Kaganat àvar
Els àvars foren una horda centreasiàtica emigrada de l'alta Àsia a la Rússia meridional i Europa Central on van formar el kaganat àvar o Avària. Sobre el seu origen vegeu àvars de Pannònia.
Abans del 565 els àvars, en grec abares o abaroi, en llatí avares o avari, van emigrar a Europa empenyent als hunnugur i sabir i altres hordes húnniques;[1] el rei o kan dels àvars, anomenat Sarosios pels grecs, va fer aliança amb l'Imperi Romà d'Orient. Tenien un aspecte similar als huns i eren xamanistes. Tenien un aspecte similar als huns i eren xamanistes. Un ambaixador àvar fou rebut per Justinià I (557) i va demanar terres i un tribut; l'emperador els va enviar llavors un ambaixador, Valentinos (més tard també ambaixador davant els Turcs Orientals) i va demanar que el qaghan àvar lluités contra les altres hordes (hugunur, i sabir en llatí viguri et sabiri) les quals foren eliminades; també van eliminar els huns kutrigur i els huns uturgur, descendents dels poble d'Àtila, que vivien al nord-oest de la mar d'Azov (els kutrigur) i a la desembocadura del riu Don (els uturgur) i que van passar a formar part de l'horda dels àvars; així es va produir una barreja d'elements mongols (àvar) i turcs (huns). Aquestos grups huns eren federats als romans d'Orient.
El 560 els àvar ja dominaven a la regió entre el Volga i la desembocadura del Danubi;[2] al nord d'aquest riu van derrotar les tribus d'eslaus, els antes, els eslovens i els wendes; seguint cap a l'oest van entrar a Germània però foren derrotats en una gran batalla a Turíngia pel rei franc d'Austràsia Sigebert I, net de Clodoveu I (562),[3] i van retornar cap a la zona de la mar Negra.
Vers el 565 va pujar al tron àvar Bayan.[4] El 567 es va aliar als longobards, poble establert a la Pannònia, i junts van destruir els gèpides, un poble germànic establert a Hongria i Transsilvània. Hongria fou ocupada pels àvar i Bayan va establir la seva residència prop de l'antiga seu d'Àtila. Així els àvars (juan-juan o heftalites) governaven entre el Volga i Àustria.
Per fer front a aquest perill els romans d'Orient van enviar uns ambaixadors als Turcs Occidentals, governats per Tardu (575-576), que fou el ja esmentat Valentinos. L'ambaixador fou rebut pel qaghan a l'alt Yulduz al nord de Kudjha, que li va tirar en cara l'aliança anterior de romans d'Orient i àvars. Tardu va enviar a un general de nom Bokhan (576), que aliat a les restes dels huns uturgur, Anagaï, va atacar les possessions romanes d'Orient al Bòsfor Cimmeri, concretament Panticapea[5] prop de la moderna Kertch a l'entrada de la mar d'Azov.
El 582 Bayan[6] va iniciar la guerra contra els romans d'Orient als que va arrabassar Sírmium (Mitrovitsa) cap de pont al Save; sota la pressió dels àvars els búlgars, que podrien ser descendents dels huns kutrigur, es van anar a establir a Bessaràbia i Valàquia.[7] D'altra banda Bayan havia reprès la guerra contra els francs en direcció a l'oest (vers 570) i va aconseguir derrotar el franc Sigebert. Després va atacar territori romà d'Orient i va ocupar Singidium (Belgrad) saquejant la Mèsia fins a Anquialos (prop de Burgàs), fins que el 587 fou derrotat pels romans d'Orient prop d'Adrianòpolis i la guerra es va aturar per un temps.
El 592 Bayan va tornar a atacar els romans d'Orient, va ocupar Anquialos i va assolar Tràcia fins a Tzurulu (Tchorlu); el general romà d'Orient Prisc va aconseguir tenir a ratlla a Bayan i fins i tot va travessar el Danubi i va atacar el cor del seu imperi, Hongria, derrotant-lo completament a la riba del Theiss, batalla en la qual van morir quatre dels fills de Bayan (601). Bayan va morir poc després (602).
El seu successor[8] va atacar els longobards que dominaven ara Itàlia.[9] El 610 el Friul fou assolat. El 619 el qaghan va intentar un cop de mà a atrició contra l'emperador romà d'Orient Heracli, en una entrevista entre els dos sobirans a Heraclea de Tràcia, però va fracassar; va seguir un atac sorpresa a Constantinoble però fou rebutjat.
La guerra entre l'Imperi Romà d'Orient i els sassànides, va donar ocasió als àvars de nous atacs; aliats als àvars, els sassànides van atacar Constantinoble per Àsia Menor i els àvars ho van fer per Tràcia; a l'estiu del 626 la capital romana d'Orient estava greument amenaçada amb els sassànides[10] establerts a Calcedònia i pels àvars, amb el qaghan als murs de la ciutat. En aquell moment Heracli estava lluitant al Caucas i la defensa va quedar en mans del patrici Bonus; entre el 31 de juliol i el 4 d'agost del 626 els àvars van fer diversos assalts, però l'eficàcia de la flota grega va impedir l'èxit de l'atac (que pretenia estar coordinat amb els sassànides); després de patir greus pèrdues els àvars es van retirar a Hongria.
A la mort del qaghan (630) els búlgars van exigir que el nou qaghan fos elegit en el seu grup, de fet volien elegir al seu kan, Kubrat; els àvars s'hi van negar i van combatre els búlgars amb les armes. Finalment els búlgars van quedar amos de Mèsia i Valàquia, mentre els eslaus es feien independents als territoris entre el Danubi i el Save. D'aquesta època dataria l'emigració d'alguns àvars al Caucas on van crear el kanat de l'Avaristan.
Els àvars van subsistir a la plana hongaresa fins al segle ix. L'agost del 791 el seu kanat fou envaït per Carlemany, que va arribar fins a la confluència del Danubi i el Raab. El 795 el seu fill Pipí, ajudat per Eric duc de Friul (789-799), va atacar el "ring", la fortalesa residència dels qaghans, i es va apoderar de bona part dels seus tresors;[11] el 786 en una tercera campanya, Pipí altre cop, va arrasar el "ring" i es va emportar la resta del tresor. Sembla que era el tudun cristià el que governava el 799 i es va revoltar contra els francs, però fou derrotat i el 803 el nou cap dels àvars, Zodan, va anar a França a fer completa submissió a l'emperador. El 805 apareix com a qaghan un àvar cristià de nom Teodor, vassall de Carlemany.
Vers el 810 els àvars, amb permís de l'emperador, van abandonar els seus establiments al nord del Danubi, per anar a establir-se sota la direcció de Teodor, a la Pannònia occidental entre Carnutum i Sabària. Encara s'esmenta un kan cristià el 844. Els seus dominis apareixen anys més tard repartits entre l'imperi de la Gran Moràvia (Sviatopolk, mort el 895) que dominava Bohèmia i Pannònia, i el kanat dels búlgars que ocupaven Hongria meridional (i Valàquia i Bulgària); una tribu dels búlgars, els onogur o onogundur (que potser van donar nom a Hongria)[12] ocupaven la regió a l'est i sud dels Carpats.
Kans àvars coneguts
[modifica]- A-na-kuei 522-552
- K'u-t'i 552-554
- An-lo-ch'en 554 ?
- Kandik 554?-562 (potser Sarosios)
- Bayan 562-602
- qaghan 602-617
- qaghan 617-630
- Kubrat 630-vers 635
- Desconeguts 635 a 790
- Yugurus vers 790-795
- Kajd Tudun 795-803
- Zodan 803-805
- Teodor 805-814
- Abraham
- Isaac Tudun vers 825
- Darrer kan esmentat (sense nom) el 844
Notes i referències
[modifica]- ↑ Teofilacte Simocatta
- ↑ Curta, Flori n. Southeastern Europe in the Middle Ages, 500–1250 (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 2006, p. xii,62–63.
- ↑ Gregori de Tours, IV, 23
- ↑ nom mongol segons Pelliot
- ↑ Chavannes, Documents, 241
- ↑ Gregori de Tours li dona el títol de gaganus, equivalent a qaghan
- ↑ d'eon foren expulsats més tard cap a Mèsia per l'arribada dels magiars
- ↑ el nom és desconegut, se l'identifica només amb el títol de qaghan, igual que al seu successor el 617
- ↑ després de l'emigració dels longobards, els àvars ja s'havien apoderat de Pannònia
- ↑ el general Shahrvaraz
- ↑ un cap àvar amb el títol turcomongol de tudun, va anar aquest any a rebre el baptisme a Aquisgrà o Aix-la-Chapelle
- ↑ J. Moravesik, Zur Geschichte der Onoguren, a Ungar Jahrbücher X, Heft, 1-2, 1930, 53