Aulus Hostili Cató
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle III aC  valor desconegut |
| Mort | segle II aC valor desconegut |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
| Pretor | |
| 207 aC – 207 aC | |
| Decemvir agris dandis assignandis | |
| 201 aC – 200 aC | |
| Legat | |
| 190 aC – 190 aC | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana mitjana |
| Família | |
| Família | Hostilii Catones (en)  |
| Pares | Hostilius Cato i valor desconegut |
| Germans | Luci Hostili Cató Gai Hostili Cató |
Aulus Hostili Cató (llatí: Aulus Hostilius Cato) va ser un magistrat romà del segle iii aC. Formava part de la gens Hostília, que es deien descendents de Tul·lus Hostili.
Va arribar a pretor l'any 207 aC i va obtenir com a província l'illa de Sardenya. L'any 201 aC, després de l'evacuació d'Itàlia pels cartaginesos, el senat el va nomenar un dels deu comissionats per restablir i repartir les terres a Samni i la Pulla, que havien quedat devastades per Hanníbal.
L'any 190 aC va ser llegat de Corneli Escipió Asiàtic, i després Hostili va ser acusat junt amb Escipió, l'any 187 aC, d'acceptar suborns d'Antíoc III el Gran. L'acusaven d'haver rebut 40 peces d'or i 403 de plata, per establir unes condicions de pau que no van agradar al senat. Va donar seguretats que compareixeria a judici, però quan Escipió, que era morós, va evitar el càstig, segurament també se'n va lliurar.[1]