Atletisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1908 - 3.200 metres obstacles masculins
Tipus | competició olímpica ![]() |
---|---|
Esport | atletisme ![]() |
Part de | Atletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 1908 ![]() |
Nombre de participants | 24 ![]() |
Localització i Dates | |
Localització | White City Stadium (Hammersmith) 51° 30′ 49″ N, 0° 13′ 39″ O / 51.5136°N,0.2274°O ![]() |
Estat | Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda ![]() |
Data | 1908 ![]() |
Competició | |
Primer lloc | Arthur Russell ![]() |
Atletisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1908 ![]() | ||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Proves de pista | ||||||||
100 m | homes | |||||||
200 m | homes | |||||||
400 m | homes | |||||||
800 m | homes | |||||||
1.500 m | homes | |||||||
110 m tanques | homes | |||||||
400 m tanques | homes | |||||||
3.200 m obstacles | homes | |||||||
Relleus combinats | homes | |||||||
3 milles per equips | homes | |||||||
5 milles | homes | |||||||
Proves de carretera | ||||||||
Marató | homes | |||||||
3.500 metres marxa | homes | |||||||
10 milles marxa | homes | |||||||
Proves de camp | ||||||||
Salt de llargada | homes | |||||||
Triple salt | homes | |||||||
Salt d'alçada | homes | |||||||
Salt de perxa | homes | |||||||
Salt de llargada aturat | homes | |||||||
Salt d'alçada aturat | homes | |||||||
Llançament de pes | homes | |||||||
Llançament de disc | homes | |||||||
Llançament de martell | homes | |||||||
Llançament de javelina | homes | |||||||
Llanç. de disc estil antic | homes | |||||||
Llanç. javelina estil lliure | homes | |||||||
|
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/London_1908_Steeplechase.jpg/220px-London_1908_Steeplechase.jpg)
Els 3.200 metres obstacles masculins va ser una de les proves disputades durant els Jocs Olímpics de Londres de 1908. Va ser l'única vegada en què aquesta prova formà part del programa olímpic. La prova es va disputar en dos dies, el 17 i 18 de juliol, i hi van prendre part 24 atletes de 6 nacions diferents. La cursa es va disputar en una pista de 536,45 metres o, cosa que és equivalent, 1⁄3 de milla de circumferència. Es van disputar sis sèries en la primera ronda, els vencedors de les quals passaven a la final.
Medallistes[modifica]
Or | Plata | Bronze |
![]() |
![]() |
![]() |
Rècords[modifica]
Aquests eren els rècords del món i olímpic que hi havia abans de la celebració dels Jocs Olímpics de 1908.
Rècord del Món | cap | |||
---|---|---|---|---|
Rècord Olímpic | 7:34.4 (*) | ![]() |
París (FRA) | 15 de juliol de 1900 |
7:39.6 (**) | ![]() |
St. Louis (USA) | 29 d'agost de 1904 |
(*) La cursa tingué 2500 metres de recorregut i la pista feia 500 metres de circumferència.
(**) La cursa tingué 2590 metres de recorregut i la pista tenia una circumferència de 536,45 metres=1⁄3 de milla.
Resultats[modifica]
Primera ronda[modifica]
Totes les sèries es van disputar el divendres 17 de juliol.
Sèrie 1
Russell guanya fàcilment, amb Cartasegna com a únic contrincant que finalitza la cursa. Downing fou desqualificat per un pas incorrecte sobre la ria, mentre Ragueneau i Carr es veuen obligats a abandonar.
Posició | Nom | País | Temps |
---|---|---|---|
1 | Arthur Russell | ![]() |
10:56.2 |
2 | Massimo Cartasegna | ![]() |
11:15.0 |
— | Gaston Ragueneau | ![]() |
DNF |
— | Edward Carr | ![]() |
DNF |
— | Thomas Downing | ![]() |
DQ |
Sèrie 2
Eisele va ser l'únic en finalitzar la cursa. Fleurac va liderar la cursa en un primer moment, però fou agafat abans de la ria i després s'aturà coix.
Posició | Nom | País | Temps |
---|---|---|---|
1 | John Eisele | ![]() |
11:13.6 |
— | Antal Lovas | ![]() |
DNF |
— | Louis de Fleurac | ![]() |
DNF |
— | Frank Buckley | ![]() |
DNF |
— | Joseph English | ![]() |
DNF |
Sèrie 3
Barker es va aturar coix, deixant la victòria a Galbraith.
Posició | Nom | País | Temps |
---|---|---|---|
1 | William Galbraith | ![]() |
11:12.4 |
— | Henry Barker | ![]() |
DNF |
Sèrie 4
Amb Yorke desqualificat per obstrucció i Bonhag ferit, la cursa fou entre Robertson i Dull. Dull lidera la cursa en un primer moment, però Robertson l'acaba superant i guanya amb dues-centes iardes d'avantatge.
Posició | Nom | País | Temps |
---|---|---|---|
1 | Archie Robertson | ![]() |
11:10.0 |
2 | Gayle Dull | ![]() |
(11:50.0) |
— | George Bonhag | ![]() |
DNF |
— | Richard Yorke | ![]() |
DQ |
Sèrie 5
Els estatunidencs tenien poques possibilitats de passar a la final. Holdaway guanya amb un centenar de iardes sobre Kinchin.
Posició | Nom | País | Temps |
---|---|---|---|
1 | Guy Holdaway | ![]() |
11:18.8 |
2 | Joseph Kinchin | ![]() |
(11:44.0) |
3 | Roland Spitzer | ![]() |
Desconegut |
4 | Charles Hall | ![]() |
Desconegut |
Sèrie 6
Fitzgerald va caure i Grantham acabà coix. Sewell i Lightbody es van disputar la victòria, sent Sewell el vencedor final per menys de deu iardes.
Posició | Nom | País | Temps |
---|---|---|---|
1 | Harry Sewell | ![]() |
11:30.2 |
2 | James Lightbody | ![]() |
11:41.0 |
— | John E. Fitzgerald | ![]() |
DNF |
— | W. Grantham | ![]() |
DNF |
Final[modifica]
La final es va disputar el dissabte 18 de juliol de 1908. Holdaway va ser el primer a encapçalar la cursa, però no per gaire temps. Galbraith i Russell foren els líders la major part de la primera meitat de la cursa, fins que Galbraith s'endarrerí, alhora que Eisele atrapà a Russell al capdavant. En la darrera volta Robertson superà a Eisele i gairebé agafa a Russell, ja que sols dues iardes els van separa en l'arribada.
Posició | Nom | País | Temps |
---|---|---|---|
1 | Arthur Russell | ![]() |
10:47.8 |
2 | Archie Robertson | ![]() |
10:48.4 |
3 | John Eisele | ![]() |
11:00.8 |
4 | Guy Holdaway | ![]() |
(11:26.0) |
5 | Harry Sewell | ![]() |
Desconegut |
6 | William Galbraith | ![]() |
Desconegut |
Referències[modifica]
- Cook, Theodore Andrea. The Fourth Olympiad, Being the Official Report. Londres: British Olympic Association, 1908.
- De Wael, Herman. «Athletics 1908». Herman's Full Olympians, 2001. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2006. [Consulta: 15 juliol 2006].
- Wudarski, Pawel. «Wyniki Igrzysk Olimpijskich» (en polonès), 1999. Arxivat de l'original el 14 de juliol 2015. [Consulta: 15 juliol 2006].