Assumpció Oristrell i Salvà
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 agost 1956 (68 anys) Sabadell (Vallès Occidental) |
| Residència | Sabadell |
| Formació | Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Escola Massana Cercle Artístic de Sant Lluc |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora, artista visual |
Signatura  | |
Assumpció Oristrell i Salvà (Sabadell, 10 d'agost del 1956)[1] és una pintora catalana contemporània.[2][3][4]
Biografia
[modifica]Va començar a pintar de molt jove i va iniciar la seva formació artística a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell i a l'Escola Massana de Barcelona, entre els anys 1974 i 1978, així com al Cercle Artístic de Sant Lluc. Més endavant, entre els anys 1982 i 1986 va completar la seva formació amb estudis de litografia i gravat a Barcelona.[5] A finals de la dècada dels vuitanta i principis de la dels noranta, les seves obres, encara molt pictòriques, eren composicions de caràcter geomètric amb una evident simplicitat formal i cromàtica, que feien una interpretació personal del paisatge urbà. Les va presentar a Sabadell, principalment a l'Acadèmia de Belles Arts[6][7] i a la Galeria Negre,[8] on la matèria ja començava a ser un element important del seu llenguatge pictòric. L'any 1993, a la pintura i la matèria s'hi afegien, a més, l'empremta deixada per diferents eines i materials i el collage, que esdevindrien recursos tècnics destacats.[9] També va participar en diferents exposicions col·lectives, com les mostres Artistes sabadellencs per Bòsnia (Museu d'Art de Sabadell, 1994)[10] o Un món sense guerres (Ateneu de Cadaqués, 1996).[11]
En les diferents sèries i col·leccions que ha anat elaborant apareixen un seguit de temes i conceptes transversals, com ara l'evocació de la Mediterrània a partir d'elements històrics (el món clàssic i mític) i culturals. En són un bon exemple les obres de la sèrie Mediterrànies que l'any 1997 va presentar a la Galeria Rosa Ventosa de Barcelona.[12] L'arquitectura també és un tema que ha aparegut en diferents obres, sigui com una estructura o com a mostra de la seva fascinació per un període artístic i cultural determinat, com a les que l'any 1996 va mostrar a Galerie Niu d'Art de Lausanne.[13] El diàleg entre cultures és un altre motiu recurrent, que es va fer molt present en l'exposició Entre una riba i l'altra de l'any 2012 a la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell.[14]
Hi ha obres d'Assumpció Oristrell al Museu d'Art de Sabadell,[15] entre les quals figura el disseny per a la coberta de la revista Arraona que va fer l'any 1997.[16]
L'any 2016 ha estat autora, junt amb la ceramista Maria Bosch, d'un plat d'art per al Memorial Àlex Seglers.[17][18]
Referències
[modifica]- ↑ Serra, Catalina «Bulevar de las artes». El País, 15-01-1996, pàg. 11.
- ↑ Assumpció Oristrell, « Diari de Sabadell », n° 7678, 17 setembre 2009.
- ↑ Sala Sanahuja, Joaquim. Vista aèria amb camins que s'encreuen. La generació dels 80 en la creació artística a Sabadell. Sabadell: Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, setembre de 2006, p. 96. DL 1279/2006.
- ↑ Vicens, Laura. «Exposició d'Assumpció Oristrell». Fundació Bosch i Cardellach, 10-10-2012. [Consulta: 23 juny 2021].
- ↑ Llagostera, Anna «Assumpció Oristrell». Memòria d'Història de l'Art. Universitat Autònoma de Barcelona [Bellaterra], 7-2007.
- ↑ Cutchet Domènech, Francesc «Oristrell, l'inici». Diario de Sabadell, 20-02-1988.
- ↑ Cutchet Domènech, Francesc «Assumpció Oristrell, una interpretació del paisatge». Diario de Sabadell, 18-11-1989.
- ↑ Cutchet Domènech, Francesc «Assumpció Oristrell, una minimalització urbana». Diari de Sabadell, 19-09-1992.
- ↑ «Poesia serena». El 9 Nou, 01-11-1993.
- ↑ «A Sarajevo ja coneixen Sabadell». Diari de Sabadell, 21-04-1994.
- ↑ «Col·lectiva: per un món sense guerres». Diari de Girona, 16-08-1996.
- ↑ Vidal, Jaume «En forma». El País, 29-05-1997, p. 6.
- ↑ «Assumpció Oristrell». L'Hebdo, 07-11-1996, p. 131.
- ↑ «Fundació Bosch i Cardellach». Fundació Bosch i Cardellach. [Consulta: 9 setembre 2016].
- ↑ «Museus en línia». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2020-09-28. [Consulta: 8 setembre 2016].
- ↑ Arraona. Revista d'història [Sabadell], núm. 20, 1997.
- ↑ «Plats d'art per al Memorial Àlex Seglers». Museus Municipals de Sabadell. [Consulta: 8 setembre 2016].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Memorial Àlex Seglers». Ajuntament de Sabadell. Arxivat de l'original el 2017-10-15. [Consulta: 8 setembre 2016].
