Morell xocolater
Aythya nyroca  | |
|---|---|
 Ferruginous Ducks | |
| Dades | |
| Pes | 43 g 583 g 520 g |
| Envergadura | 65 cm |
| Nombre de cries | 8,9 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 22680373 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Anseriformes |
| Família | Anatidae |
| Gènere | Aythya |
| Espècie | Aythya nyroca Gueldenst., 1770 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
L'ànec xocolater, morell xocolater (Aythya nyroca) o roget, i anedó a les Balears, és un ànec euroasiàtic capbussaire de mida mitjana.
El seu lloc de cria són aiguamolls i llacs amb un metre o més de fondària. Cria al sud i est d'Europa i el sud i oest d'Àsia. Alguns migren i hivernen més al sud i al nord d'Àfrica. Als Països Catalans és un hivernant rar (habitualment menys de deu parelles) i n'hi ha una petita població reproductora al País Valencià que es considera al límit de l'extinció, tot i que antigament havia estat un reproductor habitual al sud-est de la Península.[1][2] El 2015 una parella va criar a la reserva natural d'Utxesa després de no haver-hi hagut cap citació de reproducció coneguda a Catalunya des del 1962 (al delta de l'Ebre).[3]
Són ocells gregaris i formen grans esbarts a l'hivern de vegades barrejats amb altres ocells. Als Països Catalans els pocs hivernants acompanyen grups de morell de cap roig.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010. ISBN 978-84-96553-54-5.
- ↑ ICO. «Morell xocolater (Aythya nyroca)». SIOC: Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya.
- ↑ «Un ocell en perill d'extinció es reprodueix per primer cop en aquest segle». 3cat24.cat. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 06-06-2015. [Consulta: 6 juny 2015].
Bibliografia
[modifica]- Showler, D.A. & Davidson, P. (1999): Observations of Jerdon's Babbler Chrysomma altirostre and Rufous-vented Prinia Prinia burnesii in Punjab and North-West Frontier Provinces, Pakistan. Forktail 15: 66-76. PDF fulltext Arxivat 2011-06-10 a Wayback Machine.
- Singh, A.P. (2002): New and significant records from Dehra Dun valley, lower Garhwal Himalayas, India. Forktail 18: 151-153. PDF fulltext Arxivat 2008-07-25 a Wayback Machine.
- Vinicombe, K. E. (2000) Identification of Ferruginous Duck and its status in Britain and Ireland British Birds 93(1):4-21
- Vinicombe, K. E. (2007) ID in depth - Ferruginous Duck Birdwatch 176:24-26
