Bardaï (Txad)
| Tipus | ciutat  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Txad | |||
| Regions | Regió de Tibesti | |||
| Capital de | ||||
Bardaï (en àrab برداي, Bardāy) és una petita ciutat i oasi a l'extrem nord del Txad. És la principal ciutat de la regió de Tibesti, que va ser format en 2008 a partir del Departament de Tibesti de l'antiga regió de Bourkou-Ennedi-Tibesti.
S'hi parla la llengua tedaga, mentre que llengua dazaga n'és la llengua secundària.[1] La ciutat es comunicada amb l'exterior per l'aeroport de Zougra. L'equip de futbol local és el club de futbol General Sal.
Història
[modifica]El primer europeu que va parlar de Bardaï fou l'explorador alemany Gustav Nachtigal. Va arribar a Bardaï el 8 d'agost de 1869,[2] però va haver de fugir els dies 3 i 4 de setembre degut a l'actitud hostil de la població local tubu. La ciutat va ser envaïda pels turcs al voltant de 1908; cap a l'any 1911 hi tenien una guarnició de 60 homes i sis canons.[3]
Bardaï va cridar l'atenció internacional en 1974, quan un grup rebel, dirigit per Hissène Habré, va atacar la ciutat i va capturar-hi una arqueòloga francesa, Françoise Claustre, i altres dos ciutadans europeus.[4] Els rebels van establir aquí una estació de ràdio antifrancesa durant la guerra civil, que es va conèixer com la Veu de l'Alliberament del Txad, o Ràdio Bardaï.[5][6]A principis del decenni de 1980, s'hi va establir, amb el suport militar libi, un govern d'oposició dirigit per Goukouni Oueddei.[7] Al desembre de 1986, les forces de Habré van atacar els libis a Bardaï.[8]
Demografia
[modifica]| Població[9] | |
|---|---|
| 1993 | 1 074 |
| 2009 | 2 854 |
Referències
[modifica]- ↑ Frawley, William J. International Encyclopedia of Linguistics. Oxford University Press, 1 maig 2003, p. 492. ISBN 978-0-19-513977-8.
- ↑ Fisher, Humphrey J. Slavery in the History of Muslim Black Africa. C. Hurst & Co. Publishers, gener 2001, p. 344. ISBN 978-1-85065-524-4.
- ↑ Wright, John L. Libya, Chad and the Central Sahara. C. Hurst & Co. Publishers, 1989, p. 118. ISBN 978-1-85065-050-8.
- ↑ Hanhimäki, Jussi M. An International History of Terrorism: Western and Non-Western Experiences. Routledge, 17 gener 2013, p. 200. ISBN 978-1-136-20279-7.
- ↑ Toïngar, Ésaïe. A Teenager in the Chad Civil War: A Memoir of Survival, 1982-1986. McFarland, 1 gener 2006, p. 20. ISBN 978-0-7864-2403-0.
- ↑ West Africa. Afrimedia International, 1983, p. 170.
- ↑ The History of Western Africa. The Rosen Publishing Group, 15 gener 2011, p. 105. ISBN 978-1-61530-399-1.
- ↑ Arnold, Guy. The A to Z of Civil Wars in Africa. Scarecrow Press, 15 setembre 2009, p. 84. ISBN 978-0-8108-6885-4.
- ↑ «City Population - Population Statistics in Maps and Charts for Cities, Agglomerations and Administrative Divisions of all Countries of the World». [Consulta: 18 juliol 2020].