Vés al contingut

Baronia de l'Albi

(S'ha redirigit des de: Baró de l'Albi)
Infotaula de títol nobiliariBaronia de l'Albi
Tipusbaronia Modifica el valor a Wikidata
Primer titularSibil·la Pere d'Albi
ReiPere III d'Aragó
Data1342
Actual titularCarles de Montoliu i Heyndrickx
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Coordenades41° 25′ 25″ N, 0° 56′ 10″ E / 41.42357°N,0.93616°E / 41.42357; 0.93616
Castell de Montsonís, propietat de l'actual baró de l'Albi
≪Sant Jordi matant el drac≫, pintura de Bernat Martorell, realitzada per encàrrec de Francesc de Rocabruna, XXVIII baró de l'Albi.

La baronia de l'Albi és un títol nobiliari de la Corona d'Aragó, creat l'any 1342 pel rei Pere III d'Aragó, a favor de Sibil·la Pere d'Albi, amb jurisdicció senyorial que s'estenia sobre el castell i la vila de l'Albi, a la comarca catalana de les Garrigues.[1]

El títol va passar a la Casa de Centelles i, a mitjan segle xiv, a la Casa de Mur. D'aquesta casa va destacar el baró Acard de Mur i Alemany de Cervelló, capità general del Regne de Sardenya en 1413. En 1444, el títol va passar a la Casa de Cardona, quan la neta i hereva d'Acard de Mur, Elfa de Perellós, va casar amb Hug de Cardona i de Centelles, baró de Bellpuig. Durant la Guerra Civil Catalana (1462–1472), el rei Joan II d'Aragó li confisca a Hug de Cardona i de Perellós la baronia de Bellpuig, però aconseguí mantenir la baronia d'Albi, la qual passaria als seus descendents: els Erill, Desplà i Cartellà.[2]

El títol va ser confirmat el 21 d'octubre del 1755 per Ferran VI, a benefici de Francesc Galcerán de Cartellà-Sabastida-Ardena i Fonts, baró de Falgons, de Granollers, de Rocacorba i de Cervià, del que passà als seus descendents per línia femenina: els Rocabruna i Montoliu.[1] Des del 2022, l'actual titular és Carles de Montoliu i Heyndrickx, XXXIII baró de l'Albi.[3]

Armes

[modifica]

«Escut partit: 1r, en camp d'or, un arbre sobre un promontori, de sinople; 2n, en camp d'or, dos pals, de gules.»

Barons de l'Albi

[modifica]
Titular Període
Creat el 1342 per Pere III d'Aragó.[4]
I Sibil·la Pere d'Albi 1342-1348
II Ramon Pere de l'Albi 1348-1359
III Elionor Pere de l'Albi 1359-1395
IV Lluís de Mur 1395-c.1408
V Acard de Mur i de Cervelló c.1408-1415
VI Violant-Lluïsa de Mur i de Cardona 1415-1467
VII Elfa de Perellós i de Mur 1467-1495
VIII Hug de Cardona-Anglesola i de Perellós 1495-1511
IX Joana de Cardona i de Ballester 1511-1566
X Pere d'Erill i de Cardona 1566-1589
XI Hug d'Erill-Cardona i de Ferrer 1589-1606
XII Maria d'Erill-Cardona i de Ferrer 1606-1633
XIII Ramon d'Erill-Desplà i d'Erill-Cardona 1633-1651
XIV Jaume d'Erill-Desplà i d'Erill-Cardona 1651-1662
XV Francesca d'Erill-Desplà i d'Erill-Cardona[5] 1662-1672
XVI Maria de Cartellà i d'Erill_Dsplà[6] 1672-1674
XVII Josep Galceran Sabastida-Ardena i de Cartellà[7] 1674-1724
XVIII Francesc de Cartellà-Sabastida-Ardena i Fons[8] 1724 (ratificat el 1755)-1763
XIX Josep-Galceran de Cartellà-Sabastida-Ardena i de Casteràs[9] 1763-1823
XX Maria Josepa de Cartellà-Sabastida-Ardena i de Sentmenat[10] 1823-1835
XXI Pere d'Alcàntara de Rocabruna i de Cartellà-Sabastida-Ardena[cal citació] 1835-1850
XXII Francesc de Sales de Rocabruna i Jordà[11] 1850-1874
XXIII Josepa de Rocabruna i Jordà[12] 1874-1890
XXIV Marià de Montoliu i de Rocabruna[13] 1890-1930
XXV Carles de Montoliu i de Duran 1930-1976
XXVI Carles de Montoliu i Carrasco 1978-2021
XXXIII Carles de Montoliu i Heyndrickx 2022-

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]