Aureli Capmany i Farrés
Biografia | |
---|---|
Naixement | 26 febrer 1868 Barcelona |
Mort | 9 octubre 1954 (86 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | empresari, editor, etnòleg, folklorista |
Família | |
Cònjuge | Maria Farnés Pagès |
Fills | Maria Aurèlia Capmany i Farnés |
Aureli Capmany i Farrés (Barcelona, 26 de febrer de 1868 - Barcelona, 9 d'octubre de 1954)[1] fou un destacat folklorista de formació autodidàctica.[2]
Biografia
[modifica]Aureli Pau Pere Capmany i Farrés fou fill de Pau Capmany i Cumellas, de Rubí, i de la seva esposa, Maria Farrés i Viñolas, de Barcelona.[3]
Casat amb Maria Farnés i Pagès, filla de Sebastià Farnés i Badó, foren pares de la també escriptora Maria Aurèlia Capmany. S'interessà vivament en l'estudi dels costums catalans, especialment per les rondalles, les cançons i les danses populars.
Destacà també en la seva activitat de promotor cultural i fou un dels fundadors de l'Orfeó Català el 1891 i de l'Esbart de Dansaires el 1907. També dirigí l'Esbart Català de Dansaires el 1909. Per als seus estudis sobre espectacles tradicionals i danses de tota mena va comptar amb la col·laboració de Pauleta Pàmies.
Treballà a l'Arxiu Municipal de Barcelona i col·laborà en les seves publicacions. Fou el fundador i el primer director de la revista infantil En Patufet el 1904. Col·laborà en altres publicacions infantils, com La Rondalla del Dijous el 1909, La Mainada (1921-23) i Plançons el 1933, i també en les revistes D'Ací i d'Allà i Esplai.
Obres
[modifica]Les principals obres[4] publicades d'Aureli Capmany foren:
- "Cançoner popular" (1901-13)
- "Rondalles per a nois" (1904)
- "Cançons i jocs cantats de la infantesa" (1923)
- "Com es balla la sardana" (1924)
- "De marionetes i titelles" (1928)
- "La sardana a Catalunya" (1948)
- "El ball i la dansa popular a Catalunya" (1948)
- "La dansa a Catalunya" (1935-1953)
Diversos estudis sobre costums populars:
- "Baladrers de Barcelona" (1947)
- "Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes" (1951).
Fons
[modifica]Part del seu fons personal es conserva a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. El fons està compost per documentació generada i reunida per Aureli Capmany. D'una banda, fotografies de caràcter personal, com ara retrats de familiars i persones de l'entorn del folklorista que presenten un ambient íntim i proper. De l'altra, material aplegat fruit de l'activitat professional que desenvolupà com a folklorista. Són fotografies que il·lustren temes d'estudi de l'interès de Capmany, com la dansa i els balls populars. Es troben retrats de músics, cantants, persones del món de la cultura i tipus populars. Així mateix, el fons conté fotografies de la ciutat que mostren la vida quotidiana i vistes d'edificis religiosos de poblacions catalanes.[5]
Així mateix, l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva part del fons personal d'Aureli Capmany que inclou documents vinculats al folklore, dibuixos i altres documents de temàtica variada.[6]
Una altra part del seu fons personal, va ser conservat per la seva filla, Maria Aurèlia Capmany i Farnés. L'arxiu i el fons bibliogràfic de Maria Aurèlia Capmany (que inclou aquests documents d'Aureli Capmany) fou llegat a la Facultat de Filosofia i Lletres de Tarragona l'any 1991 en compliment de les disposicions testamentàries d'ambdós, on ha esdevingut part del Llegat Vidal-Capmany, ubicat a la Biblioteca del CRAI Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i està a l'abast d'estudiosos i interessats.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «Biografia d'Aureli Capmany i Farrés». Universitat Rovira i Virgili. [Consulta: 6 setembre 2014].
- ↑ «Aureli Capmany i Farrés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1868, registre número 1090, foli 273.
- ↑ Montserrat Garrich, L'obra d'Aureli Capmany. Tarragona : El Mèdol, 2005. (Els Titans. Sèrie Festa Major; 5)
- ↑ Domènech, Sílvia (dir.); Torrella, Rafel; Ruiz, Montserrat. Barcelona fotografiada: 160 anys de registre i representació: guia dels fons i les col·leccions de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (CC-BY-SA-3.0). Arxiu Municipal de Barcelona, Institut de Cultura de Barcelona, 2007, p. 190. ISBN 978-84-9850-029-5.
- ↑ Inventari del Fons personal d'Aureli Capmany Arxivat 2015-10-02 a Wayback Machine.. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
- ↑ URV, CRAI campus Catalunya. «Fons Llegat Vidal-Capmany». [Consulta: 9 abril 2021].