Banksia

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

*Banksia*
	; Banksia serrata
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Proteales
Família	Proteaceae
Gènere	Banksia ; L.f.
Tipus taxonòmic	Banksia serrata
Diversitat
	Unes 170 espècies
Nomenclatura
Epònim	Joseph Banks
Sinònims	Sirmuellera Kuntze; Isostylis (R.Br.) Spach;
Distribució

Banksia és un gènere d'angiospermes de la família de les proteàcies (Proteaceae).^[1] Inclou unes 170 espècies originàries d'Austràlia i que sovint es fa servir com plantes ornamentals.

Són característiques les seves espigues de flors i fruits en forma de pinya. Segons les espècies adopten les formes llenyoses prostrades o d'arbres de fins a 30 m d'alt. Es troben en diversos ambients des dels semiàrids als boscos plujosos, però no en els deserts australians.

Produeixen molt de nèctar, que aprofiten des de petits mamífers a ocells i insectes.

Descripció

En el gènere Banksia hi ha grans arbres com B. integrifolia (Banksia de la costa) i B. seminuda (Banksia del riu), que sovint fan 15 m d'alt i de vegades 30 m.^[2] Les Banksia que creixen en forma d'arbust normalment són erectes, però n'hi ha de prostrades amb branques que creixen per sobre o per sota del sòl.

Les fulles en són variades des d'1–1½ centímetres de llarg en B. ericifolia fins a les fulles molt grosses de B. grandis, que fan 45 cm de llarg. Moltes de les fulles són serrades, però no ho són en B. integrifolia. Es disposen normalment en espirals irregulars, però altres ho estan en verticils. Moltes espècies tenen fulles diferents quan són juvenils respecte a les fulles adultes.

La característica més prominent n'és les espigues de flors, una inflorescència allargada amb un eix llenyós cobert de flors enganxades en angles rectes. No totes les espècies de Banksia tenen grans espigues de flors, en realitat només la meitat de les espècies en tenen, per exemple el subgènere Isostylis té l'espiga reduïda a un capítol.

Les flors de Banksia normalment tenen color groc, però també n'hi ha de colors taronja, vermell, rosa i fins i tot viola.

Taxonomia i espècies

Va ser Linnaeus el Jove ( L.f.) qui va donar nom al gènere Banksia en la seva publicació de 1782 Supplementum Plantarum; ho va fer en honor del botànic anglès sir Joseph Banks, que en collí els primers espècimens el 1770, durant la primera expedició de James Cook.

A continuació hi ha una llista d'espècies de Banksia per ordre alfabètic, a data de 2007. Aquesta llista inclou totes les espècies reconegudes pel Australian Plant Name Index, i també conté totes les espècies transferides al gènere Banksia a partir del gènere Dryandra per Austin Mast i Kevin Thiele l'any 2007.

Distributció i hàbitat

Totes excepte una de les espècies de Banksia són endemismes d'Austràlia. L'excepció n'és B. dentata, que, a més del nord d'Austràlia, també es troba a Nova Guinea i Illes Aru.

La gran majoria d'espècies de Banksia es troben en terres sorrenques o amb grava, altres com B. marginata i B. spinulosa poden aparèixer també en terres més argiloses i en el cas de B. seminuda prefereix per excepció els sòls llimosos a la vora dels cursos d'aigua.

Ecologia

Les espècies del gènere Banksia són grans productores de nèctar, important font d'aliment d'insectes, ocells i petits mamífers com rosegadors, antechinus, possums i ratpenats.^[3] Molts d'aquests animals pol·linitzen les Banksia. Segons diversos estudis, els ocells i mamífers les pol·linitzen.^[4]^[5] Segons va observar Carpenter el 1978 diverses espècies de Banksia fan l'olor més forta de nit, segurament per atreure els mamífers pol·linitzadors.

Resposta al foc

Les plantes de Banksia estan adaptades de manera natural als incendis, cap a la meitat de les espècies d'aquest gènere es cremen i moren, però ràpidament es regeneren per les llavors, el foc estimula l'obertura dels fol·licles on hi ha les llavors i la germinació en el sòl. Les espècies de Banksia sobreviuen al foc a causa de la gruixuda escorça que tenen o per tenir arrels en forma de lignotúbers que emeten nous brots després del foc. Amb tot, si els incendis són molt freqüents les plantes de Banksia són eliminades.^[6]

Ús pels aborígens

Els aborígens australians del sud-oest d'Austràlia xuclaven les flors de Baksia per obtenir-ne el nèctar i amb les espigues posades en aigua en feien una beguda dolça.^[7] També dels arbres de Banksia en treien larves que es menjaven.

Referències

↑ «WFO - Banksia L.f.». [Consulta: 26 juliol 2023].
↑ Liber C «Really Big Banksias». Banksia Study Group Newsletter, 6, 2004, pàg. 4–5.
↑ Hackett DJ, Goldingay RL «Pollination of Banksia spp. by non-flying mammals in north-eastern New South Wales.». Australian Journal of Botany, 49, 2001, pàg. 637–644. DOI: 10.1071/BT00004.
↑ Wooller SJ, Wooller RD «Seed set in two sympatric banksias, Banksia attenuata and B. baxteri». Australian Journal of Botany, 49, 2001, pàg. 597–602. DOI: 10.1071/BT00084.
↑ Wooller SJ, Wooller RD «Mixed mating in Banksia media». Australian Journal of Botany, 50, 2002, pàg. 627–631. DOI: 10.1071/BT01075.
↑ Wooller SJ, Wooller RD, Brown KL «Regeneration by three species of Banksia on the south coast of Western Australia in relation to fire interval». Australian Journal of Botany, 50, 2002, pàg. 311–317. DOI: 10.1071/BT01078.
↑ Wheeler, Judy. Common Trees of the South-West Forests. Department of Conservation and Land Management, 2003. ISBN 0-7309-6961-4. OCLC 35655910.

Bibliografia

Boland, D. J. et al.. Forest Trees of Australia (Fourth edition revised and enlarged). CSIRO Publishing, Collingwood, Victoria, Australia, 1984. ISBN 0-643-05423-5. OCLC 30628509. .
Collins, Kevin; Kathy Collins and George, A. S.. Banksias. Melbourne: Bloomings Books Pty Ltd, 2008. ISBN 9781876473686.
George, A. S. «The Genus Banksia». Nuytsia, 3, 3, 1981, pàg. 239–473.
George, A. S.. «Banksia». A: Wilson, Annette (ed.). Flora of Australia: Volume 17B: Proteaceae 3: Hakea to Dryandra. CSIRO Publishing / Australian Biological Resources Study, 1999, p. 175–251. ISBN 0-643-06454-0.
Harden, Gwen. «Banksia». A: Harden, Gwen (ed). Flora of New South Wales: Volume 2 (Revised Edition). New South Wales University Press, Kensington, 2002, p. 82–86. ISBN 0-86840-156-0.
Plantilla:The Banksia Atlas
Thiele, Kevin and Ladiges, Pauline Y. «A Cladistic Analysis of Banksia (Proteaceae)». Australian Systematic Botany, 9, 1996, pàg. 661–733. DOI: 10.1071/SB9960661.
The Banksia Book, Alex George, Kangaroo Press
Mast, Austin and Kevin Thiele «The transfer of Dryandra R.Br. to Banksia L.f. (Proteaceae)». Australian Systematic Botany, vol. 20, 1, 2007, pàg. 63–71. DOI: 10.1071/SB06016.
APNI

Enllaços externs

«Banksia L.f.» (en anglès). FloraBase. Departament de Medi Ambient i Conservació, Govern d'Austràlia Occidental.
The Banksia Page Arxivat 2008-03-10 a Wayback Machine. of ASGAP.
Banksia Study Group Arxivat 2008-03-16 a Wayback Machine. of ASGAP.
Banksia Farm, Private collection of all Banksia Species, Mount Barker, Western Australia.

Vegeu també

Banksia aquilonia.

[1] «WFO - Banksia L.f.». [Consulta: 26 juliol 2023].

[2] Liber C «Really Big Banksias». Banksia Study Group Newsletter, 6, 2004, pàg. 4–5.

[3] Hackett DJ, Goldingay RL «Pollination of Banksia spp. by non-flying mammals in north-eastern New South Wales.». Australian Journal of Botany, 49, 2001, pàg. 637–644. DOI: 10.1071/BT00004.

[4] Wooller SJ, Wooller RD «Seed set in two sympatric banksias, Banksia attenuata and B. baxteri». Australian Journal of Botany, 49, 2001, pàg. 597–602. DOI: 10.1071/BT00084.

[5] Wooller SJ, Wooller RD «Mixed mating in Banksia media». Australian Journal of Botany, 50, 2002, pàg. 627–631. DOI: 10.1071/BT01075.

[6] Wooller SJ, Wooller RD, Brown KL «Regeneration by three species of Banksia on the south coast of Western Australia in relation to fire interval». Australian Journal of Botany, 50, 2002, pàg. 311–317. DOI: 10.1071/BT01078.

[Wheeler_2003-7] Wheeler, Judy. Common Trees of the South-West Forests. Department of Conservation and Land Management, 2003. ISBN 0-7309-6961-4. OCLC 35655910.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]