Vés al contingut

Austind

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Austind d'Aush)
Plantilla:Infotaula personaAustind
Biografia
Naixementc. 1000 Modifica el valor a Wikidata
Bordeus (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juliol 1068 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Aush (França) Modifica el valor a Wikidata
Arquebisbe d'Auch
1049 – 1068
← Raymond Ist Copa (en) TradueixWilliam of Montaut (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquebisbe Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat26 de juliol Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1063Synod of Jaca (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Austind (Bordeus, c. 1000 - Aush, 26 de juliol de 1068) en llatí Austindus, va ésser un bisbe d'Auch. Venerat com a sant, la seva festivitat té lloc el 26 de juliol i, a Aush, el 25 de setembre.[1]

Austind havia nascut a Bordeus cap a l'any 1000. Va ingressar al monestir benedictí de Sant Orens d'Aush,[2] on va ésser abat fins que fou elegit bisbe de la ciutat en 1042. Va tenir un paper important en la implantació de la reforma gregoriana a la Gascunya, introduint l'orde de Cluny a Sant Orens. Va acabar amb les males pràctiques del bisbe Raimon el Vell d'Aira (Landes), que s'havia apropiat de set bisbats gascons i governà amb rectitud el seu territori. La tasca de reforma implicà un gran nombre de concilis provincials i sínodes diocesans, en els quals va defensar la independència de l'Església enfront dels senyors d'Armanyac, la qual cosa el portà a haver de retirar-se durant dos anys a Reims.[3]

Després va presidir diversos consells regionals, a Jaca el 1060 per donar suport als cristians d'Espanya contra els musulmans, i a Saint-Sever el 1061 per rellançar el domini benedictí.[4]

En segles anteriors, el debilitament del poder reial havia permès a la noblesa envair els drets de l'Església i posseir moltes esglésies. La reforma gregoriana pretenia, entre altres coses, oposar-se a aquest estat de coses. Raymond Copa ja havia treballat per a la restitució de la propietat de l'Església i Austinde va continuar aquesta acció. Aviat va sorgir la fricció entre l'arquebisbe i el comte Aymeric II de Fézensac, que havia succeït al seu pare Guillaume Astanove. La situació es va fer insostenible per Austinde que va haver d'exiliar-se amb Gervais, arquebisbe de Reims. Es van pronunciar excomunicacions i la diòcesi d'Auch es va posar sota interdit, de manera que la noblesa s'havia de sotmetre. Austinde va tornar a la seva diòcesi el 1068.[5]

Acompanyat d'Hugues le Blanc, cardenal llegat del papa, va presidir un darrer concili d'Auch el 1068, i va morir el 25 de setembre de 1068, l'endemà d'haver tingut un sínode. Fou sebollit a la catedral d'Aush.[6][7]

Va fer reconstruir la catedral cap al 1062, afegint-hi el claustre i les dependències per als canonges, i que es consagrarà el febrer de 1121. Fundà la vila de Nogaro i hi establí la col·legiata de Sant Nicolau, de canonges regulars, la primera de la diòcesi.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]