Gran Columnata de Palmira
Lloc de Palmira Gran Columnata | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Columnata | |||
Part de | Palmira | |||
Construcció | II dC - | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura romana | |||
Material | Pedra | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Palmira (Síria) | |||
| ||||
Plànol | ||||
La Gran Columnata, nom donat pels arqueòlegs,[1] és el carrer principal de l'antiga Palmira, a Síria, i representa un important jaciment arqueològic al centre de la ciutat. Va ser la principal avinguda columnata, amb unes 750 columnes alineades a tots dos costats[2] i flanquejada per pòrtics d'una amplada de set metres;[3] amb més d'un d'un quilòmetre de llarg i 11 metres d'ample, va ser construïda a partir del segle ii dC i recorria la ciutat d'est a oest,[4][3] des de prop del temple de Baal i els «banys de Dioclecià»[5] fins al campament de Dioclecià,[3] i el temple Funerari.[6]
Està formada per tres seccions que es van construir per separat al llarg dels segles ii i iii: la més antiga és l'occidental i comença a la Porta oest, al costat del temple Funerari;[6] l'oriental s'estén des de l'Arc de Triomf, al centre de Palmira, fins a l'entrada del Temple de Baal,[7] i la secció central, l'última en ser edificada, serveix com a punt d'unió i continuïtat entre les altres dues columnates.[8]
Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1980 dins el conjunt «Lloc de Palmira»[9] i el 20 de juny de 2013 es va incloure a la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill per alertar sobre els riscos a què estava exposada a causa de la Guerra civil siriana.[10]
Columnes corínties
[modifica]Les columnes més antigues de la columnata, sobretot les de la part occidental, es van construir utilitzant la tècnica opus emplectum; estan formades per de sis a vuit seccions més petites.[6] A partir del 220 el mètode de construcció es va substituir per l'anomenada tècnica opus palmyrenum segons l'historiador Marek Baranski,[11] on les columnes només tenen tres seccions[6] i va ser empleada per les seccions central i oriental de la columnata.[11] Presentaven també motius decoratius amb estatuetes de bronze i inscripcions,[12][13] com les descobertes davant del teatre amb dedicatòries a la reina Zenòbia, del segle iii.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Grimal, Sara; Carnicer, Alonso. «Síria: un patrimoni mil·lenari en perill». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA.
- ↑ Internacional. «El ejército sirio expulsa a los yihadistas de la ciudad de Palmira». La Vanguardia. La Vanguardia Ediciones S.L.. [Consulta: 29 agost 2015].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Casule, 2008, p. 100.
- ↑ Dirven i 1999, 22.
- ↑ Veyne, 2009, p. 232.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Barański, 1995, p. 39.
- ↑ Barański, 1995, p. 43.
- ↑ 8,0 8,1 Barański, 1995, p. 45.
- ↑ «Site of Palmyra». World Heritage List. UNESCO.
- ↑ «Syria’s Six World Heritage sites placed on List of World Heritage in Danger». Media Services, World Heritage 37th Session. UNESCO.
- ↑ 11,0 11,1 Barański, 1995, p. 41.
- ↑ Butcher, 2003, p. 46.
- ↑ Barański, 1995, p. 37.
Bibliografia
[modifica]- Barański, Marek «The Great Colonade of Palmyra Reconsidered». ARAM Periodical. ARAM Society for Syro-Mesopotamian Studies, 7, 1, 1995, pàg. 37–46. DOI: 10.2143/ARAM.7.1.2002216.
- Butcher, Kevin. Roman Syria: And the Near East. Getty Publications, 2003. ISBN 9780892367153.
- Casule, Francesca. Siria. Casa Editrice Bonechi, 2008. ISBN 9788847622357.
- Dirven, Lucinda. The Palmyrenes of Dura-Europos: A Study of Religious Interaction in Roman Syria. BRILL, 1999. ISBN 9789004115897.
- Veyne, Paul. El imperio grecorromano. Ediciones AKAL, 2009. ISBN 9788446024651.