Asparagòidies
Asparagoideae  | |
|---|---|
 Asparagus officinalis amb flors. | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asparagales |
| Família | Asparagaceae |
| Subfamília | Asparagoideae Burmeist., 1837 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Gèneres | |
| sensu APG II (2003[2]) i APWeb[1] (visitat el gener de 2009, sense canvis des de l'APG II) | |
.svg){kind=icon}
Les asparagòidies (nom científic Asparagoideae) formen una subfamília de plantes monocotiledònies amb una diversitat d'hàbitats, amb rizoma horitzontal o vertical, distribuïdes pel Vell Món (Asparagus, potser amb 290 espècies) i Mèxic (Hemiphylacus, unes poques espècies). Asparagus posseeix òrgans fotosintètics aplanats que han estat subjecte de molta controvèrsia, però, la majoria dels autors els consideren tiges aplanats. Asparagus posseeix fulles reduïdes a escates no fotosintètiques que porten en la seva axil·la filoclades verds, solitaris a bigarrats, circulars a aplanats en secció transversal, i el fruit és una baia. La família va ser reconeguda per sistemes de classificació moderns com el sistema de classificació APG II de 2003[2] y el APWeb (2001 en endavant[1]), si bé l'APG II deixa l'opció d'incloure-la en un Asparagaceae sensu batego juntament amb altres famílies emparentades (vegeu Asparagales per a una discussió d'aquest últim clade).
Si bé com aquí circumscrita és una subfamília monofilètica, és de recent reconeixement: els seus gèneres en sistemes de classificació més antics eren inclosos en una àmplia circumscripció de Liliaceae (Asparagus ) o en Asphodelaceae (Hemiphylacus).
Descripció
[modifica]
herbes rizomatoses a arbusts, o enfiladisses a enroscadores, tiges llenyoses a què es marceixen anualment, normalment verds, els verds associats amb fulles escamoses formant filoclades folioses, o tiges reduïdes. Presenten saponines esteroidees i olis essencials. Pèls simples.
Fulles alternes i espirals, simples, de marge sencer, normalment reduïdes, més o menys escamoses, amb esperó basal espinosa, la venació indistinta, sense estípules.
Inflorescències determinades, a vegades reduïdes a una única flor, axil·lars.
Flors bisexuals o unisexuals (aleshores plantes monoiques o dioiques), radials, normalment petites.
Tèpals 6, més o menys separats, petaloïdeus, imbricats.
Estams normalment 6, representats per estaminodis en flors carpelades, filaments separats a connats, adnats als tèpals.
Pol·len monosolcat.
Carpels 3, connats, ovari súper, amb placentació axil·lar, estigma normalment 1, capitat a 3-lobat. Òvuls 1 a molts a cada lòcul, anàtrops a més o menys ortòtrops, megagametòfit corbat-asimètric.
Nectaris en els septes de l'ovari.
El fruit normalment és una baia de poques llavors.
Les llavors són angulars a més o menys globoses. La coberta seminal amb fitomelanines (una crosta negra) i les capes internes col·lapsades.
Ecologia
[modifica]Àmpliament distribuïdes al Vell Món des d'Europa fins a Àfrica a l'est d'Àsia, Malàisia i Austràlia ( Asparagus ) i disjuntes a Mèxic (Hemiphylacus). La família és característica de regions de climes àrids a mediterranis.
Les flors d'Asparagus són pol·linitzades per diversos tipus d'abelles i escarabats.
Els fruits normalment vermells a blaus o negres són dispersats per ocells.
Filogènia
[modifica]La monofília d'Asparagoideae està sostinguda per unes poques característiques embriològiques, és a dir, el mega-gametòfit és corbat-asimètric i es torna més així durant el desenvolupament, i l'òvul té una epidermis nuclear persistent de cèl·lules allargades riques en citoplasma (Rudall et al. 1998[3]). La majoria de les espècies pertany al gran gènere Asparagus, un clade diagnosticat per moltes especialitzacions morfològiques distintives (fulles reduïdes a escates no fotosintètiques que porten en la seva axil·la filoclades verds, solitaris a bigarrats, terete-circulars en la secció transversal-a aplanats, i el fruit és una baia). Anàlisi filogenètics basats en ADN publicats recentment (Chase et al. 1995a,[4] 1996,[5] Fay et al. 2000,[6] Rudall et al. 1997a,[7] b[8]) també sostenen la monofilia Asparagoideae (incloses tant a Asparagus com a Hemiphylacus).,
Els òrgans fotosintètics aplanats d'Asparagus han estat subjecte de molt estudi i una controvèrsia gairebé interminable (ver Judd 2001,[9] Kubitzki i Rudall 1998[10]), però, la majoria dels autors els consideren tiges aplanades. És curiós que branques fotosintètics similars han evolucionat independentment en Ruscus i els seus parents (Ruscaceae, ara subfamília Nolinoideae de Asparagaceae sensu batego). Certament, Nolinoideae i Asparagoideaae són parents propers.
Taxonomia
[modifica]- Introducció teòrica a Taxonomia
La subfamília va ser reconeguda per l'APG III (2009[11]). La subfamília ja havia estat reconeguda per l'APG II (2003[2]).
2 gèneres, 305 espècies, segons Judd et al. 2007 i l'APWeb (visitat el gener de 2009):
Importància econòmica
[modifica]
Les tiges joves d'Asparagus officinalis són menjats com un vegetal.
Nombroses espècies d'Asparagus són utilitzades a la medicina.
Nombroses espècies són populars com ornamentals, per exemple Asparagus setaceus, la "falguera plomosa".
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Judd, W. S.; C. S. Campbell, E. A. Kellogg, P. F. Stevens, M. J. Donoghue. «Asparagaceae». A: Plant Systematics: A Phylogenetic Approach, Third edition.. Sunderland, Massachusetts: Sinauer Associates, 2007, p. 266. ISBN 978-0-87893-407-2.
- «Asparagaceae» (en anglès). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval. Version: 1st June 2007.. Arxivat de l'original el 2007-01-03. [Consulta: 4 novembre 2007].
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Angiosperm Phylogeny Website (Versió 9, juny de 2008, i actualitzat des d'aleshores)» (en anglès), 2001 en endavant. [Consulta: 12 gener 2009].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 APG II «An Update of the Angiosperm Phylogeny Group Classification for the orders and families of flowering plants: APG II.». Botanical Journal of the Linnean Society, 141, 2003, pàg. 399-436. Arxivat de l'original el 2019-09-28 [Consulta: 12 gener 2009]. Arxivat 2019-09-28 a Wayback Machine.
- ↑ Rudall, P.; Englema, E. M., Hanson, L., y Chase, M. W. «Embryology, cytology and systematics of Hemiphylacus, Asparagus and Anemarrhena (Asparagales).». Plant Syst. Evol., 211, 1998, pàg. 181-199 [Consulta: 25 febrer 2008].
- ↑ Chase, M. W.; Duvall, M. R., Hills, H. G., Conran, J. G., Cox, A. V., Eguiarte, L. E., Hartwell, J., Fay, M. F., Caddick, L. R., Cameron, K. M., y Hoot, S.. «Molecular systematics of Lilianae.». A: Rudall, P. J., Cribb, P. J., Cutler, D. F.. Monocotyledons: Systematics and evolution.. Royal Botanic Gardens, 1995, p. 109-137.
- ↑ Chase, M. W.; Rudall, P. J., y Conran, J. G. «New circunscriptions and a new family of asparagoid lilies. Genera formerly included in Anthericaceae.». Kew Bull., 57, 1996, pàg. 667-680 [Consulta: 25 febrer 2008].
- ↑ Fay, M. F.. «Phylogenetic studies of Asparagales based on four plastid DNA regions.». A: K. L. Wilson y D. A. Morrison. Monocots: Systematics and evolution.. Royal Botanic Gardens. Kollingwood, Australia: CSIRO, 2000, p. 360-371.
- ↑ Rudall, P.; Furness, C. A., Chase, M. W., y Fay, M. F. «Microsporogenesis and pollen sulcus type in Asparagales (Lilianae).». Canad. J. Bot., 75, 1997a, pàg. 408-430 [Consulta: 25 febrer 2008].
- ↑ Rudall, P.; Chase, M. W., y Conran, J. G. «New circunscriptions and a new family of asparagoid lilies: genera formerly included in Anthericaceae.». Kew Bull., 51, 1997b, pàg. 667-680 [Consulta: 25 febrer 2008].
- ↑ Judd, W. S. «The Asparagaceae in the southeastern United States.». Harvard Pap. Bot., 6, 2001, pàg. 223-244 [Consulta: 25 febrer 2008].
- ↑ Kubitzki, K.; Rudall, P. J.. «Asparagaceae.». A: Kubitzki, K.. The families and genera of vascular plants, vol 3, Monocotyledons: Lilianae (except Orchidaceae).. Royal Botanic Gardens. Berlin: Springer-Verlag, 1998, p. 125-129.
- ↑ Elspeth Haston, James E. Richardson, Peter F. Stevens, Mark W. Chase, David J. Harris. The Linear Angiosperm Phylogeny Group (LAPG) III: a linear sequence of the families in APG III Botanical Journal of the Linnean Society, Vol. 161, No. 2. (2009), pp. 128-131. doi:10.1111/j.1095-8339.2009.01000.x Key: citeulike:6006207 pdf: http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1095-8339.2009.01000.x/pdf
