Vés al contingut

Mèlvera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Auxis rochei)
Infotaula d'ésser viuMèlvera
Auxis rochei Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN170355 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreScombriformes
FamíliaScombridae
TribuThunnini
GènereAuxis
EspècieAuxis rochei Modifica el valor a Wikidata
(Risso, 1810)[1]
Nomenclatura
Sinònims
  • Auxis bisus (Rafinesque, 1810)
  • Auxis maru (Kishinouye, 1915)
  • Auxis ramsayi (Castelnau, 1879)
  • Auxis rochei (Risso, 1810)
  • Auxis thazard(non Lacepède, 1800)
  • Auxis thynnoides (Bleeker, 1855)
  • Auxis vulgaris (Cuvier, 1832)
  • Euthynnus affinis (non Cantor, 1849)
  • Scomber bisus (Rafinesque, 1810)
  • Scomber rochei (Risso, 1810)
  • Thunnus rocheanus(Risso, 1827)
  • Thynnus rocheanus (Risso, 1827)

La mèlvera, la melva, el bísol[2] (Auxis rochei) és una espècie de peix de la família dels escòmbrids i de l'ordre dels perciformes.[3]

Morfologia

[modifica]
  • La talla màxima és de 70 cm.
  • Cos fusiforme i hidrodinàmic de secció circular.
  • Té la pell llisa amb poques escates.
  • La línia lateral és ondulada.
  • En el peduncle caudal hi ha una carena.
  • El cap és cònic i agut.
  • La boca és petita.
  • Les dues aletes dorsals es troben separades, la primera de les quals és més alta.
  • Després de la segona dorsal apareixen 8-9 pínnules, també presents, però en menor nombre, darrere l'anal.
  • Les pectorals són petites i triangulars.
  • Les pèlviques també són petites. La caudal és semilunar.
  • El dors és gris blavós amb línies negres i el ventre platejat.[4]

Subespècies

[modifica]

Reproducció

[modifica]

Es reprodueix durant els mesos d'estiu. Els ous i les larves són pelàgiques.[8]

Alimentació

[modifica]

Menja altres peixos pelàgics (aladrocs, etc.) i cefalòpodes (polps, calamars i sípies) i crustacis pelàgics (crancs i larves).[9][10]

Hàbitat

[modifica]

És epipelàgic oceànic que durant l'estiu s'apropa a la costa.[8]

Distribució geogràfica

[modifica]

És cosmopolita d'aigües temperades i càlides (la seva temperatura óptima és entre 27 i 27,9 °C):[11] és present a l'Atlàntic (des del Canal de la Mànega avall), a l'Índic, al Pacífic i a tot el Mediterrani.[10]

Costums

[modifica]

Formen bancs i realitzen migracions.[8]

Pesca

[modifica]

Es captura amb arts d'encerclament, almadraves i amb fluixa. Es comercialitza fresc, congelat, fumat i envasat.[11]

Referències

[modifica]
  1. Cuvier, G. 1829. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. Règne Animal (ed. 2) v. 2: i-xv + 1-406.
  2. «Melva». Cercaterm. TERMCAT. [Consulta: 20 maig 2022].
  3. UNEP-WCMC Species Database[Enllaç no actiu] (anglès)
  4. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 220.
  5. 5,0 5,1 FishBase (anglès)
  6. The Taxonomicon (anglès)
  7. 7,0 7,1 FishBase (anglès)
  8. 8,0 8,1 8,2 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 220.
  9. Discover Life (castellà)
  10. 10,0 10,1 Asturnatura.com (castellà)
  11. 11,0 11,1 World Register of Marine Species (anglès)