Vés al contingut

Bandera de Palestina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Bandera palestina)
Infotaula de banderaBandera de Palestina
Detalls
Tipusbandera nacional Modifica el valor a Wikidata
Subjectes representatscamper i triangle Modifica el valor a Wikidata
Adoptat perOrganització per a l'Alliberament de Palestina, Autoritat Nacional Palestina i Estat de Palestina Modifica el valor a Wikidata
Adoptat15 novembre 1988 Modifica el valor a Wikidata
Colorsnegre, blanc, verd i roig Modifica el valor a Wikidata

La bandera de Palestina (àrab: علم فلسطين, ʿalam Falasṭīn) apareix regulada en un decret de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina aprovat l'1 de desembre de 1964. Està basada i és molt semblant, només la col·locació dels colors les diferencia, a la senyera de la Rebel·lió Àrab que va dissenyar Sharif Hussein en 1916.

La bandera palestina està composta per tres franges horitzontals de la mateixa grandària (negre, blanc i verd), unides amb un triangle vermell situat en la vora més pròxima al masteler. Els colors de les franges horitzontals simbolitzen al califat dels abbàssides, al Califat de la dinastia omeia i al Califat Fatimita. El triangle vermell representa la dinastia haixemita que va participar en la Rebel·lió Àrab.

Els palestins van tornar a utilitzar la bandera de la Rebel·lió Àrab a partir de la Conferència Palestina celebrada a Gaza el 1948. L'Organització per a l'Alliberament de Palestina va declarar aquesta bandera com a símbol dels palestins el 1964 durant la celebració Conferència Palestina de Jerusalem. El 15 de novembre de 1988, va ser definida per l'Organització per a l'Alliberament de Palestina com a senyera de l'Estat de Palestina.[1][2]

El 13 de Desembre del 2011 es va ondejar per primera vegada a la UNESCO per compte de l'admissió de Palestina com a membre de l'organització.[3][4][5]

Història

[modifica]

La bandera va ser adoptada el 1948 per l'Alt Comitè Àrab durant la proclamació del Govern a Gaza sobre "tota Palestina".

Una resolució del 10 de Setembre del 2015 de les Nacions Unides autoritza les banderes dels estats no membres, però els observadors a surar davant de la seu de la institució. Com a resultat d'aquesta resolució (119 si, 8 en contra i 45 abstencions), les banderes dels estats observadors (a part de Palestina, l'únic altre estat observador és el Vaticà[6] però qui no es va unir a aquesta sol·licitud)[7] s'incrementarà com a resultat de les banderes dels estats membres[6] (aquestes estan ordenades per ordre alfabètic).

Descripció

[modifica]

Consta de tres ratlles acolorides referents als colors de les tres dinasties dels califes islàmics: els abbàssides (negre), els omeies (blanc) i els fatímids (verd) i un triangle vermell que fa referència a la dinastia dels haszides. Els colors que s'utilitzen són panàrabs. El patró fou manllevat de la bandera àrab de la revolta de 1916, canviant només la disposició dels colors.[8] Les banderes de Jordània i el Sàhara Occidental són gairebé idèntiques.

Bandera històrica

[modifica]
Bandera del Mandat Britànic de Palestina 1927-1948

La Palestina sota mandat britànic prové de la conferència de San Remo, on els vencedors de la Primera Guerra Mundial van compartir les províncies àrabs de l'Imperi Otomà. La Societat de les Nacions (SDN) confia als britànics el territori que cobreix tant Jordània com Palestina.

La bandera d'aquest territori estava composta per l'Enseny Vermell flanquejat per un disc blanc on s'esmentava el nom Palestina a la capital.[9] Igual que les dependències del Regne Unit, Union Jack es va utilitzar oficialment en edificis oficials.

Origen

[modifica]
Bandera palestina sobre el cinema Alhambra, Jaffa, 1937

La bandera utilitzada pels nacionalistes àrabs palestins a la primera meitat del segle XX és la bandera de la Revolta àrab del 1916. Els orígens de la bandera són objecte de disputa i mitologia. En una versió, els nacionalistes àrabs van triar el Club Literari a Istanbul a 1909 a partir de les paraules del poeta àrab del segle xiii, Safi al-Din al-Hili:

Pregunteu les altes aspiracions que pugen

Prenem testimoni de les espases, hem perdut l'esperança

Som una banda, l'honor s'atura la nostra ànima

Començar amb mal, els que no ens faran mal

Els blancs són les nostres accions, els negres són les nostres batalles,

Els verds són els nostres camps, el vermell són les nostres espases.

Una altra versió acredita la Young Arab Society, que es va constituir a París el 1911. Una altra versió és que la bandera va ser dissenyada per Sir Mark Sykes de la Foreign Office britànica. Independentment de la història correcta, Sharif Hussein va utilitzar la bandera fins a més tard el 1917 i es va convertir ràpidament en la bandera del moviment nacional àrab a Mashriq.[10]

El 18 d'octubre de 1948, es va adoptar la bandera de la Revolta àrab. L'Organització d'Alliberament de Palestina (OLP) va adoptar oficialment una versió modificada (canviant l'ordre de ratlles) el 1964. El 15 de novembre de 1988 l'OLP va adoptar la bandera com a bandera de l'Estat de Palestina.

Sobre el terreny, la bandera es va utilitzar àmpliament des dels acords d'Oslo, amb l'establiment de l'Autoritat Palestina el 1993. Avui la bandera està volada àmpliament pels palestins i els seus partidaris.[11][12][13]

Prohibició

[modifica]

El 1967, immediatament després de la Guerra dels Sis Dies, l'Estat d'Israel va prohibir la bandera palestina a la franja de Gaza i Cisjordània ocupada. Una llei del 1980 que prohibia les obres d'art de “importància política” va prohibir les obres d'art compostes dels seus quatre colors, i els palestins van ser arrestats per mostrar aquesta obra d'art.[14][15][16]

Des de la signatura dels Acords de Pau d'Oslo el 1993, la prohibició s'ha suprimit.

La bandera és regularment confiscada per la policia israeliana.[17]

Banderes històriques

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Gras Miravet, Dunia «En el nombre del padre: Volverse Palestina. Volvernos otros, de Lina Meruane, versiones de una obra en marcha.». Revista Letral, 0, 22, 31-07-2019. DOI: 10.30827/rl.v0i22.8855. ISSN: 1989-3302.
  2. «Bandera de Palestina / Palestinian flag». [Consulta: 3 novembre 2019].
  3. El País.com Noticia La bandera de Palestina yá ondea na Unesco[Enllaç no actiu]
  4. «El martes se izará la bandera Palestina en la UNESCO». Arxivat de l'original el 2020-12-01. [Consulta: 3 novembre 2019].
  5. «Día Internacional de Solidaridad con el Pueblo Palestino, 29 de noviembre» (en castellà). [Consulta: 3 novembre 2019].
  6. 6,0 6,1 «Drapeaux à l'Onu : le Vatican se démarque de la Palestine» (en francès). [Consulta: 11 setembre 2015].
  7. «Le drapeau de la Palestine pourra flotter devant le siège de l'ONU» (en francès). [Consulta: 11 setembre 2015].
  8. Talos. «Comprar Bandera Historia de la Bandera de Palestina - Comprar-banderas.com» (en castellà), 16-07-2018. [Consulta: 3 novembre 2019].
  9. {{{títol}}} a Flags of the World (en anglès)
  10. Tamir Sorek, The orange and the ‘Cross in the Crescent’: imagining Palestine in 1929, Nations and Nationalism, Vol 10 (2004) 269-291.
  11. United Nations Security Council: The situation in the Middle East, including the Palestinian question (S/PV.5077 Arxivat 2008-06-02 a Wayback Machine.) Mr. Terje Roed-Larsen, Special Coordinator for the Middle East Peace Process and Personal Representative of the Secretary-General: "[Arafat] with the trademark kaffiyeh epitomized Palestinian identity and national aspirations, even more than the Palestinian flag or the national anthem."
  12. Flags of the World: Palestine Quote: "The Palestinian flag represents all Palestinian Arab aspirations regardless of party."
  13. AmericanDiplomacy.org: Palestinian Psychological Operations: The First Intifada Arxivat 2012-10-06 a Wayback Machine. by Jamie Efaw Quote: "An example of a common, obvious symbolism came in the form of the Palestinian flag. [...] the flag and the colors transmitted the message to all target audiences the underlying theme of the entire Intifada—Palestinian nationalism. The flag, the symbol of Palestinian nationalism, was ubiquitous in the occupied territories."
  14. Kifner, John «Ramallah Journal; A Palestinian Version of the Judgment of Solomon». The New York Times, 16-10-1993 [Consulta: 21 maig 2010].
  15. Dalrymple, William «A culture under fire». The Guardian [Londres], 02-10-2002 [Consulta: 21 maig 2010].
  16. «The watermelon makes a colourful interlude». The Age [Melbourne], 12-09-2004.
  17. Najjar, Farah. «The Palestinian flag: A target for ‘erasure’ by Israeli forces» (en anglès). [Consulta: 9 desembre 2022].

Enllaços externs

[modifica]