Boeing B-17 Flying Fortress
Boeing B-17E | |
Tipus | Bombarder pesant / estratègic |
---|---|
Fabricant | Boeing |
Estat | Estats Units d'Amèrica |
Primer vol | 28 de juliol de 1935 |
Dimensions | 5,8 () × 22,8 () m |
Sostre de vol | 10.850 metres |
En servei | abril de 1938 - 1968 de la Força Aèria Brasilera |
Ús | atac aeri |
Operador/s | |
Producció | 1936–1945 |
Construïts | 12.731[1] |
Cost unitari | 238.329 dòlars americans[2] |
El Boeing B-17 va ser un bombarder estratègic utilitzat per les forces armades dels Estats Units d'Amèrica i d'altres països aliats durant la Segona Guerra Mundial. El B-17 va ser àmpliament utilitzat per l'USAAF en les missions de bombardeig diürn contra Alemanya.
Desenvolupament
[modifica]Orígens
[modifica]El 8 d'agost de 1934, l'Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica (USAAC) va fer pública una proposta d'un bombarder multi-motor per substituir el Martin B-10. L'Air Corps buscava un bombarder capaç de reforçar les bases llunyanes de Hawaii, Panamà i Alaska.[3] Es requeria que el disseny fos capaç de transportar una "càrrega útil de bombes" a una altura de 10.000 peus (3.048 m) amb una autonomia de 10 hores de vol. A més calia una velocitat punta almenys 200 milles/h (322 km/h).[4] També volien, però no exigien, un abast de 2.000 milles (uns 3.200 km) i una velocitat punta de 250 milles/h (402 km/h).
Es presentaren tres models: el prototip del B-17 de Boeing, el Douglas DB-1 i el Martin Model 146. L'avaluació comparativa es va realitzar a l'aeròdrom de Wright Field a Dayton, Ohio.
El prototip del B-17, anomenat Model 299, va ser dissenyat per un equip d'enginyers lideratper E. Gifford Emery i Edward Curtis Wells i es va finançar amb recursos propis de Boeing.[5] Combinava elements del bombarder experimental XB-15 i l'avió de transport Boeing 247. L'armament del B-17's consistia en 4.800 lliures de bombes (2.180 kg) en dues fileres disposades darrere la cabina de vol. Inicialment l'armament defensiu estava format per 5 metralladores de calibre 7,62 mm (0,30 polzades). La planta motriu estava formada per 4 motors radials Pratt & Whitney R-1690 "Hornet" cadascun produint 750 CV a 7000 peus.[6]
Especificacions (B-17G)
[modifica]
Dades de The Encyclopedia of World Aircraft[7]
Característiques generals
- Tripulació: 10:Pilot, copilot, navegador, bombarder/artiller de proa, enginyer de vol/artiller de la torreta superior, operador de ràdio, 2 artillers laterals, artiller de la torreta ventral i artiller de cua.
- Longitud: 22,66 m
- Envergadura: 31,62 m
- Alçada: 5,82 m
- Superfície de l'ala 131,92 m²
- Perfil: NACA 0018 / NACA 0010
- Relació d'aspecte: 7,57
- Pes buit: 16.391 kg
- Pes carregat: 24.500 kg
- Pes màxim d'enlairament: 29.700 kg
- Motors: 4× motor radial amb turbo Wright R-1820-97 "Cyclone", 1.200 CV cada un
Rendiment
- Velocitat màxima: 249 nusos(462 km/h)
- Velocitat de creuer: 158 nusos (293 km/h)
- Abast: 1.738 milles nàutiques, 3,219 km amb 2.700 kg de bombes
- Sostre de servei: 10.850 m
- Ràtio d'ascens: 4,6 m/s
- Càrrega alar: 185,7 kg/m²
- Potència/pes: 150 W/kg
Armament
- Metralladores: 13 metralladores de calibre 12,7 mm M2 Browning en 8 torretes: frontal, ventral, dorsal, dorsal posterior, de cua i 2 laterals
- Bombes:
- Missions de curt abast (<640 km): 3.600 kg
- Missions de llarg abast (≈1.290 km): 2.000 kg
- Càrrega màxima: 7.800 kg
Vídeo
[modifica]- B-17 Flying Fortress Bombing Mission a military.com
Referències
[modifica]Notes:
Bibliografia:
- Bowers, Peter M. Fortress in the Sky. Granada Hills, California: Sentry Books Inc., 1976. ISBN 0-913194-04-2.
- Donald, David. "Boeing Model 299 (B-17 Flying Fortress)." The Encyclopedia of World Aircraft. Etobicoke, Ontario, Canada: Prospero Books, 1997. ISBN 1-85605-375-X.
- Tate, Dr. James P. The Army and its Air Corps: Army Policy toward Aviation 1919–1941. Maxwell Air Force Base, Alabama: Air University Press, 1998. ISBN 1-4289-1257-6.
- Yenne, Bill. B-17 at War. St. Paul, Minnesota: Zenith Imprint, 2006. ISBN 0-7603-2522-7.