Baronia de Llagostera
La Baronia de Llagostera fou una jurisdicció senyorial erigida el 1375 sobre la senyoria, el lloc i el castell de Llagostera (Gironès) a favor de Gastó de Montcada i de Luna, que comprenia els castells de Malavella, Montagut i Cassà, la vila de Caldes de Malavella i les viles i llocs de Franciac, Santa Seclina, Caulers, Tossa i Lloret.[1]
La senyoria de Llagostera havia estat concedida el 1288, pel rei Alfons II, al vescomte Dalmau (VI) de Rocabertí. El 1323, per mort del fill d'aquest, Guerau de Rocabertí, retornà a la corona, i el 1324 fou donada, per Jaume II,[1] a l'avi del primer baró, Ot de Montcada i de Pinós, senyor de la baronia d'Aitona, segurament per a compensar el dot de l'última muller del rei, Elisenda de Montcada, germana d'Ot. La cessió de Llagostera va anar seguida, a inicis del 1326, de la dels castells de Caldes de Malavella i Cassà al mateix senyor, Ot de Montcada.[2]
Pere III el 1375 va erigir la baronia de Llagostera formada pels dominis gironins dels Montcada –els castells de Llagostera i Malavella, la vila de Caldes, els llocs de Franciac, Santa Seclina i Caulès i els drets jurisdiccionals sobre Tossa i Lloret.[2]
Passà als Cruïlles i, enmig d'una sèrie de plets, als Rocabertí-Tagamanent, als Vilarig i als Cruïlles de Castellfollit, alhora que els Montcada, marquesos d'Aitona, i llurs successors els ducs de Medinaceli també s'intitularen barons de Llagostera,[1] fins que l'any 1865 Lluís Tomàs Fernández de Córdova va vendre les seves propietats a Llagostera.[2]
Senyors de Llagostera
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Baronia de Llagostera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Mallorquí, Elvis. «Els termes de Llagostera:L'ordenació del paisatge i de la societat tradicionals». [Consulta: 6 març 2015].