Can Barnils
Can Barnils | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Masia | |||
Construcció | segle XIX | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | neoclassicisme | |||
Altitud | 821 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Sant Quirze Safaja (Moianès) | |||
Localització | Dalt la Serra | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 29482 | |||
Can Barnils és una masia del municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Gran casal de planta rectangular amb teulada a doble vessant.[1]
La façana és arrebossada i amb esgrafiats de tons rosats. Pedres angulars a les cantonades, finestres amb llindes de pedra i balcons de ferro. Edifici de planta baixa, pis i golfes.[1]
A la façana hi ha el portal, amb dues pilastres que sostenen la llinda. A sobre hi ha un balcó amb llinda i dues finestres als costats. A les golfes hi ha un altre balcó, coronat per una finestra en el·lipse, i dues finestres més als costats. A la banda esquerra, entre el balcó i les finestres, hi ha un rellotge de sol. Al fons hi ha un pou de planta semicircular i altres dependències de la masoveria, que componen l'antic mas Hortolà, avui formant part d'un mateix conjunt.[1]
S'hi accedeix pel Camí de Barnils, que surt del costat mateix de l'església parroquial de Sant Quirze Safaja, a l'extrem de llevant i més enlairat del poble, i s'adreça cap al nord-est pujant en amples revolts per anar a cercar l'extrem sud-oest de la Serra de Bernils i, des d'allí, seguir la carena de la serra. En quasi tres quilòmetres arriba a la masia de Serratacó, i continuant per la mateixa pista, en poc més d'un quilòmetre i mig arriba a Bernils.
Prop de Barnils hi ha el Roure Gros del Fabregar, arbre monumental.
Història
[modifica]El mas Barnils és l'antic Mas Hortolà, que fou renovat a principis del segle xix. Del Mas Hortolà antic en queden restes que formen les dependències de l'actual masoveria de Can Barnils.[1]
La façana és de finals del segle xix, i està datada: 1887 (amb un escut al centre).[1]