Llop (peix)
Barbatula quignardi  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 135541 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Cypriniformes |
| Família | Balitoridae |
| Gènere | Barbatula |
| Espècie | Barbatula quignardi (Bacescu-Mester, 1967)[1][2][3] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El llop (Barbatula quignardi) és una espècie de peix de la família dels balitòrids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia
[modifica]- No depassa els 21 cm de llargada màxima i els 200 g de pes.
- Cos allargat, cilíndric i amb l'àrea caudal quelcom comprimida.
- Cap allargat i amb la boca ínfera, la qual presenta 3 parells de barbetes sensorials a la mandíbula superior (dos parells sobresortint cap endavant i l'altre lateralment).
- Dors i flancs bruns, amb matisos groguencs o vermellosos i amb taques fosques irregularment distribuïdes pel cos i les aletes. Ventre de color groguenc. El llom, entre el clatell i l'aleta dorsal presenta entre 2 i 4 taques fosques irregulars.
- Escates diminutes, gairebé imperceptibles.
- Línia lateral prou visible.
- Aleta caudal truncada, lleugerament dentada i amb franges fosques verticals.
- L'origen de l'aleta dorsal es troba per sobre o lleugerament per davant de l'origen de la pelviana.
- Presenta dimorfisme sexual: els mascles presenten les aletes pectorals més allargades i tubercles nupcials durant l'època reproductiva.[4][5][6][7]
Reproducció
[modifica]Té lloc entre l'abril i el juny i la posta (d'entre 700 i 5.000 ous) es realitza en el fons o entre la vegetació submergida. La maduresa sexual arriba als 2-3 anys (quan assoleix 40 mm de llargària).[8][6][7]
Alimentació
[modifica]Menja preferentment invertebrats (larves i nimfes de quironòmids, efemeròpters o ostracodes) i detritus.[6]
Hàbitat i distribució geogràfica
[modifica]És un peix d'aigua dolça, demersal, d'hàbits crepuscular-nocturns i de clima temperat, el qual viu als trams mitjans dels rius d'aigües clares i amb substrat de grava, pedregosos o sorrencs d'Andorra, França (conques dels rius Ador i Garona a l'Atlàntic i des de la conca del riu Lez fins a la del Tec a la Mediterrània) i l'Estat espanyol (conca del riu Ebre[9] i des del riu Bidasoa fins al Nerbion). Ha estat introduït a les conques dels rius Duero, Ter i d'altres de Catalunya.[5][10][8][11][6]
Estat de conservació
[modifica]La introducció d'espècies exòtiques a la península Ibèrica (com ara, el peix sol -Lepomis gibbosus-, el peix gat negre -Ameiurus melas-, el silur -Silurus glanis-, la perca americana -Micropterus salmoides-, el lluç de riu -Esox lucius-, la lucioperca -Sander lucioperca- i diverses espècies de ciprínids) és una de les principals causes del declivi d'aquesta espècie. A més, el seu hàbitat es deteriora per les infraestructures hidràuliques projectades en la seua àrea de distribució (la qual ocupa menys de 200 km², tot i que les diferents poblacions no es troben severament fragmentades). Està catalogada d'"interès especial" en el registre de la Fauna Silvestre de Vertebrats de Navarra (Ordre Foral 0209/1995, del 13 de febrer) i en l'annex del Catàleg d'Espècies Amenaçades d'Aragó (Decret 49/1995 del 28 de març).[12]
Observacions
[modifica]És inofensiu per als humans[5] i la seva longevitat és de 7 anys.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Linck H. F., 1790. Versuch einer Eintheilung der Fische nach den Zähnen. Mag. Neueste Phys. Naturgesch. v. 6 (núm. 3). 28-38.
- ↑ Bacescu-Mester, L., 1967. Contribution to the study of the genus Noemacheilus (Pisces - Cobitidae). Travaux du Museum d'Histoire Naturelle 'Grigore Antipa', v. 7: 357-370.
- ↑ 3,0 3,1 Catalogue of Life (anglès)
- ↑ Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007. Handbook of European freshwater fishes. Publications Kottelat, Cornol, Suïssa. 646 p.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 FishBase (anglès)
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 ID-TAX[Enllaç no actiu] (castellà)
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Direcció General del Medi Natural, 2010. Guia del pescador de riu. Arxivat 2012-04-13 a Wayback Machine. (català)
- ↑ 8,0 8,1 UICN (anglès)
- ↑ Estudios censales de peces de los embalses de Ortigosa, Mansilla y El Cortijo de la Cuenca del Ebro para la futura incorporación de este bioindicador a la evaluación del potencial ecológico Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ GBIF (anglès)
- ↑ Fauna Europaea Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Viciopesca (castellà)
