Rebel·lió
La rebel·lió és el rebuig de l'obediència,[1] sigui contra una autoritat legítima o contra una injustícia.[2] Es considera que és el delicte comès pels qui s'alcen en armes contra un govern constituït.[3][4] En dret penal, el delicte de rebel·lió queda limitat a la conducta d'alçar-se violentament i públicament per aconseguir alguna de les finalitats indicades a la legislació penal vigent.
Classificació
[modifica]Una rebel·lió armada però limitada és una insurrecció,[5] i si el govern establert no reconeix els rebels com a bel·ligerants, llavors són insurgents i la revolta és una insurrecció. En un conflicte més gran, els rebels poden ser reconeguts com a bel·ligerants sense que el seu govern sigui reconegut pel govern establert, en aquest cas el conflicte es converteix en una guerra civil.[6][7]
Els moviments de resistència civil sovint han tingut com a objectiu i han provocat la caiguda d'un govern o cap d'estat, i en aquests casos es podria considerar una forma de rebel·lió. En molts d'aquests casos, el moviment d'oposició no només es considerava no violent, sinó que defensava el sistema constitucional del seu país contra un govern que era il·legal, per exemple, si s'havia negat a reconèixer la seva derrota en unes eleccions. Així, el terme rebel no sempre capta l'element en alguns d'aquests moviments d'actuació per defensar l'estat de dret i el constitucionalisme.[8]
Hi ha una sèrie de termes que s'associen amb rebel i rebel·lió. Van des dels que tenen connotacions positives fins als que tenen connotacions pejoratives.
- Boicot, semblant a la desobediència civil, però simplement significa una separació, principalment financera, del sistema contra el qual s'està rebel·lant. Això implica negar-se a participar en el sistema monetari, limitar el consum o ignorar les nocions de dret de propietat.
- Resistència civil, desobediència civil i resistència no-violenta que no inclouen violència ni força paramilitar.
- Cop d'estat, un enderrocament il·legal d'un govern, realitzat normalment per militars o altres polítics.
- Motí, que és dut a terme per forces militars o de seguretat contra els seus comandants
- El moviment de resistència armat, que és dut a terme per "lluitadors per la llibertat", sovint contra una potència estrangera ocupant.
- Revolta, un terme que de vegades s'utilitza per a rebel·lions més localitzades en lloc d'un aixecament general.
- Revolució, que la porten a terme majoritàriament radicals i ciutadans frustrats, normalment pretén enderrocar l'actual govern.
- Aldarull, una forma de desordre civil que implica disturbis públics violents.
- Subversió, que són intents encoberts de sabotejar un govern, duts a terme per espies o altres subversius.
- Terrorisme, que és l'ús de la violència intencionada per part d'actors no estatals, normalment contra civils, per afectar canvis polítics, socials, culturals, religiosos i/o econòmics.[9]
Legislació espanyola
[modifica]Segons la legislació espanyola vigent, són reus del delicte de rebel·lió "els qui s'alcin violentament i públicament per a qualsevol de les finalitats següents":[10]
- Derogar, suspendre o modificar totalment o parcialment la Constitució.
- Destituir o desposseir en tot o en part de les seves prerrogatives i facultats el rei o la reina, el regent o membres de la Regència, o obligar-los a executar un acte contrari a la seva voluntat.
- Impedir la lliure celebració d'eleccions per a càrrecs públics.
- Dissoldre les Corts Generals, el Congrés dels Diputats, el Senat o qualsevol assemblea legislativa d'una comunitat autònoma, impedir que es reuneixin, deliberin o resolguin, arrencar-los alguna resolució o sostreure'ls alguna de les seves atribucions o competències.
- Declarar la independència d'una part del territori nacional.
- Substituir per un altre el Govern de la Nació o el Consell de Govern d'una comunitat autònoma, o fer servir o exercir per si mateix o desposseir el Govern o Consell de Govern d'una comunitat autònoma, o qualsevol dels seus membres de les seves facultats, o impedir-los o coartar la seva lliure exercici, o obligar a qualsevol d'ells a executar actes contraris a la seva voluntat.
- Sostreure qualsevol classe de força armada a l'obediència del Govern.[11]
Legislació francesa
[modifica]El capítol 433 del Codi Penal francès, destinat a protegir l'administració pública dels "atacs [...] per part dels individus", defineix en els articles 6 a 10 el delicte de rebel·lió i les sancions que l'acompanyen.
| « | Constitueix una rebel·lió el fet de realitzar una resistència violenta contra una persona dipositària de l'autoritat pública o encarregada d'una missió de servei públic en l'exercici de les seves funcions, per a l'execució de les lleis, ordres de autoritat pública, decisions o mandats de justícia | » |
La llei preveu una pena d'un any de presó i una multa de 15.000 €, o fins i tot deu anys de presó i una multa de 150.000 € si es tracta d'un delicte armat.[12]
Referències
[modifica]- ↑ Lalor, John Joseph. Cyclopædia of Political Science, Political Economy, and of the Political .... Rand, McNally, 1884, p. 632.
- ↑ «rebel·lar-se- Diec2» (en castellà). Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 28 novembre 2018].
- ↑ «rebel·lió | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 novembre 2018].
- ↑ BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p. ISBN 84-604-9545-0
- ↑ «Insurrection». A: . 2nd. Oxford University Press, 1989. «Insurrection: The action of rising in arms or open resistance against established authority or governmental restraint; with pl., an instance of this, an armed rising, a revolt; an incipient or limited rebellion.»
- ↑ «Insurgent». A: . 2nd. Oxford University Press, 1989. «Insurgent: One who rises in revolt against constituted authority; a rebel who is not recognized as a belligerent.»
- ↑ Hall, Kermit L. The Oxford Guide to United States Supreme Court Decisions. Oxford University Press, 2001, p. 246–247. ISBN 0-19-513924-0. ISBN 978-0-19-513924-2
- ↑ Civil Resistance and Power Politics: The experience of non-violent action from Gandhi to the present. Oxford University Press, 2009. ISBN 9780199552016.
- ↑ Plantilla:Citar diari
- ↑ «La rébellion et le droit international», 28-10-2017. [Consulta: 23 abril 2018].
- ↑ BOE-A-2015-3439. https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1995-25444
- ↑ «Délit pénal de rébellion : définition, conditions et sanctions - Maitre anthony bem», 08-06-2015. [Consulta: 23 abril 2018].
Bibliografia
[modifica]- Scott, James C. The Moral Economy of the Peasant: Rebellion and Subsistence in Southeast Asia, 16 novembre 1976.
- Kalyvas, Stathis N. «The Ontology of "Political Violence": Action and Identity in Civil Wars». Perspectives on Politics, 1, 3, 01-01-2003, pàg. 475–494. DOI: 10.1017/s1537592703000355. JSTOR: 3688707.
- Skocpol, Theda. States and Social Revolutions: A Comparative Analysis of France, Russia, and China. Cambridge: Cambridge University Press, 1979.
- Marx, Karl. Capital vol.3: The Process of Capitalist Production as a Whole. Nova York: International Publishers, 1967.
- Gurr, Ted Robert. Why Men Rebel. Princeton: Princeton University Press, 1970. ISBN 069107528X.
- Tilly, Charles. From Marginalization to Revolution. Addison-Wesley, 1978. ISBN 0201075717.
- Johnson, Chalmers. Revolutionary Change. Boston: Little Brown, 1966.
- Popkin, Samuel L... The Rational Peasant:the Political Economy of Rural Society in Vietnam, 1976.
- Olson, Mancur. The Logic of Collective Action:Public Groups and Theories of Groups. Harvard University Press, 1965.
- Berman, Eli; Laitin, David «Religion, terrorism and public goods: Testing the club model». Journal of Public Economics, 92, 2008. DOI: 10.1016/j.jpubeco.2008.03.007.
- Blattman, Christopher; Ralston, Laura «Generating employment in Poor and Fragile States: Evidence from labor market and entrepreneurship programs». World Bank Development Impact Evaluation (DIME), 2015.
- Collier, Paul; Hoeffler, Anke. Greed and Grievance in Civil War. 2355, 2002.
