Austrocedrus
 Austrocedrus  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Cupressaceae |
| Gènere | Austrocedrus (D.Don) Pic.Serm. i Bizzarri |
| Nomenclatura | |
| Gènere | femení |
| Distribució | |
| Endèmic de | Andes meridionals
|
.svg){kind=icon}
Austrocedrus és un gènere monotípic de conífera de la família de les cupressàcies. L'única espècie viva i coneguda actualment és Austrocedrus chilensis, espècie endèmica dels Andes al sud de Xile i l'Argentina.[1]
Descripció
[modifica]És un arbre d'aspecte allargat i de copa piramidal que pot atènyer els 25 metres d'alçada. L'escorça és grisosa, amb marcades fissures longitudinals i forma làmines fàcils de despendre. Les fulles són esquamiformes, petites, d'uns 2-4 mm., oposades i perennes. Es caracteritzen per tenir una banda blanquinosa molt marcada. Els aments apareixen als extrems de branquillons curts, són cilíndrics i d'uns 5 mm. de diàmetre, color castany. Els cons (inflorescències femenines) són ovoides, d'un color verd-groguenc d'uns 2 cm de longitud; estan formades per dos parells d'esquames oposades, el parell inferior són més curtes i estèrils. Els cons femenins, creixen, es lignifiquen i esdevenen marrons en madurar i solen contenir quatre llavors alades ovoides, petites de 3-4 mm de longitud.[1]
Distribució
[modifica]Creix a l'interior de la Patagònia argentina i als Andes xilens, entre els 34 i 44° sud. Té una elevada plasticitat ecològica, pot créixer tant en zones humides (en els boscos patagons i dels alts andes (tot i que no sobrepassa els 1700 d'altitud)) com en zones àrides com a l'estepa patagona argentina. Tanmateix prefereix zones de ribera, de sòls esquelètics i pedregosos on sol formar boscos monoespecífics.[1]
Usos
[modifica]La seva fusta és lleugera, tova i resistent a la intempèrie. Tot i que aquesta fusta presenta nombrosos nusos, s'ha utilitzat per a la fabricació de calaixos, pals de telèfon, valles, encofrats, marcs de portes i finestres i en general per a fusta d'exterior. Durant la primavera, el sotabosc de boscos de xiprer hi sorgeixen múrgoles, bolets excel·lents comestibles.[1]
-
Branques -
Fulles -
Fruits -
-
.JPG)
.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Demaio Pablo; Ola, Ulf; Karlin, Torkel; Medina, Mariano. Árboles Nativos de Argentina: tomo II Patagonia. Córdoba: Ecoval, 2017. ISBN 978-987-4003-16-4 [Consulta: 5 novembre 2018].
