Joan XXIII de Pisa
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1370  Nàpols (Itàlia) | ||
| Mort | 22 desembre 1419 (48/49 anys) Florència (Itàlia) | ||
| Sepultura | Florència | ||
| Antipapa | |||
| 1410 – 1415 ← Alexandre V | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Formació | Universitat de Bolonya | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sacerdot catòlic (1410 (Gregorià)–) | ||
| Consagració | Jean Allarmet de Brogny | ||
| Participà en | |||
| 5 novembre 1414 | Concili de Constança |
||
.svg) | |||
 | |||
Joan XXIII (Nàpols, 1370 - Florència, 1419), antipapa de l'Església Catòlica entre el 1410 i el 1415.
Nascut com Baldassare Cossa, va ser senyor de Bolònia des del 1403[1] i el 1404 va comprar Faenza a Astorre Manfredi, que mantenia una llarga guerra amb Alberico da Barbiano per 25.000 florins.[2] Va ser escollit Papa el 1410 pel Concili de Pisa. Aliat amb Lluís II de Provença tornà a Roma i prengué possessió de la seu del Vaticà i derrotaren Ladislau I de Nàpols a la batalla de Roccasecca el 1411,[3] però aquest va tenir temps per reagrupar-se i el 12 de juliol Lluís va tornar a Roma, però el 3 d'agost la manca de diners i el descontentament dels seus líders el van obligar a tornar definitivament a la Provença. Ladislau va aprofitar el desordre a Itàlia per ampliar el seu regne, apropiant-se dels Estats Pontificis atacant el 1413 fent fugir Joan XXIII i els seus cardenals hagueren de fugir de Roma[4] a Florència, on demanà la protecció de l'emperador Segimon (1410-1437), qui era al nord d'Itàlia mirant de convocar un concili que posés fi al Cisma d'Occident. El 30 d'octubre del 1413, l'emperador Segimon convidà Benet XIII, Gregori XII, Joan XXIII i tota la Cristiandat al Concili General de Constança, convocat per a l'1 de novembre del 1414. Excomunicat en el Concili de Constança el 1415, va ser nomenat bisbe de Frascati per Martí V, i el 1416 perdé la senyoria de Bolonia, per una revolta que la posà en mans d'Anton Galeazzo Bentivoglio.[1] Mort el 1419, està enterrat a Florència, dins del Baptisteri, en un monument fúnebre obra de Donatello i de Michelozzo.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Giovanni. «Cronaca di Bologna: 1443-1452». Costa, 2000. [Consulta: 16 gener 2022].
- ↑ Vanzon, Carlo Antonio. Dizionario universale della lingua italiana, ed insieme di geografia ... mitologia (en italià), 1841, p. 114.
- ↑ Carafa, Giovanni Battista. Dell'historie del Regno di Napoli (en italià), 1572, p. 158.
- ↑ Creighton, Mandell. The great schism. The Council of Constance, 1378-1418 (en anglès). 1882: Houghton, Mifflin & Company, p. 249.
| Precedit per: Alexandre V |
Antipapa Papa de la línia de Pisa 1410-1415 |
Succeït per: Darrer cismàtic |
| Papes del Cisma d'Occident |
|---|
 |
