Esparreguera boscana
Asparagus acutifolius  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 176508 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asparagales |
| Família | Asparagaceae |
| Gènere | Asparagus |
| Espècie | Asparagus acutifolius L., 1753 |
.svg){kind=icon}
L'esparreguera boscana (Asparagus acutifolius)[1] és un arbust en forma de liana. També rep el nom d'esparreguera fonollera o esparreguera borda.[2]
Morfologia
[modifica]Té una tija de 40 cm a més de 2 m de llargada, flexible i corbada, amb brots basals que apareixen a la primavera drets i tendres anomenats turions (els espàrrecs), amb fulles molt reduïdes que passen desapercebudes, de l'axil·la de les quals surten feixos de 5 a 12 cladodis disposats en verticils, curts, de 3 a 6 mm, persistents, rígids i punxants, que prenen la funció fotosintetitzadora que les fulles no fan.
Les flors són d'un groc verdós, unisexuals, les masculines, i les femenines situades en peus diferents (planta dioica), disposades d'1 a 4 en cada nus, oloroses, amb un sol embolcall floral en forma de campana, amb 6 divisions. La floració se n'esdevé entre agost i setembre.
El fruit madur és una petita baia negra, d'uns 5 mm amb 1 o 2 llavors.
Localització
[modifica]A terra baixa en el domini dels alzinars de tots els Països Catalans, tant en els boscos com en les garrigues i marges. Es pot trobar entre els 0 i els 1.000 metres d'altitud.[3]
Època de recol·lecció
[modifica]A la primavera, abans que es facin llenyosos, se'n cullen els brots tendres. S'han de collir tallant-los arran de terra o esquinçant-los del rizoma.
Ús gastronòmic
[modifica]La manera més freqüent de cuinar els brots tendres de l'esparreguera boscana és en truita.
Etimologia
[modifica]El seu nom prové del grec aspáragos -esparreguera-, i del llatí acutus -agut- i folium -fulla-, en referència als cladodis aguts i punxants i que, en realitat, no són les fulles.
Galeria
[modifica]-
Vista de la planta -
Planta amb flors -
Detall de la flor -
Al seu hàbitat
Referències
[modifica]- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 218-219. ISBN 84-7306-407-0.
- ↑ «FloraCatalana.net». Arxivat de l'original el 2011-03-20. [Consulta: 10 gener 2016].
- ↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 10 gener 2016].
Bibliografia
[modifica]- Duran, Núria; Morguí, Mercè i Sallés, Mercè: Plantes silvestres comestibles, plana 26. ECSA, Barcelona, juny del 2004, Col·lecció Pòrtic Natura, núm. 20. ISBN 84-7306-467-4.
