planificar establir la seva base de recursos a les illes de la Reina Elisabet. Va deixar de produir-se a la dècada de 1970. A la GeoConvention de 2013, la regió de les Illes Àrtiques es va anomenar l'«última frontera d'exploració de petroli» perpètua del Canadà. Hogg i Enachescu van argumentar que el desenvolupament i la implementació de tecnologies sísmiques marines i terrestres avançades a Alaska, el nord d'Europa i Sibèria es podrien modificar per utilitzar-les a les illes de la Reina Isabel. Les illes de la Reina Isabel no s'havien cartografiat completament fins a les expedicions del pas britànic del nord-oest i, posteriorment, l'exploració noruega del segle xix.

Aquestes illes van ser conegudes com l'arxipèlag de Parry durant més de 130 anys. Van rebre el nom de l'explorador britànic de l'Àrtic Sir William Parry, que hi va navegar el 1820 a bord de l'Hecla. Des del canvi de nom de l'arxipèlag el 1953, el terme illes Parry es va continuar utilitzant per a la seva part sud-oest (menys l'illa d'Ellesmere i illes Sverdrup). Per tant, la distribució regional de l'arxipèlag és la següent:

• Illa d'Ellesmere
• Illes Sverdrup
• Illes Parry

L'illa d'Ellesmere és la més septentrional i, amb diferència, la més gran. Les illes Sverdrup es troben a l'oest de l'illa d'Ellesmere i al nord de la badia de Noruega. Les illes restants més al sud i a l'oest, però al nord del Canal de Parry (Estret de Lancaster, Canal del Vescomte Melville i Estret de McClure), han estat portant el nom d'Illes Parry, nom que fins al 1953 també havia inclòs les illes Sverdrup i l'illa Ellesmere. Al sud del canal de Parry es troben les illes restants de l’arxipèlag àrtic.

Les illes es trobaven al damunt i es van formar pel moviment de la subplaca de les illes Queen Elizabeth.

Illes principals

Moltes de les illes es troben entre les més grans del món, la més gran és l'illa d'Ellesmere. Altres illes importants inclouen l'illa Amund Ringnes, l'illa Axel Heiberg, l'illa Bathurst, l’illa Borden, l'illa Cornualla, l'illa Cornwallis, l'illa Devon, l'illa Eglinton, l'illa Ellef Ringnes, l'illa Mackenzie King, l'illa Melville i l’illa Prince Patrick.

Illes més petites

Altres illes més petites però notables inclouen; Illa Beechey (74° 43′ N, 091° 51′ O), que guardava les tombes del sotsoficial John Torrington, el soldat de la Marina Reial William Braine, i el mariner capaç John Hartnell, tres membres de la tripulació de Sir John Franklin que van participar en la seva expedició perduda, L'Illa de Hans (80° 49′ 41″ N, 066° 27′ 35″ O), un petit monticle deshabitat que mesura 1,3 km² la propietat del qual és disputada pel Canadà i Dinamarca, les illes Cheyne (76° 18′ 22″ N, 097° 31′ 12″ O), tres petites (0,73 km² junts) illes que són una zona important per a les aus (#NU049) i un lloc d'hàbitat terrestre d'aus migratòries clau (lloc NU 5) i l'illa Skraeling (78° 54′ 42″ N, 075° 37′ 58″ O) un important jaciment arqueològic on s'han trobat artefactes inuits (juntament amb els seus avantpassats Dorset i Thule) i nòrdics. Estan formats per roques silúriques i carboníferes cobertes de tundra.

Població

Amb una població de menys de 400 habitants, les illes estan gairebé deshabitades. Només hi ha tres llocs habitats de manera permanent a les illes. Els dos municipis són els llogarets de Resolute (població 198 segons el cens de 2016), a l'illa de Cornwallis, i Aujuittuq (població 129 segons el cens de 2016), a l'illa d'Ellesmere. Alert és una estació meteorològica amb personal de Environment and Climate Change Canada, un laboratori de monitoratge de l'atmosfera de Global Atmosphere Watch (GAW) a l'illa d'Ellesmere, i té diversos habitants temporals a causa de l’Alerta CFS coubicada. Eureka, una petita base d'investigació a l'illa d'Ellesmere, té una població de zero, però almenys vuit membres de personal en rotació contínua.

      Abandonada       Assentament permanent       Ocupat temporalment

Nim	Imatge	Tipus	Illa	Població	Establiment	Coordenades	Notes
Alert		Estació meteorològica, Base de les Forces Canadenques (CFS Alert), aeroport (Alert Airport)	Ellesmere	5	1950	82° 30′ N, 62° 20′ O	L'assentament permanent més al nord del món
Alexandra Fiord		Estació de recerca	Ellesmere	0	1953	78° 54′ N, 75° 59′ O	Utilitzat com a destacament de la Reial Policia Muntada del Canadà des de 1953 fins a 1963. En aquell moment, era la comissaria de policia més septentrional del món.
Camp Hazen		Estació de guarda	Ellesmere	0	1957	81° 49′ N, 62° 19′ O	Utilitzat com a estació d'investigació de 1957 a 1958 per a l'Operació Hazen Propietat de Parks Canada i actualment s'utilitza com a punt d'accés al Parc Nacional de Quttinirpaaq
Craig Harbour		Destacament de la Policia Muntada del Canadà (RCMP)	Ellesmere	0	1922	76° 12′ N, 81° 01′ O	Va ser establert el 1922 per protegir la sobirania canadenca de l'illa
Dundas Harbour		Avançada, destacament de la GRC	Devon	0		74° 31′ N, 82° 23′ O	establert el 1924 per crear una presència governamental per frenar la caça de balenes estrangera i altres activitats a la zona
Eureka		Estació meteorològica, estació de recerca, Aeròdrom (Eureka Aerodrome)	Ellesmere	0	1947	79° 59′ N, 82° 23′ O	Va ser fundada el 1947 com a part d'un requisit per establir una xarxa d'estacions meteorològiques àrtiques Pot tenir fins a vuit persones de manera rotativa
Flashline mars Arctic Research Station		Research station	Devon	0	1999	75° 25′ N, 89° 49′ O	Les estructures es van construir l'any 2000
Fort Conger		Estació de recerca	Ellesmere	0	1883	81° 43′ N, 64° 43′ O	Fundada el 1881 però abandonada unes quantes dècades després
Aujuittuq		Hamlet, aeroport (Grise Fiord Airport)	Ellesmere	129	1953	76° 25′ N, 82° 53′ O	Grise Fiord és l'assentament civil més al nord del Canadà Creat com a part de la reubicació de l'Alt Àrtic
Isachsen		Estació meteorològica, estació de recerca	Ellef Ringnes	0	1948	78° 46′ N, 103° 29′ O	El 1989 es va col·locar al lloc un sistema automatitzat d'observació de superfícies, enllaçat per comunicacions per satèl·lit al sud de Canadà.
estació de recerca McGill Arctic		Estació de recerca	Axel Heiberg	0	1959	79° 20′ N, 91° 58′ O	Propietat de Universitat McGill
Illa del Príncep Patrick		Estació meteorològica	Prince Patrick	0	1948	76° 14′ N, 119° 19′ O	Antiga estació meteorològica de l'Environment and Climate Change Canada. Encara Ocasionalment visitat per membres de les Forces Canadenques
Resolute		Hamlet, aeroport (Resolute Bay Airport)	Cornwallis	229	1947	74° 41′ N, 94° 49′ O	Creat com a part de la reubicació de l'Alt Àrtic L'assentament més poblat de les illes de la Reina Isabel La comunitat és la segona comunitat pública més al nord del Canadà, només darrere de Aujuittuq

Les estacions anteriorment dotades de personal eren Mold Bay a l'illa Prince Patrick, Isachsen a l'illa Ellef Ringnes i Fort Conger a l'illa Ellesmere.

Els assentaments abandonats són Dundas Harbour a l'illa Devon i Craig Harbour a l'illa Ellesmere.

Administració

Fins a 1999, les illes de la Reina Isabel formaven part de la regió de Baffin dels Territoris del Nord-oest.

Amb la creació de Nunavut el 1999, totes les illes i fraccions d'illes de l'arxipèlag a l'est del meridià 110 oest van passar a formar part de la regió de Qikiqtaaluk del nou territori, que era la major part de l'arxipèlag. La resta es va quedar amb els Territoris del Nord-oest, ara reduïts. L'illa Borden, l'illa Mackenzie King i l'illa Melville es van dividir entre els dos territoris.

L'illa del Príncep Patrici, l'illa Eglinton i l'illa Esmeralda són les úniques illes notables que ara formen part completament dels Territoris del Nord-oest.

Per sota del nivell del territori, hi ha el nivell d'administració municipal. En aquest nivell, només hi ha dos municipis, Resolute i Grise Fiord, amb una superfície total de 450 km² (0,11 % de la superfície de les illes Reina Isabel), però amb la majoria de la població de l'arxipèlag (370 de 375). El 99,89 % restant són àrees no incorporades, amb una població del cens de 2006 de cinc persones, totes a Alert.

Vista general de les illes

Segons l’Atles del Canadà, a l'arxipèlag hi ha 34 illes més grans i 2.092 illes més petites. Amb l'excepció de l'illa Ellesmere, es divideixen en dos grups, les illes Sverdrup i les illes Parry:

Illa	sub- grup	Territori	Pic	Alçada m	Area km²	Rank Canada	Rank World	Coordenades
Alexander	02Parry	NU	elevació mitjana	60-180	484	66		75° 52′ N, 102° 37′ O
Amund Ringnes	27Sverdrup	NU	carena	265	5255	25	111	77° 53′ N, 095° 30′ O
Axel Heiberg	28Sverdrup	NU	Outlook Peak	2210	43178	7	32	79° 26′ N, 090° 46′ O
Baillie-Hamilton Island	03Parry	NU		200	290	91		75° 53′ N, 094° 35′ O
Bathurst	04Parry	NU	Stokes Mountain	412	16042	13	54	75° 46′ N, 099° 47′ O
Borden	05Parry	NU/NT		150	2794	30	170	78° 33′ N, 111° 10′ O
Brock	06Parry	NT		67	764	58	383	77° 51′ N, 114° 27′ O
Buckingham Island	07Parry	NU	Mount Windsor	150	137	137		77° 12′ N, 091° 00′ O
Byam Martin	08Parry	NU		153	1150	42	294	75° 12′ N, 104° 17′ O
Cameron	09Parry	NU	Mount Wilmot		1059	46	312	77° 48′ N, 101° 51′ O
Coburg Island	10Parry	NU		800	411	83		75° 57′ N, 079° 18′ O
Cornwall	29Sverdrup	NU	McLeod Peak	400	2358	31	184	77° 37′ N, 094° 52′ O
Cornwallis	11Parry	NU		343	6995	21	96	75° 05′ N, 095° 00′ O
Devon	12Parry	NU	Devon Ice Cap	1920	55247	6	27	75° 08′ N, 087° 51′ O
Eglinton	13Parry	NT		200	1541	36	249	75° 46′ N, 118° 27′ O
Ellef Ringnes	30Sverdrup	NU	Isachsen Dome	260	11295	16	69	78° 37′ N, 101° 56′ O
Ellesmere	01	NU	Barbeau Peak	2616	196236	3	10	80° 10′ N, 079° 05′ O
Emerald Isle	14Parry	NT		150	549	63	466	76° 48′ N, 114° 07′ O
Graham	31Sverdrup	NU		175	1378	38	265	77° 26′ N, 090° 30′ O
Griffith Island	15Parry	NU			189	110		74° 35′ N, 095° 30′ O
Illa Helena	16Parry	NU	mitjana als turons del sud	220	327	85		76° 40′ N, 101° 00′ O
Hoved Island	17Parry	NU			158	125		77° 32′ N, 085° 09′ O
Ile Vanier !Île Vanier	18Parry	NU		200	1126	44	298	76° 10′ N, 103° 15′ O
King Christian	32Sverdrup	NU	King Christian Mountain	165	645	60	420	77° 45′ N, 102° 00′ O
Little Cornwallis Island	19Parry	NU			412	75		75° 30′ N, 096° 30′ O
Lougheed	20Parry	NU		60-110	1308	41	273	77° 24′ N, 105° 15′ O
Lowther Island	21Parry	NU	platja elevada	106.5	145	133		74° 33′ N, 097° 30′ O
Mackenzie King	22Parry	NU/NT	Castel Butte	300	5048	26	115	77° 43′ N, 111° 57′ O
Massey	23Parry	NU		210	432	71		75° 59′ N, 102° 58′ O
Meighen	33Sverdrup	NU		260	955	50	337	79° 59′ N, 099° 30′ O
Melville	24Parry	NU/NT		776	42149	8	33	75° 30′ N, 111° 30′ O
North Kent	25Parry	NU		600	590	62	453	76° 40′ N, 090° 15′ O
Prince Patrick	26Parry	NT		279	15848	14	55	76° 45′ N, 119° 30′ O
Stor Island	34Sverdrup	NU		500	313	87		78° 59′ N, 085° 50′ O
2.092 illes restants		NU/NT			2321	...	...
Queen Elizabeth		NU/NT	Barbeau Peak	2616	419061	...	...	78° 05′ N, 095° 10′ O

Glaceres i casquets glacials

L'any 2000 es va estimar que les illes de la Reina Isabel estaven cobertes per uns 104000 km² glaceres que representen al voltant del 14% de totes les glaceres i casquets glacials del món. Segons un informe de 2011, el balanç de massa superficial de quatre, la capa de gel de Devon mesurava 1699 km² (només sector nord-oest); la capa de gel de Meighen mesurava 75 km²; la capa de gel de Melville South va mesurar 52 km² i la glacera blanca, la glacera de l'illa Axel Heiberg tenia 39 km² La mida d'aquestes glaceres s'ha mesurat des de 1961 i els seus resultats es publiquen en revistes tan distingides com els Annals of Glaciology de la International Glaciological Society.

Dels quatre casquets glacials que el Sector de Ciències de la Terra (ESS) del Programa de Geociència del Canvi Climàtic de NRCan del govern federal supervisa in situ a l'Alt Àrtic canadenc, tres es troben a les illes Queen Elizabeth: Devon, Meighen i Melville. Una nota de 2013 de Natural Resources Canada diu que la reducció dels casquets glacials va començar a finals de la dècada de 1980 i s'ha accelerat ràpidament des del 2005. L'augment de la taxa de fusió va ser confirmat per la Universitat de Califòrnia, Irvine el 2017.

L'anàlisi per ordinador d'un inventari de glaceres de l'illa Axel Heiberg es va dur a terme a la dècada de 1960. Els inventaris posteriors del World Glacier Monitoring Service sota la direcció de Fritz Müller, que va treballar en inventaris de glaceres a escala internacional, van incloure la glacera de l'illa Axel Heiberg.

Altres glaceres i casquets glacials de les illes Queen Elizabeth inclouen la glacera Agassiz, la glacera Benedict, la glacera Disraeli, la glacera Eugenie, la glacera Gull, la glacera Parrish, la glacera Sven Hedin i la glacera Turnabout.