Avet de la Cremada

Avet de la Cremada
Tipus	arbre singular
Localització
Entitat territorial administrativa	la Vall de Boí (Alta Ribagorça)
	42° 32′ 48″ N, 0° 54′ 56″ E / 42.54674°N,0.91565°E

L'avet de la Cremada o avet de Llacs (Abies alba) és un arbre que es troba a Boí (l'Alta Ribagorça) i l'avet català amb el perímetre de tronc més gran.^[1] El nom d'avet de la Cremada li ve d'un incendi forestal que ja fa molts anys va patir la zona en què es troba.^[2]

Dades descriptives

Perímetre del tronc a 1,30 m: 6,19 m.
Perímetre de la base del tronc: 8,33 m.
Alçada: 20,38 m.
Amplada de la capçada: 17,49 m.
Altitud sobre el nivell del mar: 1.945 m.^[1]

Entorn

Es troba en una torrentera seca amb moltes pedres i certa inclinació, on domina l'avet i hi ha força pi negre. També hi ha gatsaule, moixera de guilla, ginebró, nabiu, neret, gerdera, pebrotera borda, ortiga, orella d'os, tora blava, canyaferla i epilobi. Quant a animals, s'hi pot veure picot negre, voltor, esquirol, fagina, marta, geneta i, potser també, l'os pirinenc.^[1]

Aspecte general

Aparentment té bon aspecte, amb brotades no gaire prolífiques però moderadament ufanoses i sanes. L'ull principal de creixement és sec ja fa anys, i, per tant, aquest fet comporta una regressió lenta que pot durar molts i molts anys. Hi ha molta presència de líquens barbulats penjant de les branques i una part important del brancatge lateral intern està sec, però no de manera preocupant.^[1]

Referències literàries

«

"Al vessant d'una muntanya,

solitari hi ha un avet:

cada dia el sol s'estranya

de trobar-lo encara dret.

Ha perduda ja sa força;

la ventúria el fa colltorce;

per les nafres de sa escorça

hi penetra el sol i el fred.

...

No té ocells ni primaveres;

sols escolta udols de feres,

sols hi arriben les torberes,

sols hi arriben llamps i trons.

Cada hivern perd una branca,

cada estiu un tros de cor,

i sa testa nua i blanca

sembla un trono de dolor.

..." (Antoni Navarro i Grauger (Vilaller, l'Alta Ribagorça, 1869 - Barcelona, 1936) a L'Avet Vell.^[2]

»

Observacions

El sota de la capçada de l'arbre és un jóc de vaques (la gent del país diu que a sota seu s'hi podien aixoplugar fins a 40 vaques^[2]). Hi ha unes pedres planes, com lloses, que són antigues pedres saleres per als ramats d'ovelles. A la base del tronc hi ha un antic foc de pastor.^[1]

Accés

L'arbre és dins el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Cal anar a Boí (informació a la Casa del Parc), on es pot agafar un taxi per arribar al planell de Sant Esperit, o bé anar-hi a peu des de la caseta d'entrada al Parc. Un cop allà, s'ha de seguir un viarany a mà dreta que s'endinsa dins una avetosa, travessar-la i seguir vorejant el Barranc del Llacs, fins que, passada una bona estona, trobar una sendera que s'enfila a la nostra esquerra amb un fitó groc clavat a terra. Hi ascendim fins que trobem l'avet. GPS 31T 0328871 4712341.^[1]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 Boada, Martí; Boada, Arnau, 2011. Arbres remarcables de Catalunya. 100 ombres colossals. Edicions Brau, Figueres. ISBN 9788496905535. Pàgs. 60-61.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Parcs de Catalunya - Arbres monumentals Arxivat 2019-02-12 a Wayback Machine. (català)

Enllaços externs

Arbres Monumentals de Catalunya (català)

[Boada,_Martí;_Boada,_Arnau,_[[2011]].-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 Boada, Martí; Boada, Arnau, 2011. Arbres remarcables de Catalunya. 100 ombres colossals. Edicions Brau, Figueres. ISBN 9788496905535. Pàgs. 60-61.

[Parcs_de_Catalunya_-_Arbres_monumentals-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Parcs de Catalunya - Arbres monumentals Arxivat 2019-02-12 a Wayback Machine. (català)

[1]

[2]