Associació de Professionals de l'Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya
(ca) Associació d'Arxivers i Gestors de documents de Catalunya (ca) Associació de Professionals de l’Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | AAC | ||||
| Tipus | associació professional organització sense ànim de lucre | ||||
| Camp de treball | arxivística | ||||
| Forma jurídica | associació | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1985 | ||||
| Activitat | |||||
| Ocupació dels membres | arxiver | ||||
| Membre de | Consell Internacional d'Arxius | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Francesc Giménez Martín[1] | ||||
| Altres | |||||
| Número de telèfon | +34-934-19-89-55 | ||||
| Lloc web | https://arxivers.com | ||||
  
| |||||
L'Associació de Professionals de l’Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya (AAC) és una entitat que té l'objectiu de potenciar la figura i el treball de l'arxiver, la defensa dels seus interessos legítims tant individuals com col·lectius i, impulsar i desenvolupar aquest àmbit professional. En l'actualitat l'Associació d'Arxivers de Catalunya agrupa els seus socis en cinc categories: els numeraris, els adherits, els institucionals, els honoraris i els estudiants.[2]
Història
[modifica]Nascuda el 1985, una de les primeres tasques de l'AAC va ser intentar integrar arxivers de diferents procedències —municipals, Generalitat, eclesiàstics— i pertinences territorials. La segona iniciativa rellevant d'aquesta primera etapa, fou l'organització de les Jornades d'Arxivística de Catalunya.[3] A partir d'aquests moments es va començar a publicar les actes i va néixer la revista Lligall. Poc després comença a publicar-se el Butlletí de manera periòdica.
Del període anterior a 1993 també en destaca la feina feta a favor de la internacionalització de l'Associació i per extensió de tot el col·lectiu professional i que, passa per participar activament en els principals esdeveniments internacionals. A nivell espanyol, l'aparició de l'Associació el 1985 suposà trencar amb l'hegemonia de la Federación Española de Asociaciones de Archiveros, Bibliotecarios, Arqueólogos, Museólogos y Documentalistas i esperonar el naixement d'altres associacions professionals en altres comunitats autònomes.[4]
El 22 d'abril de 2021 canviaria el seu nom Associació d'Arxivers i Gestors de documents de Catalunya (AAC-GD) a Associació de Professionals de l’Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya (AAC) tal com dictarien els nous estatus aprovats el mateix dia per Assemblea General Extraordinària.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Junta i comissions de l’Associació». Associació de Professionals de l'Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya. [Consulta: 13 gener 2022].
- ↑ «Els arxivers es ‘reinventen' a Lloret de Mar». El Punt Avui, 07-05-2011. [Consulta: 7 agost 2012].
- ↑ «El XIII Congrés d'Arxivística de Catalunya es fa al maig». Diari de Girona, 19-11-2010. [Consulta: 7 agost 2012].
- ↑ Espinàs, Eulàlia; Comalat, Maite «El Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, avui». ítem, 47, 2007, pàg. 5-15. «Però el panorama d'aquests darrers anys ha canviat de manera important en crear-se l'any 1988 la federació d'associacions de l'Estat, FESABID, i l'Associació d'Arxivers de Catalunya, l'any 1985.»
- ↑ «ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE PROFESSIONALS DE L’ARXIVÍSTICA I LA GESTIÓ DE DOCUMENTS DE CATALUNYA». AAC_estatuts_2021, 23-04-2021, pàg. 12 [Consulta: 20 gener 2022].
Bibliografia
[modifica]- Associació d'Arxivers de Catalunya; Manual d'arxivística i gestió documental, coord. Emília Capell Garriga i Mariona Corominas Noguera, Barcelona, 2009.
- AAC, Publicació commemorativa del XX aniversari [1985-2005]. Associació d'Arxivers de Catalunya (AAC); 2005.
- «Memòria de l'Associació d'Arxivers de Catalunya. Any 2006»; Lligall. Revista Catalana d'Arxivística; núm. 27; 2007; pp.195-210.
- «Memòria de l'Associació d'Arxivers de Catalunya. Any 2007»; Lligall. Revista Catalana d'Arxivística; núm. 28; 2008; pp. 217-231.
- Els arxius: l'experiència catalana. Coordinació: Joan Domingo, Josep Matas. Barcelona: Associació d'Arxivers de Catalunya, 1995.