Vés al contingut

Avet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Avetosa)
Aquest article tracta sobre un gènere de coníferes. Vegeu-ne altres significats a «Abies de Judà».
Infotaula de nom comúAvet
Nom comú sense valor taxonòmic
Organismes amb aquest nom
Fulles d'Abies grandis
Pinyes
Abies alba

Els avets són coníferes de la família de les pinàcies (Pinaceae), la majoria dels quals estan ubicats al gènere Abies (45 a 55 espècies), per bé que hi ha avets que pertanyen a altres gèneres (Picea, Pseudotsuga).[1]

L'única espècie d'avet que creix espontàniament als Països Catalans en alguns vessants ombrívols del Pirineu i del Montseny és l'avet blanc (Abies alba), mentre que al sud de la península Ibèrica hi creix Abies pinsapo.

Tots els avets són arbres de fulla persistent que atenyen de 10 a 80 metres d'alçària. Les fulles es diferencien d'altres pinàcies en el fet que estan inserides per una base que sembla una petita ventosa i pel fet que les pinyes són rectes i es desfan quan són madures per dispersar les llavors.

És un dels arbres típics de Nadal, del qual pengen ornaments o garlandes durant les festes.

Els boscos que formen s'anomenen avetars, avetedes, avetoses o aveteres.

Distribució

[modifica]

Més de la meitat dels avets que hi ha a Catalunya són a la Val d'Aran, on és l'espècie més abundant, amb un total de 7 milions de peus. La segona comarca amb més avets és el Pallars Sobirà, i la tercera, l'Alt Urgell.[2]

Avets

[modifica]
Gènere Abies
Gènere Pseudotsuga[48]
Gènere Picea[49]

Imatges

[modifica]
  • A. amabilis
    A. amabilis
  • A. balsamea
    A. balsamea
  • A. concolor
    A. concolor
  • A. grandis
    A. grandis
  • A. holophylla
    A. holophylla
  • A. numidica
    A. numidica

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Viccionari
Viccionari
 Viccionari

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana | TERMCAT». [Consulta: 26 febrer 2023].
  2. ↑ Comelles, Jordi «L'IFEC, una fotografia dels boscos». presència, 14-04-2015, pàg. 4-5.
  3. ↑ Diccionario de Agricultura práctica y Economía Rural. Imp. de Luis Garcia, 1855, p. 269–. 
  4. ↑ David L. Sonderman. Balsam Fir (Abies Balsamea). U.S. Department of Agriculture, Forest Service, 1970, p. 3–. 
  5. ↑ General Technical Report INT. Intermountain Forest and Range Experiment Station, Forest Service, U.S. Department of Agriculture, 1981, p. 4–. 
  6. ↑ William Ramsey McNab. A Revision of the Species of Abies. Academy, 1877, p. 685–. 
  7. ↑ James Veitch & Sons. A Manual of the Coniferae: Containing a General Review of the Order; a Synopsis of the Hardy Kinds Cultivated in Great Britain; Their Place and Use in Horticulture, Etc., Etc. James Veitch & Sons, 1881, p. 106–. 
  8. ↑ Avet de Corea.
  9. ↑ Abies nephrolepis
  10. ↑ Abies veitchii.
  11. ↑ F.A. Andersson; David W. Goodall Coniferous Forests. Elsevier, 29 desembre 2005, p. 17–. ISBN 978-0-444-81627-6. 
  12. ↑ Bulletin. U.S. Government Printing Office, 1897, p. 358–. 
  13. ↑ William A. Dick-Peddie. New Mexico Vegetation: Past, Present, and Future. UNM Press, 1993, p. 74–. ISBN 978-0-8263-2164-0. 
  14. ↑ José Ángel Villarreal Q.. Flora de Coahuila. UNAM, 2001, p. 20–. ISBN 978-968-36-9771-4. 
  15. ↑ F.J. Bigras; Stephen J. Colombo Conifer Cold Hardiness. Springer Science & Business Media, 14 març 2013, p. 575–. ISBN 978-94-015-9650-3. 
  16. ↑ Manejo de semillas de 100 especies forestales de América Latina. CATIE, 2000, p. 109–. ISBN 978-9977-57-349-6. 
  17. ↑ Abies Guatemalensis: A Two Year Status Report. North Carolina State University, School of Forest Resources, 1985. 
  18. ↑ Bertrand de Montmollin; Wendy Strahm; Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza y de los Recursos Naturales La lista "Top 50" de especies vegetales amenazadas de las islas del Mediterráneo:. IUCN, 2007, p. 86–. ISBN 978-2-8317-0929-1. 
  19. ↑ J. Vigo. L'alta muntanya catalana : flora i vegetació. Institut d'Estudis Catalans, 2008, p. 98–. ISBN 978-84-92583-24-9. 
  20. ↑ Panayotis Dimopoulos; Ioannis P. Kokkoris Protection and Management of Species, Habitats, Ecosystems and Landscapes. MDPI, 22 abril 2021, p. 109–. ISBN 978-3-0365-0176-5. 
  21. ↑ William Ramsey McNab. A Revision of the Species of Abies. Academy, 1877, p. 695–. 
  22. ↑ Stefan Buczacki. Los mejores árboles y arbustos de hoja perenne. Ediciones AKAL, 4 juliol 2000, p. 80–. ISBN 978-84-89840-04-1. 
  23. ↑ Dr. Joe Rozencwajg,NMD. Dynamic Gemmotherapy. Beyond Gemmotherapy. Volume 1.. Lulu.com, 9 setembre 2016, p. 158–. ISBN 978-1-365-38785-2. 
  24. ↑ Joaquín María de Castellarnau y Lleopart. Estudio micrográfico del tallo del pinsapo (Abies pinsapo, Boiss.), 1881. 
  25. ↑ Anales del Instituto Botánico A.J. Cavanilles. El Instituto, 1975. 
  26. ↑ Andrej Kormut̕ák; Jenq-Chuan Yang The Genetics and Embryology of Taiwan Fir (Abies Kawakamii (Hayata) Ito). Taiwan Forestry Research Institute, 1998. 
  27. ↑ R. R. Mill; L. Banks; Christopher Brickell Proceedings of the Fourth International Conifer Conference: Conifers for the Future? : Wye College, England, 23rd-26th August, 1999. International Society for Horticultural Science, 2003. ISBN 978-90-6605-380-9. 
  28. ↑ V.P. Singh. Gymnosperm (naked seeds plant) : structure and development. Sarup & Sons, 2006, p. 71–. ISBN 978-81-7625-671-1. 
  29. ↑ Charles Sprague Sargent. Forest Flora of Japan: Notes on the Forest Flora of Japan. Houghton, Mifflin, 1894, p. 89–. 
  30. ↑ De-Yuan Hong; Stephen Blackmore The Plants of China. Cambridge University Press, 23 abril 2015, p. 453–. ISBN 978-1-107-07017-2. 
  31. ↑ Inventory. U.S. Department of Agriculture, 1929, p. 13–. 
  32. ↑ Jingyun Fang; Zhiheng Wang; Zhiyao Tang Atlas of Woody Plants in China: Distribution and Climate. Springer Science & Business Media, 15 setembre 2011, p. 8–. ISBN 978-3-642-15017-3. 
  33. ↑ C.P. Khare. Indian Medicinal Plants: An Illustrated Dictionary. Springer Science & Business Media, 22 abril 2008, p. 1–. ISBN 978-0-387-70637-5. 
  34. ↑ Claire G. Williams. Conifer Reproductive Biology. Springer Science & Business Media, 1 maig 2009, p. 7–. ISBN 978-1-4020-9602-0. 
  35. ↑ Frank G. Hawksworth; Delbert Wiens Dwarf Mistletoes. DIANE Publishing, abril 1998, p. 179–. ISBN 978-0-7881-4201-7. 
  36. ↑ Jirí Kolbek; M. Srutek; Elgene E. O. Box Forest Vegetation of Northeast Asia. Springer Science & Business Media, 14 març 2013, p. 425–. ISBN 978-94-017-0143-3. 
  37. ↑ United States. Bureau of Foreign and Domestic Commerce. World Trade in Commodities. U.S. Bureau of Foreign and Domestic Commerce, 1949, p. 38–. 
  38. ↑ Unna Chokkalingam. Learning Lessons from China's Forest Rehabilitation Efforts: National Level Review and Special Focus on Guangdong Province. CIFOR, 1 gener 2006, p. 23–. ISBN 978-979-24-4667-8. 
  39. ↑ Caidan An. Tibet China: Travel Guide. 五洲传播出版社, 2003, p. 35–. ISBN 978-7-5085-0374-5. 
  40. ↑ Geoffrey P. Chapman; Yin-Zheng Wang The Plant Life of China: Diversity and Distribution. Springer Science & Business Media, 29 juny 2013, p. 84–. ISBN 978-3-662-04838-2. 
  41. ↑ John I. Pitt. Names in Current Use in the Families Trichocomaceae, Cladoniaceae, Pinaceae, and Lemnaceae. International Association for Plant Taxonomy, 1993. ISBN 978-1-878762-44-3. 
  42. ↑ Charles de Kirwan. Les conifères indigènes et exotiques: traité pratique des arbres verts ou résineux. J. Rothschild, 1868, p. 256–. 
  43. ↑ Marc Ivo Böhning. Les Répertoires Böhning des Huiles Essentielles: Nomenclature (noms) moderne et complète pour l'aromathérapie. BoD - Books on Demand, 2 abril 2019, p. 25–. ISBN 978-2-8399-2624-9. 
  44. ↑ Canadian Journal of Forest Research. National Research Council of Canada, 2009. 
  45. ↑ World Conservation Monitoring Centre. 1997 IUCN Red List of Threatened Plants. IUCN, 1998, p. 22–. ISBN 978-2-8317-0328-2. 
  46. ↑ Oscar Sánchez. Conservación de ecosistemas templados de montaña en México. Instituto Nacional de Ecología, 2003, p. 274–. ISBN 978-968-817-610-8. 
  47. ↑ Secretaría de Turismo de Michoacán. Guía de Michoacán: El alma de México. Secretaria de Turismo de Michoacán, 28 octubre 2014, p. 21–. GGKEY:8A9PJKF8WRT. 
  48. ↑ «The Gymnosperm Database - Pseudotsuga». [Consulta: 26 febrer 2023].
  49. ↑ «The Gymnosperm Database - Picea». [Consulta: 26 febrer 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Avet&oldid=34090256»