Vés al contingut

Autòdrom de Montlhéry

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Autodrome de Linas-Montlhéry)
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Autòdrom de Montlhéry
Vista aèria
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
(1934) Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(fr) Autodrome de Linas-Montlhéry Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsAutodrome de Montlhéry i Autodrome Parisien Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusAutòdrom Modifica el valor a Wikidata
Obertura1924 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaLinas (França) Modifica el valor a Wikidata
Map
 48° 37′ 20″ N, 2° 14′ 08″ E / 48.62219°N,2.23555°E / 48.62219; 2.23555
Marca «Patrimoni del segle XX»  
Bé catalogat a l'Inventari general del patrimoni cultural
IdentificadorIA91000195
Plànol
Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmontlhery.com… Modifica el valor a Wikidata

L'Autòdrom de Montlhéry (en francès, Autodrome de Montlhéry[1] i, oficialment, Autodrome de Linas-Montlhéry) és un autòdrom situat al sud-oest de la petita ciutat de Linas, al cantó de Montlhéry (Essonne), a uns 30 km al sud de París.[2][3] Inaugurat el 4 d'octubre de 1924, des del 1946 és propietat de la Union technique de l'automobile, du motocycle et du cycle (UTAC).

Història

[modifica]
Treballs de construcció de la pista el 1924

Alexandre Lamblin (1884-1933), industrial, inventor i propietari del diari esportiu L'Aéro-Sports, va contractar l'arquitecte Raymond Jamin perquè dissenyés la pista,[4] una de tipus oval de 2,548 km apte per a vehicles de fins a 1.000 kg a una velocitat de 220 km/h. Inicialment, el circuit es va dir Autodrome Parisien i tenia uns revolts peraltats especialment alts. El 1925 es va afegir un circuit de carretera a la pista oval.

El 26 de juliol de 1925 es va celebrar la primera cursa al circuit, el Gran Premi de França, organitzat per l'Automobile Club de France. El guanyador en fou Robert Benoist amb un Delage, mentre que Antonio Ascari es va morir en xocar amb el seu Alfa Romeo P2.[5] El Gran Premi es va tornar a celebrar a Montlhéry el 1927 i, a partir de 1931, anualment fins al 1937. També s'hi van celebrar la "Coupe du Salon", el "Grand Prix de l'Age d'Or" i els 1000 km de Linas-Montlhéry des d'aleshores, tot i que de manera irregular en causar diversos problemes la pista a causa de l'alta velocitat que s'hi assolia.

El 1939, el circuit es va vendre al govern, que el va privar del manteniment durant la Segona Guerra Mundial. El desembre de 1946 es va tornar a vendre a la Union technique de l'automobile et du cycle (UTAC).

Automobilisme femení

[modifica]

El juliol de 1926, Violette Cordery va liderar un equip que va fer una mitjana de 113,8 km/h durant 8.047 km (5.000 milles) conduint un Invicta, esdevenint així la primera dona a rebre el Trofeu Dewar del Royal Automobile Club.[6] El 1929, Hellé Nice va guanyar amb un Oméga-Six l'únic Gran Premi femení de la tercera Journée Femenine a l'autòdrom.[7]

Motociclisme

[modifica]

El Gran Premi de França de motociclisme, organitzat per la Union Motocycliste de France (UMF), es va celebrar a Montlhéry els anys 1925, 1931, 1935 i 1937. També s'hi va organitzar un Gran Premi de França per a aficionats (MCF Club) de 1924 a 1937, en què hi competiren els millors especialistes francesos i britànics.

André Charles Stalin amb una Gnome et Rhône a Montlhéry el 1937

Algunes curses estaven obertes a motocicletes de producció, com ara la Coupe du Salon (al matí per a motos, a la tarda per a automòbils) o les Coupes Eugène Mauve.

A Montlhéry s'hi van batre nombrosos rècords mundials en diverses ocasions. El 2 d'octubre de 1960, Bultaco n'hi va batre cinc d'un sol intent amb un equip format per cinc pilots (Georges Monneret, Marcel Cama, John Grace, Paco González i Ricardo Quintanilla) que s'alternaren als comandaments d'un prototip de 175 cc, una moto que ha passat a la història amb el nom de Bultaco Cazarécords.[1][8]

El Bol d'Or, la coneguda cursa de resistència de 24 hores, es va celebrar a Montlhéry abans de la Segona Guerra Mundial de 1937 a 1939 i després de la guerra els anys 1949-1950, 1952-1960 i 1969-1970.[9] Entre el 1931 i el 1959, normalment guanyaven la cursa les motocicletes britàniques (Velocette, Norton o Triumph); l'americana Harley-Davidson, la francesa Motobécane, l'alemanya BMW, la italiana Moto Guzzi, l'austríaca Puch i la txecoslovaca Jawa només van guanyar una vegada cadascuna. El llegendari pilot francès Gustave Lefèvre, amb una Norton Manx, n'aconseguí el rècord de victòries amb un total de set, tot i haver de pilotar la moto en solitari durant les 24 hores. El 1953 va marcar una velocitat mitjana de 107 km/h. A partir de 1954 es va permetre per primer cop la participació a la cursa d'equips formats per dos pilots. El 1969 va guanyar per primer cop una moto japonesa, concretament una Honda Four. El 1970 va ser l'any de la darrera victòria d'una moto britànica, concretament una Triumph Trident.[10]

Altres modalitats

[modifica]

El 1933, el circuit va acollir els Campionats del món de ciclisme en ruta. El 2010, al circuit oval s'hi va filmar el vídeo Gymkhana Three de Ken Block, un anunci de la seva empresa, DC Shoes.[11]

Accidents mortals

[modifica]
L'accident mortal d'Antonio Ascari al GP de França de 1925

Entre els accidents mortals esdevinguts a l'autòdrom destaquen els d'Antonio Ascari (1925), Benoît Musy (1956) i el de 1964 en què es van morir Peter Lindner, Franco Patria i tres comissaris de cursa.

Configuracions del traçat

[modifica]
  • Plànol complet de l'Autodrome de Linas-Montlhéry - 12,500 km[12]
    Plànol complet de l'Autodrome de Linas-Montlhéry - 12,500 km[12]
  • Circuit 1 - 3,333 km
    Circuit 1 - 3,333 km
  • Circuit 1 - Detall de l'oval
    Circuit 1 - Detall de l'oval
  • Circuit 2 - 5,000 km
    Circuit 2 - 5,000 km
  • Circuit 3 - 6,283 km
    Circuit 3 - 6,283 km
  • Circuit 4 - 7,784 km
    Circuit 4 - 7,784 km
  • Circuit Routier - 6,530 km
    Circuit Routier - 6,530 km
  • Circuit Routier 1 - 7,500 km
    Circuit Routier 1 - 7,500 km
  • Circuit Routier 2 - 9,181 km
    Circuit Routier 2 - 9,181 km

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Autodrome Montlhéry París» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 08-10-1960. [Consulta: 10 març 2015].
  2. ↑ «Des appellations trompeuses» (en francès). leparisien.fr. Le Parisien, 03-10-2007. [Consulta: 11 desembre 2024].
  3. ↑ «Autodrome de Linas-Montlhéry» (en francès). linas.fr. [Consulta: 11 desembre 2024].
  4. ↑ «Alexandre Lamblin, le "papa" du circuit» (en francès). leparisien.fr. Le Parisien, 07-06-2014. [Consulta: 11 desembre 2024].
  5. ↑ Etzrodt, Hans. «Robert Benoist wins after Ascari crashed to his death» (en anglès). The Golden Era of Grand Prix Racing. [Consulta: 21 juliol 2020].
  6. ↑ Williams, Jean; Williams, Simon. «Cordery, Violette». A: Oxford Dictionary of National Biography (en anglès). Oxford: Oxford University Press. 
  7. ↑ Resteck, Hilary; Schuster, Casey. «Hélène Mariette Delangle (Hellé Nice)» (en anglès). Henry Ford Foundation. Arxivat de l'original el 31/12/2015.
  8. ↑ Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «1945: Cataluña». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 98-99. ISBN 84-920886-5-6. 
  9. ↑ Mas Godayol, Josep (Director). «Bol d'Or. La conquista del oeste». A: Dos Ruedas. Gran enciclopedia ilustrada de la moto (en castellà). Barcelona: Editorial Delta, 1980, p. 233-237 (vol. I). ISBN 84-85822-02-1. 
  10. ↑ «Le Bol d'Or» (en francès). racingmemo.free.fr. [Consulta: 15 març 2024].
  11. ↑ «Ken Block: Gymkhana Three» (en anglès). AUSmotive.com. [Consulta: 15 març 2024].
  12. ↑ «Montlhéry - Motorsport Magazine» (en anglès). Motor Sport Magazine. [Consulta: 29 maig 2022].

Bibliografia

[modifica]
  • «La France est dotée de deux autodromes qui comptent parmi les mieux installés du monde entier» (en francès). Sciences et Voyages, 292, 02-04-1925.
  • Body, William. The story of the Paris autodrome 1924-1960 (en anglès). Éditions Montagu Motor Book, 1961. 
  • Grézaud, Pierre «La Piste routière de Linas-Montlhéry et son revêtement au Colas» (en francès). Le Génie civil, 6 i 13, 8/8/1925 i 26/9/1925.
  • Peythieu, Bruno; Pannetier, Pascal. Autodrome de Linas-Montlhéry : Le pari fou d'Alexandre Lamblin (en francès). Paris: Le Voyageur Éditions, 2014. ISBN 978-2-3621-4028-0. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Autòdrom de Montlhéry
  • Autòdrom de Montlhéry - Lloc web oficial (francès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Autòdrom_de_Montlhéry&oldid=34349229»