Bambouk
| Tipus | regió històrica  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
El Bambouk o Bambuk[1] és una regió històrica d'Àfrica de l'oest, compresa entre dos afluents del riu Sénégal, el Falémé a l'oest i el Bafing a l'est. El seu territori es troba avui a cavall entre el Senegal i la part occidental de Mali, principalment en el cercle de Kéniéba (regió de Kayes).[2]
Els seus recursos en or – reals o sobrestimats – van establir la seva notorietat des de l'edat mitjana, en principi en el món àrab, a continuació a Europa:[3] s'hi veia el « Perú de l'Àfrica ».[4]
Història
[modifica]
Al segle xii, el geògraf àrab Al-Idrissi representa aquesta regió com una illa de 300 milles de llarg i 150 milles d'amplària – una descripció prou pertinent, si es prenen en compte els dos rius i la superfície efectiva del territori.[5][2]
Els Portuguesos van arribar al Bambouk l'any 1550, però foren delmats per la malaltia, les rivalitats al voltant de les mines d'or i l'hostilitat de la població local.[2]
El Bambouk és una regió muntanyosa, amb petits pobles dispersos, principalment poblats de mandings. Els esclaus fugitius hi trobaven sovint refugi. Aquestes comunitats eren relativament autònomes, tot i que s'unien de vegades per lluitar contra les incursions d'estats veïns més centralitzats, com els regnes de Bundu o de Khasso.[6]
Els negociants francesos arribaren a partir del segle xviii, però no s'hi van establir-se de manera duradora. El 1714, sota la impulsió d'André Brue, la Companyia del Sénégal va construir el fort de Sant-Pierre sobre la riba esquerra del riu Falémé. El 1724 els francesos van instal·lar dos factories, una prop de les mines d'or de Tambaoura. Però les temptatives per explotar els jaciments es van saldar en fracassos successius. Les factories foren abandonades l'any 1732 i el fort l'any 1759. Els francesos van fer noves temptatives al començament del segle xix. La Societat de Galam va establir una factoria al riu Falémé l'any 1824, però hi va renunciar el 1841. Uns anys més tard Faidherbe, governador del Senegal, va organitzar una expedició al Bambouk l'any 1858-1860, que va suposar un nou fracàs.[2][6] Per un tractat de pau de 1887 signat per Gallieni, « els caps del Bambouk van reconèixer que el seu país és part del Sudan francès i fou posat sota el protectorat de la República Francesa ».[7]
Des de la independència, el Bambouk és compartit entre el Senegal i Mali.[6]
Notes i referències
[modifica]- ↑ OEn francès també apareix com Bambouc, Bambougou, Bambuhu
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 (anglès) Pascal James Imperato et Gavin H. Imperato, « Bambouk », in Historical dictionary of Mali, Scarecrow Press, Lanham, Md., 2008 (4a éd.), p. 34 ISBN 9780810856035
- ↑ (anglès) Philip D. Curtin, « The Lure of Bambuk Gold », in The Journal of African History, vol. 14, no 4, 1973, p. 623-631
- ↑ Gaspard Théodore Mollien, Voyage dans l'intérieur de l'Afrique, aux sources de Sénégal et de la Gambie fait en 1818, Vve Courcier, 1820, p. 331
- ↑ Soit environ 480 km de long et 240 km de large.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 (anglès) Andrew F. Clark et Lucie Colvin Phillips, « Bambuk », in Historical Dictionary of Senegal, The Scarecrow Press, Metuchen (N. J.) et Londres, 1994 (2a éd.), p. 72-73
- ↑ Recueil des traités de la France, vol. 17, A. Durand, 1891, p. 314
Bibliografia
[modifica]- Henri Brunschwig, « Le docteur Colin, l'or du Bambouk et la "colonisation moderne" », in Cahiers d'études africaines (Paris), 1975, XV-2, p. 166-188, lire en ligne
- (anglès) Philip D. Curtin, « The Lure of Bambuk Gold », in The Journal of African History, vol. 14, no 4, 1973, p. 623-631
- J. Fieux, Sénégambie et Soudan. Gisements aurifères de Bondou, du Bambouk et du Khasso, Chemin de fer de Médine au Littoral par le Djoloff et le Terlo, Bordeaux, 1880
- Jean Girard, L'Or du Bambouk : du royaume de Gabou à la Casamance une dynamique de civilisation ouest-africaine, Genève, Georg, 1992, 347 p.
- Xavier Guillard, Commerce et production de l'or du Bambouk, XVIIe et XVIIIe siècles d'après les sources françaises, Paris, Université de Paris I, 1982, 193 p. (Mémoire de Maîtrise)
- Ernest Noirot, À travers le Fouta-Diallon et le Bambouc (Soudan occidental) : souvenirs de voyage, M. Dreyfous, Paris, 1885, 360 p. + pl., lire en ligne
- Paul-Jean de L'Orza de Mont-Orso de Reichenberg, Souvenirs de mission : de Kayes au Bambouk, J. Girieud, Bibliothèque du Marsouin, Rouen, 1902, 60 p.
- Anne Raffenel, Voyage dans l'Afrique occidentale : comprenant l'exploration du Sénégal depuis Saint-Louis jusqu'à la Falémé, au-delà de Bakel ; de la Falémé depuis son embouchure jusqu'à Sansandig ; des mines d'or de Kéniéba dans le Bambouk ; des pays de Galam, Bondou et Woolli ; et de la Gambie depuis Baracounda jusqu'à l'Océan ; exécuté, en 1843 et 1844, par une commission composée de MM. Huard-Bessinières, Jamin, Raffenel, Peyre-Ferry et Pottin-Patterson, rédigé et mis en ordre par Anne Raffenel, A. Bertrand, Paris, 1846, VII-512 p.