Marcèla Drutel
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Marcelle Louise Marie Drutel  24 maig 1897 Marsella (França) | ||
| Mort | 30 desembre 1985 (88 anys) Toló (França) | ||
 Majoral del Felibritge | |||
| 1950 – 1985 ← Josèp d'Arbaud – Pèire Fabre (oc)  → | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat d'Ais-Marsella | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptora, poetessa, teacher of literature (en) , professor d'occità, felibressa | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Erotic poetry (en) | ||
| Nom de ploma | L'Aubanelenco L'Aubanelenca | ||
| Premis | |||
Marcèla Drutel, en occità: Marcello Drutel, (Marsella, 24 de maig de 1897 – Toló, 30 de desembre de 1985) va ser una poetessa occitana,[1] crítica literària i professora.[2] El seu nom de ploma era Aubanelenca, en record del poeta Théodore Aubanel, al qual admirava.[3] El 1933, va publicar el seu primer recull de poemes, Li desiranço, una celebració de l'amor carnal, publicació que va provocar un escàndol. A De Soulèu emai de Luno, de 1965, va voler transportar la música de Claude Debussy al camp de la poesia.[1] Drutel va ser felibressa i interpret de tamborí i durant 37 anys va impartir classes de provençal a l'escola de formació del professorat d'Ais de Provença.[4] Una de les fonts d'aquesta ciutat, a la plaça de Saint Honoré, porta el seu nom.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Marcèla Drutel | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 maig 2021].
- ↑ «Marcelle Drutel (1897-1985)» (en anglès). [Consulta: 28 maig 2021].
- ↑ Philippe Gardy, « Sully-André Peyre à Max Rouquette. Une correspondance (1938-1945) », Lengas, no 69, 2011, Lettre no 7, note 62
- ↑ 4,0 4,1 «Fontaine Marcello Drutel» (en francès), 08-08-2016. [Consulta: 28 maig 2021].